<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709</id><updated>2012-01-26T01:02:09.127+01:00</updated><category term='hectorcín'/><category term='artesanal'/><category term='índia i nepal'/><title type='text'>House of Wonders</title><subtitle type='html'>Un espai per al somni. Un espai per la reflexió.


"L'autèntic viatge del descobriment no consisteix en cercar nous paisatges, sinó en mirar amb nous ulls."
Marcel Proust</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>69</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-286208557872588549</id><published>2011-06-09T02:44:00.006+02:00</published><updated>2011-06-09T02:58:59.339+02:00</updated><title type='text'>Del Eterno Retorno y la Insoportable Levedad</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;La idea del eterno retorno es misteriosa y con ella Nietzsche dejó perplejos a los demás filósofos: ¡pensar que alguna vez haya de repetirse todo tal como lo hemos vivido ya, y que incluso esa repetición haya de repetirse hasta el infinito! ¿Qué quiere decir ese mito demencial?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El mito del eterno retorno viene a decir, per negatio-nem, que una vida que desaparece de una vez para siempre, que no retorna, es como una sombra, carece de peso, está muerta de antemano y, si ha sido horrorosa, bella, elevada, ese horror, esa elevación o esa belleza nada significan. No es necesario que los tengamos en cuenta, igual que una guerra entre dos Estados africanos en el siglo catorce que no cambió en nada la faz de la tierra, aunque en ella murieran, en medio de indecibles padecimientos, trescientos mil negros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Cambia en algo la guerra entre dos Estados africanos si se repite incontables veces en un eterno retorno?&lt;br /&gt;Cambia: se convierte en un bloque que sobresale y perdura, y su estupidez será irreparable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si la Revolución francesa tuviera que repetirse eternamente, la historiografía francesa estaría menos orgullosa de Robespierre. Pero dado que habla de algo que ya no volverá a ocurrir, los años sangrientos se convierten en meras palabras, en teorías, en discusiones, se vuelven más ligeros que una pluma, no dan miedo. Hay una diferencia infinita entre el Robespierre que apareció sólo una vez en la historia y un Robespierre que volviera eternamente a cortarle la cabeza a los franceses.&lt;br /&gt;Digamos, por tanto, que la idea del eterno retorno significa cierta perspectiva desde la cual las cosas aparecen de un modo distinto a como las conocemos: aparecen sin la circunstancia atenuante de su fugacidad. Esta circunstancia atenuante es la que nos impide pronunciar condena alguna. ¿Cómo es posible condenar algo fugaz? &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;El crepúsculo de la desaparición lo baña todo con la magia de la nostalgia; todo, incluida la guillotina&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-YKh-_CeAoew/TfAafzvbbWI/AAAAAAAAAHo/Zbb3VdM-taU/s1600/mcEsher02.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 277px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-YKh-_CeAoew/TfAafzvbbWI/AAAAAAAAAHo/Zbb3VdM-taU/s400/mcEsher02.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5616017869098413410" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Si cada uno de los instantes de nuestra vida se va a repetir infinitas veces, estamos clavados a la eternidad como Jesucristo a la cruz. La imagen es terrible. En el mundo del eterno retorno descansa sobre cada gesto el peso de una insoportable responsabilidad. Ese es el motivo por el cual Nietzsche llamó a la idea del eterno retorno la carga más pesada (&lt;span style="font-style:italic;"&gt;das schwerste Gewicht&lt;/span&gt;).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero si el eterno retorno es la carga más pesada, entonces nuestras vidas pueden aparecer, sobre ese telón de fondo, en toda su maravillosa levedad.&lt;br /&gt;¿Pero es de verdad terrible el peso y maravillosa la levedad? La carga más pesada nos destroza, somos derribados por ella, nos aplasta contra la tierra. Pero en la poesía amatoria de todas las épocas la mujer desea cargar con el peso del cuerpo del hombre. La carga más pesada es por lo tanto, a la vez, la imagen de la más intensa plenitud de la vida. Cuanto más pesada sea la carga, más a ras de tierra estará nuestra vida, más real y verdadera será.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por el contrario, la ausencia absoluta de carga hace que el hombre se vuelva más ligero que el aire, vuele hacia lo alto, se distancie de la tierra, de su ser terreno, que sea real sólo a medias y sus movimientos sean tan libres como insignificantes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entonces, ¿qué hemos de elegir? ¿El peso o la levedad? Es una incógnita. Sólo una cosa es segura: la contradicción entre peso y levedad es la más misteriosa y equívoca de todas las contradicciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Milan Kundera&lt;br /&gt;La Insoportable Levedad del Ser&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-286208557872588549?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/286208557872588549/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=286208557872588549' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/286208557872588549'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/286208557872588549'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2011/06/del-eterno-retorno-y-la-insoportable.html' title='Del Eterno Retorno y la Insoportable Levedad'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-YKh-_CeAoew/TfAafzvbbWI/AAAAAAAAAHo/Zbb3VdM-taU/s72-c/mcEsher02.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-2606464215747725488</id><published>2011-02-01T03:30:00.005+01:00</published><updated>2011-02-01T03:32:21.992+01:00</updated><title type='text'>Spain is different:   ¡ Menú del chef !</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Esta es la carta en inglés de un restaurante en Barcelona al que fui hace unas semanas. Suele decirse que el nivel medio de inglés está por los suelos en España, pero desde luego esta traducción supera ampliamente todas las expectativas. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Puesto que no tenemos el original en castellano, ha caído en el olvido el plato que dio nombre a &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Angler Sailor or You iron&lt;/span&gt; (¿marinero/pescador a la tú planchas?) o &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Sole iron (piece)&lt;/span&gt; (¿suela de plancha (pieza)?)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De los platos reconocibles, me merecen especial mención las traducciones de:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Entrantes&lt;br /&gt;2. Platos calientes&lt;br /&gt;3. Bacalao al horno&lt;br /&gt;4. Pulpo a la gallega&lt;br /&gt;5. Tarta al whisky&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y mis preferidos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6. Ron con pasas&lt;br /&gt;7. Crêpe caliente de chocolate&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡Que aproveche! :DD &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TUdqZUn9p_I/AAAAAAAAAHY/QgpHNq5jvZM/s1600/restaurant.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 291px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TUdqZUn9p_I/AAAAAAAAAHY/QgpHNq5jvZM/s400/restaurant.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568536447532509170" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-2606464215747725488?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/2606464215747725488/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=2606464215747725488' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2606464215747725488'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2606464215747725488'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2011/02/spain-is-different-menu-del-chef.html' title='Spain is different:   ¡ Menú del chef !'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TUdqZUn9p_I/AAAAAAAAAHY/QgpHNq5jvZM/s72-c/restaurant.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-6037860106193596447</id><published>2010-10-18T16:51:00.016+02:00</published><updated>2010-10-23T05:04:16.779+02:00</updated><title type='text'>Mi Adiós a la India ( unos 50 días después...)</title><content type='html'>[ en catalán y castellano ]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;[Català 1/2]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un amic va dir-me que havia de ser prudent si viatjava a l'Índia, que a vegades el país t'arriba d'una manera que aquells que en tornen ja no són els mateixos que van marxar.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Per la meva banda, deuen haver passat ja uns 50 dies des que vaig marxar de Delhi, ben bé el temps que hi vam ser allà, i com a tot bon reportatge toca fer-hi un comiat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo no sé com ha de ser un viatge a l'Índia. Ni ho sabia abans ni ho sé ara. Si ens posem romàntics, fins i tot podria dir que hi ha un viatge a Índia per a cadascú, però això són tòpics trillats. Jo només sé que el meu viatge no el canviaria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No ho sé explicar, però cada cop que hi penso m'agafa la plorera i amb prou feines sé fer-me entendre amb ma mare, que evidetment es preocupa. És com si aquí res fos important. És com, no sé, no té res a veure ni amb què faig ni amb Barcelona ni els amics ni res, però en aquests moments em poso trist, molt trist, com si hagués perdut alguna cosa molt important per sempre. Tampoc és que desitgés ser ara a un altre lloc, o fent una altra cosa o... és, només, comprendre que allà era feliç, &lt;strong&gt;&lt;em&gt;estúpidament feliç&lt;/em&gt;, &lt;/strong&gt;en un autobús destartalat o un tren ple de gent i pols i a sotragades, amb el vent entrant per la finestra i les botiguetes a la carretera i les parades a mig camí on pujaven els venedors a oferir quatre tonteries, i les vaques pel carrer i les olors barrejades als basars de carn i tints i merda de cabra i l'encens i els pesaos de torn i, tiu, era feliç. Estúpidament feliç anant amunt i avall amb el meu món a la motxilla, sense preocupar-me per l'endemà. Com una parella de francesos que vam coneixer al bus, avis, que vivien a una granja al Canigó, però ell feia 25 anys que es venia a l'Índia, i cada any s'hi passava 3 o 4 mesos, fins que ella el feia tornar a Europa. En preguntar-li, "i què hi fas, aquí?" l'avi somreia i deia: "vaig a pobles, agafo busos". I de sobte el vertigen de pensar, efímerament, que aquesta bogeria, aquest abandonament a la vida errant, potser és el que sempre he estat buscant.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;I és estúpid, perquè sóc conscient que allà jo era un turista, perquè mai seré indi ni crec que pogués viure com ho fan ells i potser fins i tot no ho suportaria gaire temps i no té sentit, però era maco. Increïble i poderosament maco. &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Maco per veure-ho, però sobretot maco per viure-ho&lt;/em&gt;. &lt;/strong&gt;I de sobte, ja no hi sóc, ja no hi és, i és una nostàlgia egoïsta perquè d'alguna manera sé que aquesta Índia, aquest trosset de Índia parat en el temps potser no hi sigui mai més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La foto és graciosa. Com bons guiris haviem fantasejat amb banyar-nos-hi per fer-nos la foto i prou, però va ser fantàstic. Et fiques a l'aigua mig divertit i, de sobte, t'adones que és un d'aquells moments que se't quedaran per sempre. Sense desmerèixer el Taj Mahal o els palaus del Rajahstan, aquest bany a Haridwar, al Riu de la Vida, és l'estrella del viatge.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Namastë Hindustan, tant de bo tornem a trobar-nos...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TL8bkt6fo8I/AAAAAAAAAHM/i9f3cxwy-CU/s1600/ganga.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TL8bkt6fo8I/AAAAAAAAAHM/i9f3cxwy-CU/s400/ganga.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5530169185048437698" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Castellano 2/2]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un amigo me dijo que tenía que ser cauto cuando viajara a la India, que algunas veces el país te llega de un modo que las personas que vuelven no son los mismos que se marcharon.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Por mi parte, deben de haber pasado ya unos 50 días desde que dejé Delhi, casi el tiempo que estuvimos allá, y como en todo buen reportaje toca una despedida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo no sé como debe ser un viaje a India. Ni lo sabía antes ni lo sé ahora. Si nos ponemos románticos, casi podría decirse que hay un viaje a India para cada uno, pero eso son tópicos trillados. Yo solamente sé que mi viaje no lo cambiaría.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sé explicarlo, pero cada vez que lo pienso me entra la llorera y a duras penas puedo hacerme entender con mi madre, que evidentemente se preocupa. Es como si aquí nada fuera importante. Es como, no sé, no tiene nada que ver ni con lo que hago ni con Barcelona ni los amigos ni nada, pero en esos momentos me pongo triste, muy triste, como si hubiera perdido alguna cosa muy importante para siempre. Tampoco es que deseara estar ahora en otro lugar, o haciendo otra cosa o... es, solamente, comprender que allí era feliz, &lt;strong&gt;&lt;em&gt;estúpidamente feliz&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;, en un autobús destartalado sorteando baches o un tren abarrotado de gente y polvo, con el viento entrando por la ventana y los tenderetes en la carretera y las paradas a medio camino donde subían los vendedores a ofrecer cuatro chorradas, y las vacas por la calle y los olores entremezclados en los bazares de carne y tintes y mierda de cabra y el incienso y los pesaos de turno y, tío, era feliz. Estúpidamente feliz yendo arriba y abajo con mi mundo en la mochila, sin preocuparme por mañana. Como una pareja de franceses que encontramos en un bus, abuelos, que vivían en una granja en el Canigó, pero hacía 25 años que él se venía a la India, y cada año se quedaba 3 o 4 meses, hasta que ella le obligaba a regresar a Europa. Al preguntarle "y qué haces, aquí?", el abuelo sonreía y decía: "voy a pueblos, cojo buses". Y de repente el vértigo efímero de pensar que esta locura, este abandono a la vida errante, quizá es lo que siempre he estado buscando.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y es estúpido, porque soy consciente que allí yo era un turista, porque nunca seré indio ni creo que pudiera vivir como lo hacen ellos y puede que no lo soportara mucho tiempo y no tiene sentido, pero era precioso. Increible y poderosamente bonito.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Bonito para verlo, pero sobretodo, bonito para vivirlo.&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; Y de repente ya no estoy ahí, ya no hay India, y es una nostalgia egoista porque de algún modo sé que esta India, este trocito del país parado en el tiempo posiblemente ya no sea nunca más. &lt;br /&gt; &lt;br /&gt;La foto tiene su gracia. Como buenos guiris habíamos fantaseado con bañarnos para hacernos la foto y punto, pero fue fantástico. Te sumerges en el agua divertido y, de repente, te das cuenta de que éste es uno de aquellos momentos que se te quedaran para siempre. Sin desmerecer al Taj Mahal o los palacios del Rajahstan, este baño en Haridwar, en el Río de la Vida, es la estrella del viaje.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Namastë Hindustan, ojalá volvamos a encontrarnos...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-6037860106193596447?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/6037860106193596447/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=6037860106193596447' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6037860106193596447'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6037860106193596447'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/10/mi-adios-la-india-unos-50-dias-despues.html' title='Mi Adiós a la India ( unos 50 días después...)'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TL8bkt6fo8I/AAAAAAAAAHM/i9f3cxwy-CU/s72-c/ganga.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-8635208855528072277</id><published>2010-09-21T21:40:00.014+02:00</published><updated>2010-09-23T12:02:19.749+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='índia i nepal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>¡ Estudia chaval: te irá mejor en la vida !