Noticies des de Nepal

Tachitele !!

Comenco a escriure des d'un ordinador atrotinat a Varanasi, India, on la connexio a Internet es fugicera i els talls sobtats d'electricitat fan de l'escriptura d'aquesta noticia una prova contrarellotge.

Pero no parlarem de les diferencies, algunes evidents i d'altres mes subtils, entre el Nepal i l'India. Avui toca nomes Nepal, on gracies a la Maria, que ja hi feia "treball de camp", vam poder integrar-nos un xic en el taranna nepali (o potser hauria de dir tibeta ;) Ja fa 3 dies que vam deixar el pais, on el temps va passar molt de pressa, i alhora, sembla que fa un mon que arribavem a l'aeroport de Katmandu, tan petit. El mes petit que hem vist mai.

D'anecdotes en tenim a cabassos: de minibusos plens a reventar, plens de bracos i cames, on el Diego, que fa com dos nepalis, acabava sempre comprimit contra la porta; de carreteres amb mes sots que asfalt (200 km. en 8 hores !!). El sistema per trobar el bus adequat es molt divertit: en el mar de busos atrotinats que es la parada de Katmandu, cal anar cridant a cada conductor pel teu desti (Bhakthapur? No no, there there...) fins trobar el que toca. Despres, cal regatejar-ne el preu :P

La religio es sempre present en la vida dels nepalis. Tot el dia. El temple hindu de Pashupatinah, que es com Varanasi pero... (ah no, que l'India no toca!) es on cremen als hindus nepalis, i els ghats s'omplen a rebentar de families que van a veure l'aconteixement des de les terrases, els cossos cremant en pires de fusta als ghats del riu Bramati. Es com anar al cinema un diumenge per la tarda, nomes els falten les crispetes.



La Maria ens va dur als temples buddistes de la vall de Pharping, que son fantastics. Els monjos, molt propers, ens obrien les portes i podiem veure les goumpas, amb estatues enooornmes de Budha, els nens fent musica o discutint fent palmades. M'encanten, son com cases de colonies permanents, amb els menjadors, els patis i les classes d'angles. A la Maria tambe li agraden, i vol endur-se un nen monjo de record.

La meva imatge preferida de Katmandu son dues adolescents, amigues, de la ma, que tornen de l'escola. Vesteixen amb el tipic uniforme angles, amb camisa i mitjos blancs, i faldilla i corbata verda. Van impecables i riuen, parlant i fent les tipiques bromes d'estudiants. Caminen sobre un munt de runa i merda. La pudor de plastic cremat i excrements de gos i cabra i menjar podrit no els afecta. Ha plogut la nit anterior i els carrers, sense asfaltar, van plens de pols i fang, pero les seves sabates no es taquen.

Thucheche, Maria, per uns dies genials !!

Hector i Diego.