</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des de ben petits els nostres pares i professors proven d'inculcar-nos la teoria de l'esforç i el valor de l'estudi. Com a nens, planxar el cul a una cadira i clavar els colzes davant un llibre ens és del tot antinatural i sovint desagradable: aquí comença la feina dels bons pedagogs, que intenten, hàbilment, implantar una política de compensacions a curt termini perquè, com gossos de Paulov, acabem estudiant pel pur plaer d'estudiar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A l´Índia, un únic exemple colpidor pot valer més que 1.000 lliçons de pedagogia:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;CAS A. Portador a la ruta sagrada de Govindghat - Gangaria, Uttarakand, a l'Himalaia indi.&lt;br /&gt;[Bàsicament, un carregador de motxilles]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Metres de desnivell Govindghat - Gangaria: 4300 - 1800 = 1300 m.&lt;br /&gt;- Preu per motxilla= 250 Rs, i.e, 4 €&lt;br /&gt;- Pes mig per motxilla = 10 kg.&lt;br /&gt;- Número màxim de motxilles que pot dur: 4&lt;br /&gt;- Hores en fer el recorregut: 7 h&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TJnXUP4mh_I/AAAAAAAAAG0/LxmQisHA1rM/s1600/porter.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TJnXUP4mh_I/AAAAAAAAAG0/LxmQisHA1rM/s320/porter.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519679561180547058" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;CAS B. Oficial del pas fronterer amb nepal a Sunauli.&lt;br /&gt;[bàsicament, un buròcrata amb estudis].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Dies que cal residir obligatòriament fora de l'Índia si el turista ha comès l'error de fer un viatge Índia-Nepal-Índia: 60 dies.&lt;br /&gt;- Possibilitat de creuar la frontera abans dels 60 dies: Impossible.&lt;br /&gt;- Tramitació d'un salconduit express a la frontera, i.e., fer la vista grossa: 1000 Rs&lt;br /&gt;- Temps de tramitació: 2 min.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TJnXUUfRQTI/AAAAAAAAAG8/cmZgsJyNuGk/s1600/military.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TJnXUUfRQTI/AAAAAAAAAG8/cmZgsJyNuGk/s320/military.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519679562416472370" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En conclusió, En un dia amb sort, un portador, tot carregant 40 kg. a les seves esquenes muntanya amunt durant 7 hores, pot arribar a guanyar 1000 Rs [16 €]. Una bona suma si no fos pel fet que, malauradament, la temporada de peregrinatge només dura de Maig a Octubre, i ha d'estalviar, com les formigues, per a quan arribi l'hivern.&lt;br /&gt;D'altra banda, en un dia amb sort, l'oficial de frontera, tot aixecant el seu braç quan dos turistes despistats, que han visitat Nepal uns dies i han de tornar a l'Índia, creuen la frontera, pot guanyar-se un sobresou de 2000 Rs [32 €]. Una bona suma si tenim en compte que, afortunadament, de turistes desesperats n'hi ha tot l'any i un parell de {blancs,asiàtics,negres} són fàcils de localitzar entre la gentada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sembla fàcil entendre per què a l'Índia hi ha tants bons estudiants...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-8635208855528072277?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/8635208855528072277/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=8635208855528072277' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8635208855528072277'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8635208855528072277'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/09/estudia-chaval-te-ira-mejor-en-la-vida.html' title='¡ Estudia chaval: te irá mejor en la vida !'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TJnXUP4mh_I/AAAAAAAAAG0/LxmQisHA1rM/s72-c/porter.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-3650823537652559825</id><published>2010-08-21T15:07:00.007+02:00</published><updated>2010-09-23T12:02:42.279+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='índia i nepal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>De mayor quiero ser Sikh (1)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conocimos a los primeros Sikh en Amritsar, su ciudad mas sagrada y sede del genial Templo Dorado (Harmandir Sahib), donde llegamos a finales de Julio. En aquellos dias, nuestra relacion con los indios era aun '&lt;span style="font-style:italic;"&gt;tirante&lt;/span&gt;': despues de un trato muy franco con los nepalies, al llegar a Agra y Varanasi nos habiamos sentido como &lt;span style="font-style:italic;"&gt;dolares con patas&lt;/span&gt;. Los Sikh cambiaron completamente nuestra vision de la India. Nos acogieron como huespedes en su Templo Dorado y nos ofrecieron camas, comida y duchas. Sabiendo de nuestras manias, nos proveyeron con lujos occidentales como A.C. y agua caliente. A cambio, no nos pidieron nada. Solo respetar su credo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La historia no esta exenta de tragedias para los Sikh. Surgidos como escision del hinduismo en el siglo XV, tuvieron desde el principio que luchar para hacerse un hueco entre musulmanes e hindues. De sus guerras contra los Mughals se formaron como guerreros, y aun hoy dia muchos llevan un cuchillo o espada siempre con ellos, mas como reliquia sagrada que como arma. En los 3 dias que pasamos en el Templo Dorado, tuvimos la oportunidad de hablar con un monton de sikhs. Estaban tan interesados en saber de nuestro pais como en exlpicarnos sus costumbres: en especial su filosofia de un cuerpo sano como reflejo del alma. Ni beben alcohol ni fuman, ni tampoco comen carne. Tampoco se afeitan ni se cortan el pelo, y en publico (y sobretodo en los templos, las gudhwaras), siempre llevan ese turbante de colores vivos que los hace indistinguibles. Por nuestra parte, fue facil complacerlos: no hemos conocido en la India a un pueblo tan admirable como el suyo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TG_lEzXkWtI/AAAAAAAAAGU/1V5PRmhZ6LE/s1600/DSC_1245.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TG_lEzXkWtI/AAAAAAAAAGU/1V5PRmhZ6LE/s320/DSC_1245.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5507872739968703186" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se separaron del hinduismo en rechazo al sistema de castas, y prohibieron el ritual por el cual las viduas se inmolaban a la muerte del marido. El Templo Dorado, rodeado por una Piscina-estanque precioso y una arcada de marmol blanco, da cobijo y comida en Amritsar a cualquiera que acepte seguir sus preceptos, sea o no sikh. Su organizacion comunal, en un pais tan salvaje como India, es envidiable, y se debe a la multitud de voluntarios que trabajan en el templo, bien sea cocinando (hasta trataron de ensenyarnos a hacer chapati, pobre desgraciado el que tuviera que comerse nuestro pan :P ), sirviendo comida, guardando chanclas o limpiando el templo. Pues el Harmandir Sahib no solo es el edificio mas bonito que hemos visto en la India. Tambien es el mas limpio. Que este oasis se mantenga en el tiempo a base de donaciones y trabajos voluntarios es, sencillamente, una proeza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si yo hubiera nacido en India, sin duda seria Sikh.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TG_lEMtGSKI/AAAAAAAAAGM/TaFOuXWyq2k/s1600/DSC_1244b.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TG_lEMtGSKI/AAAAAAAAAGM/TaFOuXWyq2k/s320/DSC_1244b.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5507872729590024354" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-3650823537652559825?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/3650823537652559825/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=3650823537652559825' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3650823537652559825'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3650823537652559825'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/08/de-mayor-quiero-ser-sikh-1.html' title='De mayor quiero ser Sikh (1)'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TG_lEzXkWtI/AAAAAAAAAGU/1V5PRmhZ6LE/s72-c/DSC_1245.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-5291642133594147260</id><published>2010-08-07T17:24:00.012+02:00</published><updated>2010-09-23T12:03:33.199+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='índia i nepal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Cronica de un fracaso a medias</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este es el relato de un fracaso, porque llegar a Leh, capital del recondito Ladakh, era uno de nuestros mayores objetivos en este viaje. Fracaso a medias, porque tras lo vivido, podemos estar contentos de estar vivos :)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La carretera de Manali a Leh, unico punto de acceso a Ladakh tras el cierre de las fronteras en Cachemira, es una ruta de 500 km. que discurre por varios puertos de montanya por encima de los 4500 m. convirtiendola en la segunda mas alta del mundo. Esta abierta solamente 4 meses al anyo [la temporada seca, de Junio a Septiembre] y se tardan unas 20 horas en recorrerla (espaciadas en 2 dias) a traves de un paisaje inigualable, lo que la hace un paraiso para el viajero. Aun asi, por su condicion es una de las rutas mas peligrosas del mundo. Y eso cuando no llueve.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer dia cruzamos el paso de Rohtang La(4300m), uno de los pasos mas "interesantes" del trayecto. Las estupendas vistas una vez arriba eran el premio a una ascension trepidante, con maniobras imposibles de los camiones al cruzarse para evitar el precipicio, y un monton de barro en la calzada que mecia al autobus peligrosamente. Varios puentes cortados y tramos en reparacion nos hicieron perder un monton de horas, que nosotros nos tomamos con cierta filosofia (&lt;span style="font-style:italic;"&gt;The Indian way, my friend&lt;/span&gt;). Lo mejor estaba por llegar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2L1FL9zpI/AAAAAAAAAFk/Dx7NVV-MaIw/s1600/DSC_1701+%5B1600x1200%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2L1FL9zpI/AAAAAAAAAFk/Dx7NVV-MaIw/s320/DSC_1701+%5B1600x1200%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502708063758306962" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al final del segundo dia, habiendo recorrido apenas la mitad del trayecto, se hizo evidente que no podiamos continuar. La carretera habia quedado destruida en algun punto por delante, y con las lluvias no era seguro que el camino de vuelta estuviera abierto mucho tiempo. Con esa incertidumbre, decidimos pasar la noche en el valle de Saarchu, a 4100 m., en unas tiendas de campanya que, despues de 15 horas en el bus, sabian a gloria. La lluvia cayendo incesantemente sobre la tienda, aunque romantica, no auguraba nada bueno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A la manyana siguiente, los militares nos informaron de la situacion en Ladakh: Leh amanecia inundada, sin electricidad, agua ni aeropuerto, decenas de muertos y muchos desaparecidos. No tenia mucho sentido seguir adelante, pues la carretera estaba cortada indefinidamente. Nuestro amigo Addi decidio quedarse en Sarchu (&lt;span style="font-style:italic;"&gt;There are always dead people in India, and the road back won't be easy anyway&lt;/span&gt;).&lt;br /&gt;Tenia razon: regresar, tras las lluvias, no fue precisamente facil.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nos tomo otros dos dias volver a Manali. El agua habia causado un monton de desprendimientos y en algunas curvas los torrentes inundaban completamente la carretera. En otras, media carretera se habia perdido barranco abajo, y el autobus se arrambaba a las rocas, destrozando parachoques y chasis, en un intento por alejarse unos pocos centimetros del precipicio. Los jeeps quedaban atrapados en las cascadas de agua, y en los tramos embarrados de Rohtang el autocar, a 1 km/h, se tambaleaba peligrosamente intentando liberarse del lodazal. El panorama quedaba adornado por algun viejo camion despenyado por el barranco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2L0tEM-KI/AAAAAAAAAFc/yeMGaoxkHEU/s1600/DSC_1682+%5B1600x1200%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2L0tEM-KI/AAAAAAAAAFc/yeMGaoxkHEU/s320/DSC_1682+%5B1600x1200%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502708057283295394" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A dia de hoy es posiblemente una de las experiencias mas espeluznantes que he vivido, y aun sigo preguntandome donde irian todos esos desgraciados que, mientras nosotros bajabamos, nos cruzaban montanya arriba, en bici, jeep o furgoneta. &lt;br /&gt;Resulta increible que, hasta hoy, las agencias de viajes siguieran vendiendo billetes a Leh. No me cabe duda que la tragedia sera aun mayor si, como parece, la cosa se sigue poniendo fea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque nunca el tiempo es perdido, y esta aventura nos ha brindado un monton de regalos. Paisajes preciosos del Himalaya y de pueblos rurales perdidos en los valles, noches en tiendas de campanya a mas de 4000 metros y comidas tradicionales junto a gente que vive con apenas nada, una ascension a una montanya cercana que nos dejo k.o. con mal de altura y unos amigos fantasticos, forjados a base de pura convivencia en estas 80 horas juntos. Hubo tambien muchos momentos para pensar, y mas en una situacion asi, momentos que Diego aprovecho para zamparse 2 libros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OFWkJcSI/AAAAAAAAAGE/0ZXePj_6fjI/s1600/DSC_1715+%5B1600x1200%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 213px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OFWkJcSI/AAAAAAAAAGE/0ZXePj_6fjI/s320/DSC_1715+%5B1600x1200%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502710542324298018" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OFNC2ODI/AAAAAAAAAF8/wml-kPylwIc/s1600/DSC_1644+%5B1600x1200%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OFNC2ODI/AAAAAAAAAF8/wml-kPylwIc/s320/DSC_1644+%5B1600x1200%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502710539768707122" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OE3a_9jI/AAAAAAAAAF0/zztOZBJv8_Q/s1600/DSC_1625+%5B1600x1200%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OE3a_9jI/AAAAAAAAAF0/zztOZBJv8_Q/s320/DSC_1625+%5B1600x1200%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502710533964428850" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OERCoFkI/AAAAAAAAAFs/Cik1HO2ysUk/s1600/DSC_1594+%5B1600x1200%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2OERCoFkI/AAAAAAAAAFs/Cik1HO2ysUk/s320/DSC_1594+%5B1600x1200%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502710523661653570" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Maria nos dijo que nos querria mucho si conseguiamos llegar a Ladakh. Bueno, almenos lo intentamos y hemos vivido para contarlo. Y en todo caso, despues de 4 dias sienta genial una ducha caliente :)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;p.d : La noticia en ELPAIS: &lt;br /&gt;http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cancelada/evacuacion/joven/espanola/herida/inundaciones/India/elpepuint/20100807elpepuint_5/Tes&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-5291642133594147260?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/5291642133594147260/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=5291642133594147260' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/5291642133594147260'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/5291642133594147260'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/08/cronica-de-un-fracaso-medias.html' title='Cronica de un fracaso a medias'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TF2L1FL9zpI/AAAAAAAAAFk/Dx7NVV-MaIw/s72-c/DSC_1701+%5B1600x1200%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-9212580567418080530</id><published>2010-08-02T16:32:00.013+02:00</published><updated>2010-09-23T12:03:20.766+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='índia i nepal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Assaig sobre la suor</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TFbwJh3w1DI/AAAAAAAAAFU/2KPtQB8JEjg/s1600/DSC_0266+%5B1280x768%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 213px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TFbwJh3w1DI/AAAAAAAAAFU/2KPtQB8JEjg/s320/DSC_0266+%5B1280x768%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500848041381385266" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1/3&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A mesura que passen els dies el cos i la ment comencen a acostumar-se a aquesta terra i, poc a poc, es va acceptant l'absencia de tots aquests detalls que el Diego i jo hem acabat anomenant comicament &lt;span style="font-style:italic;"&gt;els luxes d'Occident&lt;/span&gt;, dels quals alguns son, en estricte desordre: les senyals de transit i velocitat (i aixi tampoc calen velocimetres), els semafors, les papereres (els rius ja van prou be), la carn refrigerada (1 punt mes pels vegetarians), el menjar no picant (&lt;span style="font-style:italic;"&gt;I told you I don't want Spicy!... Sir, it is not spicy, it's Nepali food!&lt;/span&gt;) i l'aire acondicionat , que total, tampoc funcionaria perque hi han constants talls d'electricitat, aigua potable (be, molts juren que ho es per a ells) i roba neta (que netejada amb l'aigua anterior, sempre queda un xic mes bruta que ahir, pero mes neta que dema). Altres luxes innecessaris inclouen les tasses de vater (un forat sempre es mes practic) i el paper (potser al cubell d'aigua, marro, no nomes hi havia aigua ;) aixi com la higiene en general (molt ressentida a causa de les sagrades plasterades de vaca) i la neteja (Yes, We are &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Less Dirty&lt;/span&gt;, deia el nostre hotel a Varanasi).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TFbsP7z75kI/AAAAAAAAAFM/iBeYm1DgNq8/s1600/DSC_0727+%5B1600x1200%5D.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TFbsP7z75kI/AAAAAAAAAFM/iBeYm1DgNq8/s320/DSC_0727+%5B1600x1200%5D.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500843753377359426" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A canvi, el viatger es naturalitza i accepta que tot menjar indi/nepali es picant, que les caques de gossos, vaques, buffalos, humans i cabres son elements actius de l'urbanisme indi, els busos tenen un "profund" contacte huma i els sotracs son dignes de Port Aventura (o millor, doncs els camions volcats als penyasegats no son decoratius). &lt;br /&gt;Pero sobretot, s'acostuma a la suor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2/3&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El tema de la &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;suor&lt;/span&gt; a Occident em recorda a la &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;hipocresia&lt;/span&gt; amb la qual els indis tracten la &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;sexualitat&lt;/span&gt;. D'una banda, els temples hindus i budistes van plens de penya follant, imatges del Kama Sutra, camells copulant, divinitats en extasi, etc. En canvi, es impensable que un noi i una noia es facin un peto pel carrer. Esta mal vist, fins i tot, que una parella casada passegi de la ma !&lt;br /&gt;Aixi, tant reprimits estan que no es extrany que quasi totes les noies occidentals que hem conegut hagin sofert alguna mena d'incomoditat sexual amb els autoctons.&lt;br /&gt;Un fet similar passa a Occident amb la suor. S'accepta que aquest es un proces natural de regulacio de la temperatura del cos, pero en veritat es un tabu: la nostra societat va plena de desodorants antitranspirants, perfums, tovalloletes i milers de virgueries per amagar que, en tornar un vespre de treballar, algun ens assenyali i digui amb una ganyota 'ecs, fa olor a suat'. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3/3&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La suor a India es diferent, perque amb tanta humitat i/o calor, sues. Sues en despertar-te i quan te'n vas a dormir. Sues al tren i a l'autobus, i basicament sua tothom (menys els rics, que es moren per ser occidentals). Sues quan rius i quan estas agobiat, quan prens un thentuk tibeta o un thali indi sues i tens les mans enganxifoses i conversant veus les riuades de suor brillant que recorren la cara dels teus amics. D'alguna manera, en algun moment t'adones que has trascendit la suor, que vas xop des de fa hores, la samarreta amarada, pero no importa perque tothom esta com tu. I tens una cosa menys de la qual preocupar-te...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En tot cas, jo no vull fer apologia de la suor, ni dur la mateixa samarreta durant 1 mes, pero es cert que, en algunes coses, els indis estan molt mes propers a la terra que nosaltres: sovint se'ns oblida que &lt;span style="font-style:italic;"&gt;hasta el Mono Astronauta necesita orinar*&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-9212580567418080530?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/9212580567418080530/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=9212580567418080530' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/9212580567418080530'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/9212580567418080530'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/08/assaig-sobre-la-suor.html' title='Assaig sobre la suor'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TFbwJh3w1DI/AAAAAAAAAFU/2KPtQB8JEjg/s72-c/DSC_0266+%5B1280x768%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-8290759444082144577</id><published>2010-07-25T11:38:00.004+02:00</published><updated>2010-09-23T12:03:07.819+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='índia i nepal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Noticies des de Nepal</title><content type='html'>Tachitele !!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Comenco a escriure des d'un ordinador atrotinat a Varanasi, India, on la connexio a Internet es fugicera i els talls sobtats d'electricitat fan de l'escriptura d'aquesta noticia una prova contrarellotge.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero no parlarem de les diferencies, algunes evidents i d'altres mes subtils, entre el Nepal i l'India. Avui toca nomes Nepal, on gracies a la Maria, que ja hi feia "treball de camp", vam poder integrar-nos un xic en el taranna nepali (o potser hauria de dir tibeta ;) Ja fa 3 dies que vam deixar el pais, on el temps va passar molt de pressa, i alhora, sembla que fa un mon que arribavem a l'aeroport de Katmandu, tan petit. El mes petit que hem vist mai.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'anecdotes en tenim a cabassos: de minibusos plens a reventar, plens de bracos i cames, on el Diego, que fa com dos nepalis, acabava sempre comprimit contra la porta; de carreteres amb mes sots que asfalt (200 km. en 8 hores !!). El sistema per trobar el bus adequat es molt divertit: en el mar de busos atrotinats que es la parada de Katmandu, cal anar cridant a cada conductor pel teu desti (Bhakthapur? No no, there there...) fins trobar el que toca. Despres, cal regatejar-ne el preu :P&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La religio es sempre present en la vida dels nepalis. Tot el dia. El temple hindu de Pashupatinah, que es com Varanasi pero... (ah no, que l'India no toca!) es on cremen als hindus nepalis, i els ghats s'omplen a rebentar de families que van a veure l'aconteixement des de les terrases, els cossos cremant en pires de fusta als ghats del riu Bramati. Es com anar al cinema un diumenge per la tarda, nomes els falten les crispetes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TEwGqmyjWGI/AAAAAAAAAE8/rbeMvJkiBGY/s1600/Pashupatinah.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TEwGqmyjWGI/AAAAAAAAAE8/rbeMvJkiBGY/s320/Pashupatinah.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497776574149384290" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Maria ens va dur als temples buddistes de la vall de Pharping, que son fantastics. Els monjos, molt propers, ens obrien les portes i podiem veure les goumpas, amb estatues enooornmes de Budha, els nens fent musica o discutint fent palmades. M'encanten, son com cases de colonies permanents, amb els menjadors, els patis i les classes d'angles. A la Maria tambe li agraden, i vol endur-se un nen monjo de record.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La meva imatge preferida de Katmandu son dues adolescents, amigues, de la ma, que tornen de l'escola. Vesteixen amb el tipic uniforme angles, amb camisa i mitjos blancs, i faldilla i corbata verda. Van impecables i riuen, parlant i fent les tipiques bromes d'estudiants. Caminen sobre un munt de runa i merda. La pudor de plastic cremat i excrements de gos i cabra i menjar podrit no els afecta. Ha plogut la nit anterior i els carrers, sense asfaltar, van plens de pols i fang, pero les seves sabates no es taquen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Thucheche, Maria, per uns dies genials !!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hector i Diego.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-8290759444082144577?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/8290759444082144577/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=8290759444082144577' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8290759444082144577'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8290759444082144577'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/07/noticies-des-de-nepal.html' title='Noticies des de Nepal'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TEwGqmyjWGI/AAAAAAAAAE8/rbeMvJkiBGY/s72-c/Pashupatinah.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-307467377245801709</id><published>2010-07-14T17:06:00.000+02:00</published><updated>2010-07-13T17:10:42.706+02:00</updated><title type='text'>Away</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;'Si deseas algo con mucha fuerza, déjalo en libertad. Si vuelve a ti, será tuyo para siempre. Si no regresa, no te pertenecía desde el principio.'&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;'If you ever want something badly, let it go. If it comes back to you, then it's yours forever. If it doesn't, then it was never yours to begin with.' &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Indecent proposal&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-307467377245801709?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/307467377245801709/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=307467377245801709' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/307467377245801709'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/307467377245801709'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/07/away.html' title='Away'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-3784635282961717627</id><published>2010-06-21T02:23:00.009+02:00</published><updated>2010-06-22T03:15:07.891+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Adéus José...</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Siempre se van los mejores es un tópico para funerales y homenajes. Quizá porque a los malos nadie quiere recordarlos. Desgraciadamente, esta semana nos dejó uno de los buenos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conocí a Saramago en &lt;i&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Todos los Nombres&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;, cuando éste cayó por azar en mis manos durante mi primer Camino de Santiago, aquella primera aventura juvenil, lejos de la protección paterna, &lt;i&gt;na terra das meigas&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Resulta fascinante como nuestra percepción cambia con el tiempo, pues de aquella primera lectura recuerdo especialmente la tristeza de Don José, de su vida, de su soledad, y también la frialdad del Registro Civil, tan gris, donde las personas quedan reducidas a unas pocas líneas en la inmensidad de fichas que amarillean en el Registro. Y cada vida acaba siendo un papel feúcho, anónimo, perdido en una infinidad de estanterías.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me llevo algunos años darme cuenta de que, en realidad, Todos los Nombres era una historia de amor. Pues aunque no se diga, aunque ni él mismo lo sepa, es un arrebato romántico lo que lleva a Don José a buscar a la mujer desconocida, a intentar reconstruir, como si de un rompecabezas se tratara, la historia de esa chica, a rehacer una vida desde las migajas esparcidas en un montón de archivos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque para el joven altivo que era, lo que más me impactó entonces fue su razonamiento sobre el absurdo de las acciones humanas. Una vieja idea que John Lennon o Camus exponen con más gancho, pero que yo leí primero en Saramago:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;La decisión de José apareció dos días después. En general no se dice que una decisión nos aparece, las personas son tan celosas de su identidad, por vaga que sea, y de su autoridad, por poca que tengan, que prefieren dar a entender que reflexionaron antes de dar el último paso, que ponderaron los pros y los contras, que sopesaron las posibilidades y las alternativas, y que, al cabo de un intenso trabajo mental, tomaron finalmente la decisión. Hay que decir que estas cosas nunca ocurren así.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[...]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En rigor, no tomamos decisiones, son las decisiones las que nos toman a nosotros. La prueba la encontramos en que nos pasamos la vida ejecutando los más diversos actos sin que cada uno vaya precedido de reflexión, de valoración, de cálculo, al final del cual, y sólo entonces, nos declararíamos en condiciones de decidir si iremos a almorzar, a comprar el periódico o a buscar a la mujer desconocida.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La gracia, supongo, está en disfrutar del viaje... Adéus José, descansa em paz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TB7E4vevrgI/AAAAAAAAAE0/RditIgp_m6M/s1600/1_opt.jpeg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 210px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TB7E4vevrgI/AAAAAAAAAE0/RditIgp_m6M/s320/1_opt.jpeg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5485037875280981506" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;The good ones always go too soon¨ is a typical reference in burials or homages. Surely it is because nobody wants to remember the bad guys. Unfortunately, one of the best ones left us last week.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I first met Saramago in &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;All the Names&lt;/span&gt;, when the book showed up almost by chance during my first Camino de Santiago, that first youth trip, far away from paternal protection, in the witches’ land [actually, that’s the name given to Galiza].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;It is amazing to see how our perception evolves with time. From that first reading, what I remember most is the sadness of Don Jose, the loneliness in his life, and also the coldness of the Civil Register, so grey, where the people were reduced to few lines in the vast enormity of records vanishing in the Register. And every life ends up being a dusty ugly paper, completely anonymous, lost in an infinity of shelves.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;It took me several years to realize that All the Names was actually a love story. Because although it is never stated, even though he himself didn’t know it, it is a fit of romance that leads Don Jose to look for the unknown woman, to try to rebuild, like a puzzle, the girl’s story, to remake a life from the ashes spread over lots of papers.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;However, as for the haughty youth that I was, what deeply stunned me was the reasoning about the absurdity of human actions: a pretty old idea more popular in John Lennon or Camus’s words. Only that I first heard from it through Saramago:&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;&lt;br /&gt;Senhor José's decision appeared two days later. Generally speaking, we don't talk about a decision appearing to us, people guard both their identity, however vague it might be, and their authority, what little they may have, and prefer to give the impression that they reflected deeply before taking the final step, that they pondered the pros and cons, that they weighed up the possibilities and the alternatives, and that, after intense mental effort, they finally made a decision. It has to be said that things never happen like that.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[…]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Strictly speaking, we do not make decisions, decisions make us. The proof can be found in the fact that, though life leads us to carry out the most diverse actions one after the other, we do not preclude each one with a period of reflection, evaluation and calculation, and only then declare ourselves able to decide if we will go out to lunch or buy a newspaper or look for the unknown woman.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I suppose the secret lies in enjoying the trip…Adéus José, descansa em paz.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-3784635282961717627?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/3784635282961717627/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=3784635282961717627' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3784635282961717627'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3784635282961717627'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/06/adeus-jose.html' title='Adéus José...'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/TB7E4vevrgI/AAAAAAAAAE0/RditIgp_m6M/s72-c/1_opt.jpeg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-8049037760534936906</id><published>2010-05-23T18:26:00.014+02:00</published><updated>2010-05-24T05:31:22.993+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>El olor de las emociones</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Hace ya algún tiempo leí, o alguien me dijo, que los olores nunca se olvidan. Puede que sea una afirmación exagerada, pero sí es cierto que los recuerdos del olfato perduran muchos años, mucho más que los de la vista o el oído. Además, parece ser que no suelen estar ligados a hechos, sino a emociones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tal es así, que con muy poco esfuerzo podría trazar la historia de mi vida, o siendo exactos, las emociones de mi vida, con unos pocos olores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Siendo tópicos, podría evocar mi infancia perdida cada vez que, caminando por un parque tras una tormenta, la tierra mojada me lleva a esas excursiones escolares, despreocupadas, de bocadillos de mamá y compañeros de autocar, donde los bosques junto a La Garriga se nos antojaban como una Selva Tropical; o la madera quemada en invierno, tan típica de los pueblos del Pre-Pirineu, de pizarra y granito, cuando mi padre nos llevaba a comer castañas y el coche era una extensión de la cama por aquellas curvas mareantes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recuerdos, como olores, hay muchos. Algunos siempre están presentes, como la nostalgia del tomillo y el romero, que mi abuelo recogía para aderezar las olivas en nuestras excursiones a Jabalcuz y al Castillo (y no debería puntualizar, pues todo el mundo debería saber que, para los hijos de Jaén, castillos hay muchos, pero &lt;i&gt;Castillo&lt;/i&gt; sólo hay uno).&lt;br /&gt;Aunque esto va de olores, no es menos cierto que, desde que él no está, las aceitunas en casa ya no saben como antes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otros desaparecen pero siempre vuelven, como las noches de mayo en Barcelona, cuando la primavera va dando paso al verano y se mezclan en el aire la respiración de sus árboles y el aroma de unas flores que nunca he sabido identificar. Es una fragancia que no he descubierto en ninguna otra parte, quizá irrepetible, como un perfume de juventud y felicidad que te llena el alma...aunque puede que exagere, y sea solo cosa mía, pues fue una noche de mayo en un parque cuando, apenas un crío de 15 años, me enamoré por primera vez. Y en aquel banco marrón aquel primer beso, al principio tan tímido y luego tan intenso, de labios ardiendo y respiración entrecortada, quebró el tiempo en dos y se grabó a fuego en mi historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El banco hace tiempo que desapareció, y del parque apenas queda nada. A la chica hace aún más que le perdí la pista, pero eso no importa tanto. Es bueno que algunas cosas cambien. Para evocar esos días, siempre quedarán las noches de Mayo en Barcelona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-8049037760534936906?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/8049037760534936906/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=8049037760534936906' title='5 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8049037760534936906'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8049037760534936906'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/05/el-olor-de-las-emociones.html' title='El olor de las emociones'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-986916169356984320</id><published>2010-05-12T04:54:00.012+02:00</published><updated>2010-05-12T14:45:05.035+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Algo más que Boston...</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Si tuviera que plantear una analogía, Boston sería un amor de verano adolescente, uno intenso, con una fecha de caducidad que, cuando te paras a pensar, no quieres que llegue nunca.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y es curioso como de repente un día, casi por sorpresa, te das cuenta de que esa sensación de ¨¡ uau, estoy en Boston !¨ ha desaparecido por completo y sientes entonces que Cambridge es tu casa.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S-oZWdGIwxI/AAAAAAAAAEs/NTB5gpQXvuM/s1600/%5B20%5D+Desktop,+teeemp,+4+images,+CIMG3501+-+CIMG3504+-+1796x686+-+SCUL-Smartblend.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 144px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S-oZWdGIwxI/AAAAAAAAAEs/NTB5gpQXvuM/s400/%5B20%5D+Desktop,+teeemp,+4+images,+CIMG3501+-+CIMG3504+-+1796x686+-+SCUL-Smartblend.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470212570953073426" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;De mis días en Barcelona, recuerdo una imperiosa necesidad de largarme, como si todos los sinsabores en mi vida pudieran achacarse a la ciudad que me vio nacer. ¡ Cuán equivocado estaba ! &lt;br /&gt;Y a pesar de ello, en Boston he aprendido (me habéis enseñado vosotros) lo que hace ya tanto tiempo leí en el Ulises de Kavafis: &lt;i&gt;que a Lestrigones ni a Cíclopes, ni al temido Poseidón has de hallar nunca, si no los llevas dentro de tu alma, si no es tu alma quien ante ti los pone.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Parece que he tenido que recorrer 6000 km. para aprender a ser feliz (¡ ahí es nada ! ), y ahora ya de vuelta en Europa, me doy cuenta de que éste ha sido, sin dudar, el mejor año de mi vida. &lt;br /&gt;Es innegable que ha habido también momentos difíciles, pero lo fantástico es que, al pensar en Boston, sólo me vienen a la cabeza recuerdos geniales, y en todos aparece alguno de vosotros. Porque si algo ha hecho especial, única, esta aventura, han sido aquellas personas que he conocido, y a las que dedico este mensaje.&lt;br /&gt;Como matemático que soy, debo admitir que esa sensación de cercanía, de compañerismo, de amistad sincera en gente que hasta hace nada eran perfectos desconocidos me ha tenido intrigado desde el momento en que llegué el 4 de Junio, sin casa donde dormir, y Martu y Palou me acogieron en la suya, hasta mi último día, cuando Katie me ha llevado al aeropuerto, tras una semana inolvidable en casa de Núria y las Helenas. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alguien, quizá Martín, me dijo que seguramente se debía a la propia magia de Boston, ciudad de paso, donde todos están lejos de sus casas, de sus familias. Esa añoranza, provocada por la distancia, hace a la gente más receptiva, más cercana, y provoca que se abran a los demás. Si eso es cierto, bienvenida sea esa distancia que me ha permitido compartir tantos momentos, tantas charlas y tantas ilusiones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así pues, parece que, en mi particular Retorno a Ítaca, la primera etapa del camino ha llegado a su fin. Toca ahora izar las velas y recoger el ancla.&lt;br /&gt;No estoy triste, pues si las que están por venir son como ésta, es un gran viaje el que me espera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gracias a todos. De verdad. Sea lo que fuere lo que yo hice, sé que no os merezco. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-986916169356984320?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/986916169356984320/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=986916169356984320' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/986916169356984320'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/986916169356984320'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/05/algo-mas-que-boston.html' title='Algo más que Boston...'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S-oZWdGIwxI/AAAAAAAAAEs/NTB5gpQXvuM/s72-c/%5B20%5D+Desktop,+teeemp,+4+images,+CIMG3501+-+CIMG3504+-+1796x686+-+SCUL-Smartblend.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-5096056091617626717</id><published>2010-01-19T01:38:00.012+01:00</published><updated>2010-01-20T07:12:40.398+01:00</updated><title type='text'>Gente moderna: Conciencia</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Un hecho interesante sobre la gente moderna es que creemos firmemente en que todos los problemas del mundo pueden resolverse mediante la &lt;b&gt;concienciación&lt;/b&gt;, entendiéndola como el proceso de concienciar a otra gente acerca de esos problemas, tras lo cual alguien, quizá el Gobierno, los solucionará mágicamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta creencia nos permite sentir esa dulce autosatisfacción sin tener que resolver nada ni encarar retos difíciles, porque el único reto para concienciar consiste en obtener la atencion de la gente que aun no ha sido concienciada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo que lo hace aún mas apetecible para la gente moderna es que puedes concienciar mediante cenas exquisitas, fiestas,maratones, desfiles de moda, conciertos o brazaletes. En otras palabras, solo necesitas seguir haciendo aquello que te gusta, aunque ahora puedes sentirte mejor mientras lo haces.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Concienciar es, ademas, algo fantástico porque una vez que has llegado a un nivel aceptable y arbitrario, puedes retirarte y decir: "Hey. Hice mi parte. Ahora es tu turno. Arréglalo."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta es una traducción libre de una entrada del fenomenal calendario basado en &lt;i&gt;Stuff White People Like&lt;/i&gt;, de Christian Lander.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S1UD7A1_vkI/AAAAAAAAAEc/Qb-jMqlsL7E/s1600-h/balloon-globalwarming-awareness2007.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S1UD7A1_vkI/AAAAAAAAAEc/Qb-jMqlsL7E/s400/balloon-globalwarming-awareness2007.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428249238238641730" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;An interesting fact about modern people is that we firmly believe that all of world's problems can be solved through &lt;b&gt;awareness&lt;/b&gt;, meaning the process of making other people aware of those problems, after which someone else, maybe the Government, will magically fix them.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;This belief allows us to feel this sweet self-satisfaction without actually having to solve anything or facing any difficult challenges, because the only challenge of awareness consists in getting the attention of people who are currently unaware.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;What makes this even more appealing for modern people is that you can raise awareness through expensive dinners, parties, marathons, fashion shows, concerts or bracelets. In other words, you only need to keep doing what you like, except that now you can feel better about making a difference.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Raising awareness is also awesome because once you reach an acceptable, arbitrary level, you can just back off and say: "Hey. Did my part. Now it's your turn. Fix it".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;This is an excerpt from the fantastic calendar based on &lt;i&gt;Stuff White People Like&lt;/i&gt;, by Christian Lander.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-5096056091617626717?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/5096056091617626717/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=5096056091617626717' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/5096056091617626717'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/5096056091617626717'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/01/gente-moderna-conciencia.html' title='Gente moderna: Conciencia'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S1UD7A1_vkI/AAAAAAAAAEc/Qb-jMqlsL7E/s72-c/balloon-globalwarming-awareness2007.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-3644961890562558290</id><published>2010-01-11T07:17:00.011+01:00</published><updated>2010-01-11T17:37:07.388+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>"Les temps sont durs pour les rêveurs"</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Els meus sentiments envers Amélie sempre han estat confusos.&lt;br /&gt;Fílmicament, és genial. A més, la història és tendra i encisadora: convida a somiar amb un món millor.&lt;br /&gt;Però no puc estar-me de pensar que m'estan prenent el pèl.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Paris d'Amélie no existeix. No ha existit mai.&lt;br /&gt;És un món de fantasia (perversament presentada, jo diria), un conte de fades per a adults. Un Paris indulgent i somiador, apassionat i compassiu, on fer feliç als altres és la clau per a la pròpia felicitat, tot apreciant les petites joies de la vida i els seus grans absurds.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podria dir-se que Amélie ens vol ensenyar a créixer emocionalment, a millorar les nostres relacions humanes i aprendre a agraïr les petites coses bones a la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 2009, Amélie Poulain té un nou consell per a que siguis més feliç.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S0tTTfVGoFI/AAAAAAAAAEU/7wKU8FyHvQo/s1600-h/audrey-tautou-300x400.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S0tTTfVGoFI/AAAAAAAAAEU/7wKU8FyHvQo/s400/audrey-tautou-300x400.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425521770390528082" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-3644961890562558290?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/3644961890562558290/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=3644961890562558290' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3644961890562558290'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3644961890562558290'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/01/les-temps-sont-durs-pour-les-reveurs.html' title='&quot;Les temps sont durs pour les rêveurs&quot;'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S0tTTfVGoFI/AAAAAAAAAEU/7wKU8FyHvQo/s72-c/audrey-tautou-300x400.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-9122031876981922182</id><published>2010-01-10T02:14:00.004+01:00</published><updated>2010-01-10T02:27:55.754+01:00</updated><title type='text'>Carpe Diem</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;—Entonces el pecado no tiene importancia —dijo Armand—. Ningún pecado alcanza el mal.&lt;br /&gt;—Eso no es verdad. Porque si Dios no existe, nosotros somos las criaturas de mayor&lt;br /&gt;conciencia del universo. Sólo nosotros comprendemos el paso del tiempo y el valor de cada minuto de vida humana. &lt;br /&gt;&lt;b&gt;Y lo que constituye el mal, el verdadero mal, es el asesinato de una sola vida humana. No tiene la menor importancia que un hombre pueda morir mañana o pasado mañana o con el tiempo... Porque si Dios no existe, esta vida..., cada segundo de la misma..., es lo único que tenemos.&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S0kqcZ4IuqI/AAAAAAAAAEM/dD8O6n4OANc/s1600-h/interview-with-the-vampire.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 270px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S0kqcZ4IuqI/AAAAAAAAAEM/dD8O6n4OANc/s400/interview-with-the-vampire.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424913893615516322" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Then no sin matters -Armand said- No sin achieves evil.&lt;br /&gt;-That's not true. Because if God doesn't exist we are the creatures of highest consciousness in the universe. We alone understand the passage of time and the value off every minute of human life. &lt;br /&gt;&lt;b&gt;And what constitutes evil, real evil, is the taking of a single human life. Whether a man would die tomorrow or the day after or eventually...it doesn't matter. Because if God does not exist, then life... every second of it...Is all we have.&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-9122031876981922182?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/9122031876981922182/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=9122031876981922182' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/9122031876981922182'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/9122031876981922182'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2010/01/carpe-diem.html' title='Carpe Diem'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/S0kqcZ4IuqI/AAAAAAAAAEM/dD8O6n4OANc/s72-c/interview-with-the-vampire.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-5105939190513559070</id><published>2009-12-16T09:07:00.006+01:00</published><updated>2009-12-16T09:28:09.339+01:00</updated><title type='text'>People never notice anything</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;I can't stop loving this book.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;I live in New York, and I was thinking about the lagoon in Central Park, down near Central Park South. &lt;br /&gt;I was wondering if it would be frozen over when I got home, and if it was, where did the ducks go? &lt;br /&gt;I was wondering where the ducks went when the lagoon got all icy and frozen over. &lt;br /&gt;I wondered if some guy came in a truck and took them away to a zoo or something. Or if they just flew away.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;The Catcher in the Rye.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SyiZpgTYoEI/AAAAAAAAAEE/v46v1NKWN6U/s1600-h/central-park-in-winter-wallpapers_3720_1024.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SyiZpgTYoEI/AAAAAAAAAEE/v46v1NKWN6U/s400/central-park-in-winter-wallpapers_3720_1024.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415747490237947970" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt; Vivo en Nueva York, y en ese momento estaba pensando en la laguna de Central Park, cerca de Central Park South.&lt;br /&gt;Me preguntaba si ya estaría helada cuando llegara a casa, y si lo estaba, ¿ dónde habrían ido los patos ?&lt;br /&gt;Me preguntaba dónde iban los patos cuando la laguna se congelaba.&lt;br /&gt;Me preguntaba si algún tipo venía en un camión y se los llevaba al zoo o algo.&lt;br /&gt;O sencillamente se marchaban volando.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El guardián entre el centeno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-5105939190513559070?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/5105939190513559070/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=5105939190513559070' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/5105939190513559070'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/5105939190513559070'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/12/people-never-notice-anything.html' title='People never notice anything'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SyiZpgTYoEI/AAAAAAAAAEE/v46v1NKWN6U/s72-c/central-park-in-winter-wallpapers_3720_1024.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-6994087525946450015</id><published>2009-12-09T07:16:00.007+01:00</published><updated>2009-12-09T20:36:12.068+01:00</updated><title type='text'>To the World he gave a World.</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;br /&gt;The lower East west corner of Central Park is dedicated to him. Maybe it is not one of NYC's highlights, but the statue has a beautiful inscription to honor The Almirant.&lt;dir&gt;&lt;i&gt;Scoffed at before,&lt;br /&gt;during the voyage menaced,&lt;br /&gt;after it chained,&lt;br /&gt;as generous as oppressed,&lt;br /&gt;to the World he gave a World.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/dir&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sx_7geBI5EI/AAAAAAAAADs/s2_2EQyQ6V0/s1600-h/new-york-columbus-circle-new-york-city-nyc109.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 150px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sx_7geBI5EI/AAAAAAAAADs/s2_2EQyQ6V0/s200/new-york-columbus-circle-new-york-city-nyc109.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413321812354851906" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;La cantonada inferior dreta de Central Park està dedicada a Cristòfor Colom. Potser no és una de les principals atraccions de Nova York, però l'estàtua té una inscripció ben maca:&lt;dir&gt; &lt;i&gt;Menystingut primer,&lt;br /&gt;durant el viatge amenaçat,&lt;br /&gt;encadenat després,&lt;br /&gt;tan generós com vexat,&lt;br /&gt;al Món, li regalà un Món.&lt;/i&gt;&lt;/dir&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-6994087525946450015?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/6994087525946450015/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=6994087525946450015' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6994087525946450015'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6994087525946450015'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/12/to-world-he-gave-world.html' title='To the World he gave a World.'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sx_7geBI5EI/AAAAAAAAADs/s2_2EQyQ6V0/s72-c/new-york-columbus-circle-new-york-city-nyc109.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-6979563417414090101</id><published>2009-12-01T07:20:00.001+01:00</published><updated>2009-12-10T06:18:42.873+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Improvisación: Niagara</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Como te he dicho, estuve en Niagara el pasado fin de semana.&lt;dir&gt;Y me gustaron infinitamente más que la otra vez,&lt;br /&gt;  posiblemente gracias al hecho de que pude dedicarle el tiempo que se me antojó&lt;br /&gt;  sin un maldito guía marcándome los tempos.&lt;/dir&gt;Bajé a una excursion detras de las cataratas,&lt;dir&gt;que en realidad era debajo;&lt;br /&gt;  Una excursion de esas que papá nunca hubiera hecho, porque parecen una turistada&lt;br /&gt;  pero me encantó quedarme al pié.&lt;/dir&gt;Me acordé nuevamente del tipejo,&lt;dir&gt;cuando dijo aquello de que el mirador del lado americano solo sirve para los&lt;br /&gt;  que no pueden salir del país. &lt;br /&gt;  Menudo capullo.&lt;br /&gt;  Hay un refrán que dice que &lt;b&gt;Las Cataratas se ven desde Canadá, pero se viven en América.&lt;/b&gt; &lt;/dir&gt;Y tiene razón: &lt;dir&gt;la sensacion de tener el abismo junto a ti es sobrecogedora.&lt;br /&gt;  También recuerdo que dijiste que te habían decepcionado,&lt;br /&gt;  porque no eran grandes.&lt;/dir&gt;Sin embargo nunca pretendieron vender que eran unas cataratas altas &lt;dir&gt;porque no lo son.&lt;br /&gt;  Pero sí son las cataratas más abundantes del mundo&lt;br /&gt;  y, aunque parezca mentira,&lt;br /&gt;  riegan el 20% del agua dulce del planeta&lt;br /&gt;  que ahí es nada.&lt;/dir&gt;Lo que confirma nuevamente aquello de que, en realidad,&lt;dir&gt;un sitio es tan especial como tú estés dispuesto a ´verlo&lt;br /&gt;  y que, en definitiva,&lt;br /&gt;  mi capacidad para ilusionarme en Niagara, &lt;br /&gt;  como en Nueva York o Boston,&lt;br /&gt;  es grande.  &lt;/dir&gt;Estos días tapados, en que una ligera llovizna cae al salir en bici por la mañana&lt;dir&gt;y el pueblo, que huele a tierra mojada,&lt;br /&gt;  con montones de hojas amontonadas en las aceras,&lt;br /&gt;  tiene un aire otoñal que los hace muy bonitos&lt;br /&gt;  Y me alegro de estar aquí&lt;br /&gt;  a pesar de oír a algunos decir: "joder, y pensar que en Bcn hacen 25 grados.."&lt;/dir&gt;Supongo que todo tiene su tiempo &lt;dir&gt;y el hecho de calzarme la semana pasada&lt;br /&gt;  el abrigo invernal por primera vez,&lt;br /&gt;  tenía un olor a montaña que sólo he percibido&lt;br /&gt;  cuando he ido a esquiar al Pirineo.&lt;br /&gt;  Así que estoy feliz,&lt;br /&gt;  incluso con la de horas que me paso delante de un ordenador,&lt;br /&gt;  y mi incapacidad para comunicarme como me gustaría en inglés. &lt;/dir&gt;Bueno, creo que me voy despidiendo &lt;dir&gt;  aunque debo añadir que creo que no puedes quejarte&lt;br /&gt;  por esta carta improvisada&lt;br /&gt;  :)&lt;/dir&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sx317JIu5bI/AAAAAAAAADY/TV6faiyZkTk/s1600-h/Niagara.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sx317JIu5bI/AAAAAAAAADY/TV6faiyZkTk/s400/Niagara.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412752723582838194" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Esta foto, obviamente, está tomada en Canadá.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-6979563417414090101?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/6979563417414090101/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=6979563417414090101' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6979563417414090101'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6979563417414090101'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/12/improvisacion-niagara.html' title='Improvisación: Niagara'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sx317JIu5bI/AAAAAAAAADY/TV6faiyZkTk/s72-c/Niagara.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-8889735650588266448</id><published>2009-11-15T15:33:00.003+01:00</published><updated>2009-11-15T15:44:45.250+01:00</updated><title type='text'>It's always about NYC</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Cambiaría el más bello atardecer del mundo por una sola visión de la silueta de Nueva York. Particularmente cuando no se pueden ver los detalles. Sólo las formas. Las formas y el pensamiento que las hizo. El cielo de Nueva York y la voluntad del hombre hecha visible. ¿Qué otra religión necesitamos?. Y entonces la gente me habla de peregrinaciones a algún agujero infecto en una jungla, a donde van a homenajear a un templo en ruinas, a un monstruo de piedra con barriga, creado por algún salvaje leproso. ¿Es genio y belleza lo que quieren ver?. ¿Buscan un sentido de lo sublime?. Dejadles que vengan a Nueva York, que vengan a la orilla del Hudson, miren y se pongan de rodillas. Cuando veo la ciudad desde mi ventana -no, no siento lo pequeña que soy- sino que siento que si una guerra viniese amenazar esto, me arrojaría a mí misma al espacio, sobre la ciudad, y protegería estos edificios con mi cuerpo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ayn Rand&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SwATDld9YNI/AAAAAAAAADQ/FpEfFEchLnU/s1600-h/alg_skyline.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 284px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SwATDld9YNI/AAAAAAAAADQ/FpEfFEchLnU/s400/alg_skyline.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404340505162899666" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;I would give the greatest sunset in the world for one sight of New York's skyline. Particularly when one can't see the details. Just the shapes. The shapes and the thought that made them. The sky over New York and the will of man made visible. What other religion do we need? And then people tell me about pilgrimages to some dank pesthole in a jungle where they go to do homage to a crumbling temple, to a leering stone monster with a pot belly, created by some leprous savage. Is it beauty and genius they want to see? Do they seek a sense of the sublime? Let them come to New York, stand on the shore of the Hudson, look and kneel. When I see the city from my window - no, I don't feel how small I am - but I feel that if a war came to threaten this, I would throw myself into space, over the city, and protect these buildings with my body.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ayn Rand&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-8889735650588266448?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/8889735650588266448/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=8889735650588266448' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8889735650588266448'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8889735650588266448'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/11/its-always-about-nyc.html' title='It&apos;s always about NYC'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SwATDld9YNI/AAAAAAAAADQ/FpEfFEchLnU/s72-c/alg_skyline.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-6829160136228855889</id><published>2009-10-16T05:30:00.009+02:00</published><updated>2009-10-18T09:19:42.550+02:00</updated><title type='text'>Chocolate</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Recordaba la habitación donde vivían, una estancia oscura y siempre cerrada casi totalmente ocupada por la cama. Había un hornillo de gas y un estante donde ponía los alimentos. Recordaba el cuerpo estatuario de su madre inclinado sobre el hornillo de gas moviendo algo en la sartén. Sobre todo recordaba su continua hambre y las sórdidas y feroces batallas a las horas de comer. Winston le preguntaba a su madre, con reproche una y otra vez, por qué no había más comida. Gritaba y la fastidiaba, descompuesto en su afán de lograr una parte mayor. Daba por descontado que él, el varón, debía tener la ración mayor. Pero por mucho que la pobre mujer le diera, él pedía invariablemente más. En cada comida la madre le suplicaba que no fuera tan egoísta y recordase que su hermanita estaba enferma y necesitaba alimentarse; pero era inútil. Winston cogía pedazos de comida del plato de su hermanita y trataba de apoderarse de la fuente. Sabía que con su conducta condenaba al hambre a su madre y a su hermana, pero no podía evitarlo. Incluso creía tener derecho a ello. El hambre que le torturaba parecía justificarlo. Entre comidas, si su madre no tenía mucho cuidado, se apoderaba de la escasa cantidad de alimento guardado en la alacena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un día dieron una ración de chocolate. Hacía mucho tiempo -meses enteros- que no daban chocolate. Winston recordaba con toda claridad aquel cuadrito oscuro y preciadísimo. Era una tableta de dos onzas (por entonces se hablaba todavía de onzas) que les correspondía para los tres. Parecía lógico que la tableta fuera dividida en tres partes iguales. De pronto -en el ensueño-, como si estuviera escuchando a otra persona, Winston se oyó gritar exigiendo que le dieran todo el chocolate. Su madre le dijo que no fuese ansioso. Discutieron mucho; hubo llantos, lloros, reprimendas, regateos… su hermanita agarrándose a la madre con las dos manos -exactamente como una monita- miraba a Winston con ojos muy abiertos y llenos de tristeza. Al final, la madre le dio al niño las tres cuartas partes de la tableta y a la hermanita la otra cuarta parte. La pequeña la cogió y se puso a mirarla con indiferencia, sin saber quizás lo que era. Winston se la quedó mirando un momento. Luego, con un súbito movimiento, le arrancó a la nena el trocito de chocolate y salió huyendo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡Winston! ¡Winston! -le gritó su madre . Ven aquí, devuélvele a tu hermana el chocolate.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El niño se detuvo pero no regresó a su sitio. Su madre lo miraba preocupadísima. Incluso en ese momento, pensaba en aquello, en lo que había de suceder de un momento a otro y que Winston ignoraba. La hermanita, consciente de que le habían robado algo, rompió a llorar. Su madre la abrazó con fuerza. Algo había en aquel gesto que le hizo comprender a Winston que su hermana se moría. Salió corriendo escaleras abajo con el chocolate derretiéndosele entre los dedos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nunca volvió a ver a su madre.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;1984. George Orwell&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.healthcare4me.net/pics/chocolate-flavonoids-health-weight-loss-nutrition-diet.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 350px; height: 350px;" src="http://www.healthcare4me.net/pics/chocolate-flavonoids-health-weight-loss-nutrition-diet.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;He remembered the room where they lived, a dark, close-smelling room that seemed half filled by a bed with a white counterpane. There was a gas ring in the fender, and a shelf where food was kept, and on the landing outside there was a brown earthenware sink, common to several rooms. He remembered his mother's statuesque body bending over the gas ring to stir at something in a saucepan. Above all he remembered his continuous hunger, and the fierce sordid battles at meal-times. He would ask his mother naggingly, over and over again, why there was not more food, he would shout and storm at her (he even remembered the tones of his voice, which was beginning to break prematurely and sometimes boomed in a peculiar way), or he would attempt a snivelling note of pathos in his efforts to get more than his share. His mother was quite ready to give him more than his share. She took it for granted that he, 'the boy', should have the biggest portion; but however much she gave him he invariably demanded more. At every meal she would beseech him not to be selfish and to remember that his little sister was sick and also needed food, but it was no use. He would cry out with rage when she stopped ladling, he would try to wrench the saucepan and spoon out of her hands, he would grab bits from his sister's plate. He knew that he was starving the other two, but he could not help it; he even felt that he had a right to do it. The clamorous hunger in his belly seemed to justify him. Between meals, if his mother did not stand guard, he was constantly pilfering at the wretched store of food on the shelf.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;One day a chocolate-ration was issued. There had been no such issue for weeks or months past. He remembered quite clearly that precious little morsel of chocolate. It was a two-ounce slab (they still talked about ounces in those days) between the three of them. It was obvious that it ought to be divided into three equal parts. Suddenly, as though he were listening to somebody else, Winston heard himself demanding in a loud booming voice that he should be given the whole piece. His mother told him not to be greedy. There was a long, nagging argument that went round and round, with shouts, whines, tears, remonstrances, bargainings. His tiny sister, clinging to her mother with both hands, exactly like a baby monkey, sat looking over her shoulder at him with large, mournful eyes. In the end his mother broke off three-quarters of the chocolate and gave it to Winston, giving the other quarter to his sister. The little girl took hold of it and looked at it dully, perhaps not knowing what it was. Winston stood watching her for a moment. Then with a sudden swift spring he had snatched the piece of chocolate out of his sister's hand and was fleeing for the door.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;'Winston, Winston!' his mother called after him. 'Come back! Give your sister back her chocolate!'&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He stopped, but did not come back. His mother's anxious eyes were fixed on his face. Even now he was thinking about the thing, he did not know what it was that was on the point of happening. His sister, conscious of having been robbed of something, had set up a feeble wail. His mother drew her arm round the child and pressed its face against her breast. Something in the gesture told him that his sister was dying. He turned and fled down the stairs' with the chocolate growing sticky in his hand.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He never saw his mother again.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;1984. George Orwell&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-6829160136228855889?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/6829160136228855889/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=6829160136228855889' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6829160136228855889'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6829160136228855889'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/10/chocolate.html' title='Chocolate'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-1573547066675333823</id><published>2009-09-28T11:09:00.007+02:00</published><updated>2009-09-28T11:22:52.109+02:00</updated><title type='text'>O Cesar o nada</title><content type='html'>&lt;span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Tu ets testimoni de la meva caiguda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recorda als futurs que un dia vaig brillar amb llum pròpia, que jo havia de ser el Flagell dels Déus i els Homes...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espurnes que s'apaguen en la Nit, ara més fosca, ara més freda...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SsB9nTJuO3I/AAAAAAAAADI/Cm_kKp-2_m4/s1600-h/prometeo.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 367px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SsB9nTJuO3I/AAAAAAAAADI/Cm_kKp-2_m4/s400/prometeo.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5386443268444535666" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;You will be witness of my fall.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Remind the newcomers that once I stood out on my own. Me, who was called to became Whip of Gods and Humans...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sparks vanishing in the Night, even darker, even colder...&lt;br /&gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-1573547066675333823?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/1573547066675333823/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=1573547066675333823' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/1573547066675333823'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/1573547066675333823'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/09/o-cesar-o-nada.html' title='O Cesar o nada'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SsB9nTJuO3I/AAAAAAAAADI/Cm_kKp-2_m4/s72-c/prometeo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-2407316412638565776</id><published>2009-08-12T03:56:00.005+02:00</published><updated>2009-09-28T11:09:24.913+02:00</updated><title type='text'>New York 2: No todo el monte es oregano</title><content type='html'>&lt;span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Si hubiera nacido en Harlem, donde hice la foto, diría que nadie es profeta en su tierra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como no es así, parece que nunca llueve a gusto de todos. Es una manera muy curiosa de hacer política.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SoIhkh9QhzI/AAAAAAAAADA/dB5d8ACmp-Y/s1600-h/dsc00180.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SoIhkh9QhzI/AAAAAAAAADA/dB5d8ACmp-Y/s400/dsc00180.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5368890617253365554" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;THE BLOOD OF JESUS AGAINST OBAMA.&lt;br /&gt;MR. OBAMA SHOW US YOUR BIRTH CERTIFICATE&lt;br /&gt;NO DEW NOR RAIN &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ATLAH, World Missionary Church&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-2407316412638565776?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/2407316412638565776/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=2407316412638565776' title='7 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2407316412638565776'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2407316412638565776'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/08/new-york-2-no-todo-el-monte-es-oregano.html' title='New York 2: No todo el monte es oregano'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SoIhkh9QhzI/AAAAAAAAADA/dB5d8ACmp-Y/s72-c/dsc00180.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-1074712353790203109</id><published>2009-08-10T09:47:00.011+02:00</published><updated>2009-08-11T00:31:47.410+02:00</updated><title type='text'>New York New York I</title><content type='html'>&lt;span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Una de las mejores citas que jamás leí sobre la ciudad más increible que he visto en mi vida. De La Insoportable Levedad del Ser, de Milan Kundera:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;FRANCIS: — La belleza europea ha tenido siempre un cariz intencional. Había un propósito estético y un plan a largo plazo según el cual la gente edificaba durante decenios una catedral gótica o una ciudad renacentista. La belleza de Nueva York tiene una base completamente distinta. Es una belleza no intencional. Surgió sin una intención humana, algo así como una gruta con estalactitas. Por mas, que en sí mismas son feas, se encuentran casual mente, sin planificación, en unas combinaciones tan increíbles que relucen con milagrosa poesía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;SABRINA: — Una belleza no intencional. Sí. También podría decirse: la belleza como error.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sn_W7-jv3_I/AAAAAAAAAC4/5ioZLWV-E4U/s1600-h/New+York.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 265px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sn_W7-jv3_I/AAAAAAAAAC4/5ioZLWV-E4U/s400/New+York.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5368245606742482930" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I also want to share my experiencies with my English speakers friends. So here is my English translation of the text above. Please, feel free to correct me, so the idea would be definitely better expressed and I will improve my English :)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;This is one of the best quotation I have ever read about the most incredible city I have ever seen in my entire live. It is from the Unbearable Lightness of Being, by Milan Kundera:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;FRANCIS: — European beauty always had an intentional look. There was an aestethic purpose and a long-term plan under which people built for decades a gothic cathedral or a renaissance city. New York's beauty has a completely different basis. It's a non intentional beauty. It emerged without human wish, similar to a cave of stalactites. Despite the fact that they are ugly, they meet by chance, witthout planning, in such incredible combinations that they shine with miraculous poetry.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;SABRINA: — A non-intentional beauty. Yes. It could be named beauty as a mistake, too.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-1074712353790203109?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/1074712353790203109/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=1074712353790203109' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/1074712353790203109'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/1074712353790203109'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/08/new-york-new-york-i.html' title='New York New York I'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Sn_W7-jv3_I/AAAAAAAAAC4/5ioZLWV-E4U/s72-c/New+York.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-4109896037367693951</id><published>2009-03-30T01:35:00.002+02:00</published><updated>2009-03-30T01:40:30.085+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Globalització: AF</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SdAGnn2QuZI/AAAAAAAAACo/LqV56T06WGU/s1600-h/Global-Trends-2025-Cover.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 254px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SdAGnn2QuZI/AAAAAAAAACo/LqV56T06WGU/s320/Global-Trends-2025-Cover.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318758437705791890" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Galileu va enunciar al segle XVII la teoria dels vasos comunicants, segons la qual, quan connectem dos dipòsits que contenen un mateix líquid a diferent alçada, es produeix un transvasament del líquid, i el nivell d’un recipient baixa mentre el de l’altre puja fins a arribar a una situació d’equilibri on els nivells s’igualen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De manera similar, la globalització augmenta i eixampla les connexions entre els dipòsits de riquesa econòmica i cultural dels països, possibilitant un transvasament de capitals, valors i coneixements com no s’ha vist mai a la història.&lt;br /&gt;Més encara, el seu propòsit final és eliminar les barreres existents entre els països, per tal d’aconseguir un marc comú únic ,un implúvium on tots hi aportem, i d’on tothom hi pugui beure.   &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I és que la globalització és un fenomen unificador que transcendeix situacions locals, transformant-les en plantejaments de caràcter mundial. És un procés complex, que afecta les relacions entre països però també comprèn molts aspectes de la vida quotidiana de les persones. Al llarg d’aquest debat els mostrarem com les diferents vessants de la globalització milloren la qualitat de vida dels ciutadans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. En primer lloc, la vessant econòmica. Fa 250 anys, la humanitat, excepte alguns privilegiats, era globalment pobre. Amb la Revolució Industrial, aquesta situació va canviar a Occident, però la resta del món no se’n va beneficiar.&lt;br /&gt;Com veurem més endavant, la globalització acaba amb el proteccionisme i les pràctiques oportunistes, fa partícip a la resta del món dels avanços tecnològics, i això té com a conseqüència clara en els principals índexos que mesuren la qualitat de vida.&lt;br /&gt;A tall d’exemple, l’any 1970 al Nord d’Àfrica 200 nens de cada 1000 naixements morien abans de complir els 5 anys. En canvi, el 2006 aquesta xifra havia baixat fins a 50 morts per cada 1000 naixements, reduint-se l’índex de mortalitat en un 75 %&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. En segon terme, la innovació tecnològica i l’aparició d’Internet han permés el sorgiment de mitjans de comunicació globals. Avui dia, en qualsevol moment qualsevol ciutadà pot informar-se de què està succeint a l’altra banda del món. Com més informació disponible tenim, millor formació i més coneixements adquirim. Així, la globalització fomenta l’esperit crític, símbol indispensable de la civilització.&lt;br /&gt;Organitzacions com Greenpeace o Amnistia Internacional deuen gran part del seu renovat èxit a la globalització de la informació. L’any 2002 aquesta última va evitar que Amina Lagual, una noia nigeriana, fos condemnada a la lapidació per adulteri gràcies a una campanya de pressió social via Internet que va reunir més de 3,5 milions de firmes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. Finalment, es dóna un procés de globalització cultural, heterogeni, que no implica l’eradicació de la cultura pròpia, sinó la modernització de les estructures socials dels països mitjançant l’aprenentatge i compartició de noves idees i coneixements, la transmissió de valors i, en definitiva, la composició creativa de noves formes culturals que prenen elements de la cultura tradicional del país així com d’altres propis d’influències externes.&lt;br /&gt;L’ablació, o extirpació del clitoris, és una tradició imperant al continent africà des de fà segles. Seguint les directrius de les ONU el govern d’Eritrea ha prohibit aquesta pràctica cruel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com diu Anthony Giddens, professor del London Business School, “cal que ens lliurem  dels hàbits i prejudicis del passat per construir el futur”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè la globalització és una eina. Una eina creada per nosaltres i per a nosaltres. És en un món globalitzat, on té sentit aplicar solucions globals per a problemes de dimensió internacional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vivim en un període de transició històrica, on els canvis que es produeixen no afecten només a una zona concreta del món, sinó que s’estenen a tot el globus. Encara estem aprenent, però els primers fruits han madurat. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La globalització econòmica ha generat riquesa alhora que ha reduït fronteres, i ha millorat la sanitat, l’educació i l’esperança de vida. Els nous mitjans de comunicació han fomentat l’esperit crític de la humanitat, i la globalització cultural ha divulgat coneixements i expandit valors més justos. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No podem oblidar que ens trobem al segle més democràtic de la història.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-4109896037367693951?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/4109896037367693951/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=4109896037367693951' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/4109896037367693951'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/4109896037367693951'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/03/globalitzacio-af.html' title='Globalització: AF'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SdAGnn2QuZI/AAAAAAAAACo/LqV56T06WGU/s72-c/Global-Trends-2025-Cover.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-9095497310594956543</id><published>2009-03-08T21:32:00.010+01:00</published><updated>2009-10-16T05:42:05.948+02:00</updated><title type='text'>De la Lectura</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa -  un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva.&lt;/span&gt;"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alan Benett&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SbQs716gzUI/AAAAAAAAACg/YQEfDqG_4es/s1600-h/books.gif"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 307px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SbQs716gzUI/AAAAAAAAACg/YQEfDqG_4es/s320/books.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310919267173059906" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;"The best moments in reading are when you come across something - a thought, a feeling, a way of looking at things - which you had thought special and particular to you. And now, here it is, set down by someone else, a person you have never met, someone even who is long dead. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;And it is as if a hand has come out, and taken yours.&lt;/span&gt;"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alan Benett&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-9095497310594956543?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/9095497310594956543/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=9095497310594956543' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/9095497310594956543'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/9095497310594956543'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2009/03/de-la-lectura.html' title='De la Lectura'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SbQs716gzUI/AAAAAAAAACg/YQEfDqG_4es/s72-c/books.gif' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-2449740619871116591</id><published>2009-01-17T02:36:00.006+01:00</published><updated>2009-03-30T01:41:30.748+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hectorcín'/><title type='text'>Girona en prime time</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Reiem, cantàvem i jugàvem alegres, nens irresponsables, lliures, desitjosos de ser nens, sense saber que, ben aviat, la L de &lt;span id="SPELLING_ERROR_1"&gt;l'autoscola&lt;/span&gt; se'ns retiraria per decret marcial i &lt;span id="SPELLING_ERROR_2"&gt;hauriem&lt;/span&gt; de regir-nos per les Lleis de la Convivència...&lt;br /&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;[&lt;b&gt;Traumes infantils, &lt;span id="SPELLING_ERROR_3"&gt;volumen&lt;/span&gt; 2&lt;/b&gt;. &lt;span id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;b&gt;Hectorcín&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt; contra el &lt;span id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Mundo&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;Calle indefinida. &lt;span id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Ciudad&lt;/span&gt; de Girona. Gironès. &lt;span id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Excursión&lt;/span&gt; familiar en un &lt;span id="SPELLING_ERROR_8"&gt;domingo&lt;/span&gt; de &lt;span id="SPELLING_ERROR_9"&gt;otoño&lt;/span&gt;. &lt;span id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Edad&lt;/span&gt; aproximada:8.&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;Es un dia &lt;span id="SPELLING_ERROR_11"&gt;soleado&lt;/span&gt; y la hora de &lt;span id="SPELLING_ERROR_12"&gt;comer&lt;/span&gt; se &lt;span id="SPELLING_ERROR_13"&gt;acerca.&lt;/span&gt; La &lt;span id="SPELLING_ERROR_14"&gt;familia&lt;/span&gt; ha decidido comprar pollos a l'ast para tomarlos en una zona de esparcimiento, muy bucólica, junto al Estany de Banyoles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mientras mi padre y mi tío compran, mi hermana -que tendría dos añitos- y yo, nos quedamos al cargo de mi madre y mi tía, en un parque cercano, al lado del coche Renault 21 (rojo).&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SXFjGQXZloI/AAAAAAAAACY/mK6V46M-7c4/s1600-h/renault+21.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 183px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SXFjGQXZloI/AAAAAAAAACY/mK6V46M-7c4/s320/renault+21.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292119996260521602" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Puesto que el Sol está radiante y no hace frío, pese a ser octubre, decido quedarme en el coche jugando a la Game Boy (o similar). Típica escena de frustración materna.&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Al estar dentro del coche, “vigilándolo”, las llaves están conmigo, junto al volante.&lt;br /&gt;De repente, un mal augurio me recorre el espinazo: “&lt;span style="font-style: italic;"&gt;¿Y si alguien pretende robar el coche ? &lt;/span&gt;” ¿Cómo lo impido yo, que soy sólo un niño? Es necesario proteger el coche de los ladrones...dicho y hecho, subo todas las ventanillas [las de delante, accionando la llave en el contacto] y cierro los seguros de las puertas. Ahora puedo estar tranquilo. Sigo jugando a la Game Boy.&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Quince minutos más tarde, me canso del coche y quiero salir a jugar. Llamo a voces a mi madre, que no me oye porque está al otro lado del parque; “&lt;span style="font-style: italic;"&gt;No puedo dejar el coche así, con las llaves puestas, a merced de los ladrones&lt;/span&gt;”. &lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;Se me ocurre que, si consigo salir del coche y mantener los seguros activados, los ladrones no podrán entrar. Bajo la ventanilla trasera, subo manualmente el seguro trasero, abro desde fuera [esto lo hacía siempre porque mi padre no permitía abrir el coche desde dentro en los asientos de atrás..&lt;i style=""&gt;hecha la ley, hecha la trampa&lt;/i&gt;]. Abierta la puerta, vuelvo a subir la ventanilla, cierro el seguro, cierro la puerta, y me voy a los columpios.&lt;/p&gt;Diez minutos más, y se descubre el pastel. Las llaves han quedado dentro, y no hay forma humana de acceder al coche sin destrozar el cristal. La Guardia Urbana no puede ayudarnos.&lt;br /&gt;Una empleada de una Caixa cercana nos ofrece una salita para comernos los pollos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mi padre decide ir en tren a Barcelona a por las llaves de repuesto. 4h más tarde volvemos a casa, tras un apacible domingo en familia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La caravana masiva en la A-7 del &lt;span style="font-style: italic;"&gt;diumenge vespre&lt;/span&gt; no perdona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-2449740619871116591?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/2449740619871116591/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=2449740619871116591' title='7 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2449740619871116591'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2449740619871116591'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/12/girona-en-prime-time.html' title='Girona en prime time'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SXFjGQXZloI/AAAAAAAAACY/mK6V46M-7c4/s72-c/renault+21.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-8127345352287186701</id><published>2008-07-05T20:43:00.006+02:00</published><updated>2009-03-08T22:02:12.979+01:00</updated><title type='text'>Economista Moral</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Las mismas personas que menosprecian la Lógica generalmente advertirán al lector contra la Economia Política. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Es insensible&lt;/span&gt;, le dirán. Reconoce los hechos más desagradables. Por mi parte, lo más insensible que conozco es la &lt;span style="font-style: italic;"&gt;ley de la gravedad&lt;/span&gt;: rompe el cuello de la persona más buena y más afable sin escrúpulos, si ésta se olvida por un momento de no tener cuidado. El viento y las olas también son muy insensibles. ¿Aconsejaría a los que van al mar que no tuvieran en cuenta el viento y las olas o, por el contrario, que los utilizaran y encontraran la forma de guardarse de sus peligros?&lt;br /&gt;Mi consejo es que estudie a los grander autores de la Economía Política y se aferre firmemente a lo que encuentre de verdad en ellos; y esté seguro de que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;si usted no es ya egoísta o despiadado, la Economía Política no hará que lo sea.&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SG_FCjEA2nI/AAAAAAAAABU/9OgNc8TPiR0/s1600-h/280px-JohnStuartMill.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SG_FCjEA2nI/AAAAAAAAABU/9OgNc8TPiR0/s400/280px-JohnStuartMill.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5219607140708178546" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;John Stuart Mill&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-8127345352287186701?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/8127345352287186701/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=8127345352287186701' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8127345352287186701'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/8127345352287186701'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2008/07/economista-y-moral.html' title='Economista Moral'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SG_FCjEA2nI/AAAAAAAAABU/9OgNc8TPiR0/s72-c/280px-JohnStuartMill.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-2887607551269256139</id><published>2008-06-22T00:16:00.007+02:00</published><updated>2009-03-08T22:03:34.079+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Castillos de Arena</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SF2CH4keFmI/AAAAAAAAABM/Q-Ew78NxCko/s1600-h/arena.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SF2CH4keFmI/AAAAAAAAABM/Q-Ew78NxCko/s400/arena.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5214467015520949858" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Siempre me gustó la playa. Siempre, hasta que me hice adolescente y, entre otras imbecilidades, empezaron a molestarme los granitos de arena, los vertidos en el agua sucia, las colillas a medio enterrar...y preferí quedarme en el sofá a ver &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Las Gemelas de Sweet Valley. &lt;/span&gt;[¡ya ves tú!]&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Pero de pequeñín me gustaba mucho [la playa]. Uno de mis mayores entretenimientos era construir castillos de arena. No es que se me diera bien, pero yo siempre le puse mucho empeño: mis castillos no eran artísticos pero sí robustos: con sus fuertes muros y su gran foso, la bandera [algun papelote de Calippo] permanecía inalcanzable al invasor. Cuando acababa uno, me ponía con el siguiente, ya más pequeñito [pues no era la Capital] y los interconectaba, y seguía hasta...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;...a lo más tardar aquí llegaba el punto traumático. Nunca disfruté destrozando mis obras, y nunca lo hice. El agua hacía acto de presencia y derrumbaba parte de las conexiones, o medio castillo, y mi afán constructor debía esperar a la reparación del accidente..ay..pobre de mí, nunca conseguía retomar mi obra: a partir de aquí todo era frustración, llantos y pataletas en un fallido intento por conservar los castillos del Reino. Uno tras otro caían bajo el yugo marino, y las reconstrucciones sobre arena mojada no eran sinó como los últimos coletazos del Imperio Romano antes de desaparecer.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Quizá por esto nunca fui nacionalista. Ningún Castillo perdura eternamente.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-2887607551269256139?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/2887607551269256139/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=2887607551269256139' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2887607551269256139'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/2887607551269256139'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2008/06/castillos-de-arena.html' title='Castillos de Arena'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/SF2CH4keFmI/AAAAAAAAABM/Q-Ew78NxCko/s72-c/arena.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-665358867053323922</id><published>2007-06-26T05:32:00.002+02:00</published><updated>2009-03-08T22:03:58.371+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Donde Dios no tiene cabida</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Como estudiante y ciudadano del siglo XXI, resulta desesperante la reiterada presencia de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;DIOS &lt;/span&gt;en la Historia de la Filosofia hasta el siglo XIX y en la Historia de la Ciencia hasta el siglo XVIII.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si bien la aparición de Dios en el terreno filosófico es "fácil de esperar", no resulta coherente establecer relación alguna entre Dios y Ciencia. ¿Por qué? Porque la doctrina religiosa, irracional, no sigue las leyes de la lógica aristotélica, en las que se basa todo postulado científico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Veamos el siguiente contraejemplo:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dios es omnipotente -&gt; Dios es capaz de realizar cualquier cosa -&gt; en particular, Dios puede crear algo (A) que no pueda destruir siquiera él -&gt; Dios no puede destruir A -&gt; Dios no es omnipotente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Contradicción! Luego, o bien Dios no es omnipotente, o bien la Omnipotencia de Dios escapa a la Lógica, piedra angular del método científico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En consecuencia, creo pues que la doctrina religiosa, cualquiera que sea su orientación, NO es válida para extraer conocimientos OBJETIVOS de la realidad externa [naturaleza, evolución, análisis sociológico...] algo a priori tan obvio aquí y ahora, y sin embargo, desgraciadamente, no tanto, también ahora,  en otras partes del mundo donde la Religión juega un papel que no le pertenece.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;p.d: ¿A quién se le ocurriría demostrar un Teorema usando la Biblia? entonces...¿Por qué el Creacionismo se enseña como alternativa válida a Darwin?&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-665358867053323922?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/665358867053323922/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=665358867053323922' title='9 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/665358867053323922'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/665358867053323922'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/06/donde-dios-no-tiene-cabida.html' title='Donde Dios no tiene cabida'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-4895919444313812618</id><published>2007-05-28T12:56:00.001+02:00</published><updated>2008-12-11T06:29:55.376+01:00</updated><title type='text'>Fer-se gran</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Rlq132F3FII/AAAAAAAAAA4/rvF8-G3GJHI/s1600-h/prohibido.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Rlq132F3FII/AAAAAAAAAA4/rvF8-G3GJHI/s400/prohibido.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5069564301576443010" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Arriba un moment en la vida de qualsevol matemàtic, en que es creua la línia, conscient de que no podrà tornar enrere. Arriba un moment, en el que ajuntant els records de totes les festes grans que has viscut, ja en tens més de deu minuts. En el que els teus amics de sempre comencen a estar al lado oscuro, a l'altra banda, donant classes! I te n'adones. T'adones que estàs creuant el llindar de la innocència. T'estàs fent gran. Amb prou feines te'n recordes del dia en que vas entrar, de la teva primera impressió en veure la bata de la Pons. Ja has fet tots els mètodes. Penses (il·lús), que per fi te'n podràs oblidar d'una vegada per totes. Parles dels Primis amb nostàlgia, esperant que algú dels que t'escolta n'hagi sentit a parlar. Ja saps què és el graf de la facultat, de fet, ja n'ets un node, de fet, ja hi tens més d'una aresta, de fet, ja en tens moltes més del que t'atreveixes a reconèixer. És en aquest moment, en el que el fòrum inicia la gran metamorfosi, i de ser una mera distribuïdora de bolis, el comences a veure com un lloc on es pot buscar feina, fins i tot et planteges tirar currículums! Però sobretot, és el moment en què - i aquest, en el fons, era l'objectiu de l'article - el moment en què, per sort o per desgràcia, et toca organitzar el viatge.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;I aquesta, estimats lectors i lectores, no és pas una tasca fàcil, res més lluny. Perquè el moment en que els teus records de la festa gran superin els deu minuts, superaran les 27 hores! Perquè quan et fas gran i et tornes vell, aprens molt. Aprens, entre altres coses, el poder del mail. El mail, tan mono i inofensiu com sembla, és una eina letal quan es troba en les mans adequades. És tota una arma de destrucció massiva. I mai més ben dit, perquè massiva, massiva ho serà, i molt, capaç de rebentar la taxa de mails per segon que qualsevol cervell humà (i qualsevol bústia de correu que no estigui al MareNostrum) pot arribar a suportar. I el seu contingut, esmolat a més no poder, són com bombes nuclears de malrotllisme, capaces de fer posar de mala llet al mateixos teletubbies.&lt;script&gt;&lt;!-- D(["mb","\u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt;Però el mail no és res, que va, on realment et curteixes\nés a les reunions. Reunions pseudoinfinites, dissenyades únicament i exclusiva\nper a ensenyar-te de quin pal va la vida. Aprens a cridar. A cridar per fer\ncallar, per fer-te escoltar, per discutir, en sol major i do menor, a cridar\nper cridar, en grup, contra algun grup, per als que et cauen bé, pels que no\ntant, para los que ríen, para los que lloran, para los piratas, para los\nwallys, para los altos, para los bajos, para ... Ui que se m&amp;#39;està anant...\nAprens que tot s&amp;#39;ha de parlar, i reparlar, i discutir, i tornar a parlar, i\nquan arribes a aquest punt, a votar. Perquè tot es vota. Bé, digues-li votar...\nPerquè el món de les votacions del viatge és un intricat laberint del que\nsempre se&amp;#39;n surt malament, i, acaben desencadenant recargolades batalles\nmailistisques. Recordeu lo del paràgraf anterior?... pos eso.\u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt;A les reunions també descobreixes un estrany efecte òptic\ninexplicable. Dóna la sensació que d&amp;#39;unes trenta-cinc persones que som les del\nviatge, doncs que ocupem espai de quinze a les reunions. Us ho juro, sigui la\nreunió que sigui, convocada per qui sigui, sempre sembla que siguem uns quinze\n(bé, o menys). Potser és que sóm molt prims, o molt densos, o ens tapem els uns\nals altres, qui sap. El que està claríssim és que ens assemblem moltíssim, però\nmoltíssim moltíssim, perquè fins i tot sempre sembla que siguem els mateixos\nquinze... Ja us ho dic, un efecte òptic increible! \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt;",1] );  //--&gt;&lt;/script&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Però el mail no és res, que va, on realment et curteixes és a les reunions. Reunions pseudoinfinites, dissenyades únicament i exclusiva per a ensenyar-te de quin pal va la vida. Aprens a cridar. A cridar per fer callar, per fer-te escoltar, per discutir, en sol major i do menor, a cridar per cridar, en grup, contra algun grup, per als que et cauen bé, pels que no tant, para los que ríen, para los que lloran, para los piratas, para los wallys, para los altos, para los bajos, para ... Ui que se m'està anant... Aprens que tot s'ha de parlar, i reparlar, i discutir, i tornar a parlar, i quan arribes a aquest punt, a votar. Perquè tot es vota. Bé, digues-li votar... Perquè el món de les votacions del viatge és un intricat laberint del que sempre se'n surt malament, i, acaben desencadenant recargolades batalles mailistisques. Recordeu lo del paràgraf anterior?... pos eso.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;A les reunions també descobreixes un estrany efecte òptic inexplicable. Dóna la sensació que d'unes trenta-cinc persones que som les del viatge, doncs que ocupem espai de quinze a les reunions. Us ho juro, sigui la reunió que sigui, convocada per qui sigui, sempre sembla que siguem uns quinze (bé, o menys). Potser és que sóm molt prims, o molt densos, o ens tapem els uns als altres, qui sap. El que està claríssim és que ens assemblem moltíssim, però moltíssim moltíssim, perquè fins i tot sempre sembla que siguem els mateixos quinze... Ja us ho dic, un efecte òptic increible! &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;script&gt;&lt;!-- D(["mb","I encara diria més, estic completament convençut que\nEinstein feia reunions d&amp;#39;aquestes quan va descobrir la teoria de la\nrelativitat, que el temps depèn del sistema de referència en que es pren: duren\nunes quatre hores, però sembla que en durin vint! I al final, el dia que en fas\nuna que dura menys de quatre hores, se&amp;#39;t fa curt. Tant curt, que ho\u003cspan\&gt;  \u003c/span\&gt;trobes a faltar, et sents buit quan no estàs\nreunit amb ells. Però afortunadament, sempre hi ha algú que es preocupa per tu,\nse n&amp;#39;ha adonat d&amp;#39;aquesta angoixa interior que sents, i ha enviat un mail\nconvocant una altra reunió per l&amp;#39;endemà. Recordeu lo del paràgraf anterior a\nl&amp;#39;anterior a l&amp;#39;anterior?... pos eso.\u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt;Però no tot és dolent en el viatge, ni molt menys. Aprens\na fer pastissos. I ... bé, aprens a fer pastissos.\u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt;Ah, i la festa gran, on realment descobreixes els límits\nde la resistència humana! On aprens a passar-te la millor festa de l&amp;#39;any\ndarrera la barra currant com un negre mentre tots els teus amics són a l&amp;#39;altra\nbanda passant-s&amp;#39;ho teta tajes com una cuba. I després d&amp;#39;una setmana de feina,\ndesprés de vint-i-set hores non-stop, resulta que no en tens ni puta idea de\nque fer amb els dos-cents litres de fanta que han sobrat. I tens ganes de plorar,\ni d&amp;#39;anar a dormir, bueno, sobretot d&amp;#39;anar a dormir. T&amp;#39;enfades. No pots més. I\net cagues en tot i en tothom. I decideixes que se t&amp;#39;han tret les ganes d&amp;#39;anar\nde viatge. \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt;",1] );  //--&gt;&lt;/script&gt;I encara diria més, estic completament convençut que Einstein feia reunions d'aquestes quan va descobrir la teoria de la relativitat, que el temps depèn del sistema de referència en que es pren: duren unes quatre hores, però sembla que en durin vint! I al final, el dia que en fas una que dura menys de quatre hores, se't fa curt. Tant curt, que ho&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;trobes a faltar, et sents buit quan no estàs reunit amb ells. Però afortunadament, sempre hi ha algú que es preocupa per tu, se n'ha adonat d'aquesta angoixa interior que sents, i ha enviat un mail convocant una altra reunió per l'endemà. Recordeu lo del paràgraf anterior a l'anterior a l'anterior?... pos eso.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Però no tot és dolent en el viatge, ni molt menys. Aprens a fer pastissos. I ... bé, aprens a fer pastissos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Ah, i la festa gran, on realment descobreixes els límits de la resistència humana! On aprens a passar-te la millor festa de l'any darrera la barra currant com un negre mentre tots els teus amics són a l'altra banda passant-s'ho teta tajes com una cuba. I després d'una setmana de feina, després de vint-i-set hores non-stop, resulta que no en tens ni puta idea de que fer amb els dos-cents litres de fanta que han sobrat. I tens ganes de plorar, i d'anar a dormir, bueno, sobretot d'anar a dormir. T'enfades. No pots més. I et cagues en tot i en tothom. I decideixes que se t'han tret les ganes d'anar de viatge. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;&lt;script&gt;&lt;!-- D(["mb","I aleshores, és quan aprens el més important de tot el\nque aprendràs en tot aquest procés. I és que un dia, quedaràs per sopar amb la\ngent del viatge, i en vindran uns quants, i anireu als toreros, i us tajareu, i\nanireu al pakis, i us tajareu, i anireu als enfants, i us passareu la nit\nballant i rient, i fent el boig i us ho passareu teta, i trobareu a faltar als\nque no han pogut venir, i us abraçareu amb els que si que han pogut, i\npensareu, pos clar que vull anar de viatge amb ells, joder! I totes les\nreunions hauran valgut la pena...\u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\u003cspan\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt; \u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003cp style\u003d\"text-align:justify;line-height:17pt\"\&gt;\u003cspan style\u003d\"font-size:11pt\" lang\u003d\"CA\"\&gt;Arnau\u003c/span\&gt;\u003c/p\&gt;\n\n\u003c/span\&gt;\u003c/div\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cdiv\&gt;\u003cspan class\u003d\"gmail_quote\"\&gt;El 19/05/07, \u003cb class\u003d\"gmail_sendername\"\&gt;Excelso Germánico Bernal\u003c/b\&gt; &lt;\u003ca href\u003d\"mailto:spandau.wien@gmail.com\" target\u003d\"_blank\" onclick\u003d\"return top.js.OpenExtLink(window,event,this)\"\&gt;spandau.wien@gmail.com\u003c/a\&gt;&gt; ha escrit:\u003c/span\&gt;",1] );  //--&gt;&lt;/script&gt;I aleshores, és quan aprens el més important de tot el que aprendràs en tot aquest procés. I és que un dia, quedaràs per sopar amb la gent del viatge, i en vindran uns quants, i anireu als toreros, i us tajareu, i anireu al pakis, i us tajareu, i anireu als enfants, i us passareu la nit ballant i rient, i fent el boig i us ho passareu teta, i trobareu a faltar als que no han pogut venir, i us abraçareu amb els que si que han pogut, i pensareu, pos clar que vull anar de viatge amb ells, joder! I totes les reunions hauran valgut la pena...&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;span&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="text-align: justify; line-height: 17pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 11pt;" lang="CA"&gt;Arnau&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-4895919444313812618?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/4895919444313812618/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=4895919444313812618' title='9 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/4895919444313812618'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/4895919444313812618'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/05/fer-se-gran.html' title='Fer-se gran'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Rlq132F3FII/AAAAAAAAAA4/rvF8-G3GJHI/s72-c/prohibido.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-6865352016779329110</id><published>2007-04-16T23:57:00.000+02:00</published><updated>2008-12-11T06:29:55.597+01:00</updated><title type='text'>¡¡  No te la puedes perder !! ¡ Héctor estará allí !</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RiPxuXKK6aI/AAAAAAAAAAw/eUaOo4dvAcc/s1600-h/fmesta.bmp"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RiPxuXKK6aI/AAAAAAAAAAw/eUaOo4dvAcc/s400/fmesta.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5054148985632778658" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-6865352016779329110?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/6865352016779329110/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=6865352016779329110' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6865352016779329110'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/6865352016779329110'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/04/no-te-la-puedes-perder-hctor-estar-all.html' title='¡¡  No te la puedes perder !! ¡ Héctor estará allí !'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RiPxuXKK6aI/AAAAAAAAAAw/eUaOo4dvAcc/s72-c/fmesta.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-3615694194735210690</id><published>2007-04-12T21:01:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:51:49.387+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Riña</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Rh6CsXKK6ZI/AAAAAAAAAAo/1F5k0DprKoo/s1600-h/LPLogoNegro.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Rh6CsXKK6ZI/AAAAAAAAAAo/1F5k0DprKoo/s400/LPLogoNegro.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052619530598803858" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Estación de San Andrés Condal, Barcelona. 19.34. Llovizna y frío.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;/span&gt;Los pasajeros bajan del tren destino Granollers y se amontonan pacientemente en el andén, a la espera de su turno para ascender por la escalera hacia el puente. Los más lentos se posicionan a la derecha, mientras el carril izquierdo queda libre a los briosos. Suena el cierre de puertas del tren.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un negro acelerado se precipita sobre el andén desde la escalera, presto a coger el tren. Pese a no ser alto, su embergadura imponente, que asemeja un Marcellus Wallace samoano, le hace dificil avanzar entre el populacho. Repentinamente, alguien le barra el paso, produciéndose una colisión; Yusuf, horondo moro barbado, no se deja amilanar por un extraño, y no aparta su camino.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El samoano tropieza, y queda encarado con el árabe. Miradas violentas. El primero mascuya un sonido gutural, algo así como "¿qué pasa contigo?" cuya contestación no es sino un rugido "uuuh" del berebere.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ipso facto, cual Zidane enfadado, le propina el negro un cabezazo. Chorrea sangre la nariz. La cena está servida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Empieza un baile de derechazos, mientas futilmente un amigo del árabe intenta separarlos. Le abofetean la cara. Hay tortas para todos.&lt;br /&gt;La gente empieza a apartarse con temor. Se embisten con fiereza, y el hombre de ébano da con sus huesos contra el tren, que aún no ha partido, mientras su maletín cae raudo a la vía, arrojando papelajos por toda la estación. Tras reponerse, Marcellus vuelve a la carga con su testa, sin duda su mejor arma ...tras varios guantazos y empujones, empieza el tambaleo macabra, propio de púgiles o animales heridos. Caen un par de viejas al suelo, y la gente intenta refugiarse de la trifulca tras la escalera. Alguien grita "seguridad". Nadie repara en las viejas. Los gritos se hacen populares, y se distingue un "te voy a matar" ... las viejas siguen en el suelo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otro minuto de caricias, y llega el Cuerpo de Servicio, porras en mano, a poner paz. El negro tiene el ojo hinchado, también negro, y el egipcio gordito tiene ya la barba roja, empapada en sangre. Al amigo de este, pacificador frustrado, le han roto la chaqueta...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Parte el tren de la estación...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De haber dominado ambos la noble lengua del Catalán, nada de esto hubiera pasado. Tampoco con Franco.  xDDD &lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www2.blogger.com/www.lapelea.cl/LaPelea/LPLogoNegro.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://www2.blogger.com/www.lapelea.cl/LaPelea/LPLogoNegro.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Héctor J.Bernal [basado en hechos reales]&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-3615694194735210690?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/3615694194735210690/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=3615694194735210690' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3615694194735210690'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/3615694194735210690'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/04/ria.html' title='Riña'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/Rh6CsXKK6ZI/AAAAAAAAAAo/1F5k0DprKoo/s72-c/LPLogoNegro.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-1687306453599973235</id><published>2007-03-27T01:40:00.002+02:00</published><updated>2009-03-08T21:51:56.895+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hectorcín'/><title type='text'>Fase Anal</title><content type='html'>Reiem, cantàvem i jugàvem alegres, nens irresponsables, lliures, desitjosos de ser nens, sense saber que, ben aviat, la L de l'autoscola se'ns retiraria per decret marcial i hauriem de regir-nos per les Lleis de la Convivència...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RghcOXrhJlI/AAAAAAAAAAc/H2GWt_SCWcM/s1600-h/Dibujo.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 281px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RghcOXrhJlI/AAAAAAAAAAc/H2GWt_SCWcM/s400/Dibujo.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046384784413107794" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;[&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Traumes infantils, volumen 1&lt;/span&gt;. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Hectorcín contra el Mundo&lt;/span&gt;]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Parc dels Pinetons, La Garriga. Excursió escolar. Tardor. Edat aproximada: 5.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;4pm&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;.&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Hora de recollir després d'un dia d'esbarjo i tornar a casa. Els profes, zoòlegs, ens reuneixen per jugar, segons diuen, al JOC MÉS DIVERTIT DE TOTS. L'expectació és màxima, i tots deixem els nostres "&lt;span style="font-style: italic;"&gt;i vale que llavors jo me salvava...&lt;/span&gt;" i ens concentrem, excitats, a rebre la bona nova.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;4.15pm.&lt;/span&gt; El professor fa saber el famós joc: es tracta de recollir tota la merda del Parc que hem escampat. El joc, com gairebé tot el que procedeix de l'escola, és desmotivant :(&lt;br /&gt;Per re-motivar-nos, ens fa cridar la següent consigna (per què agrada tant cantar?) :&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Profe:&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;    Perquè, allò que abans era NET, ho deixarem...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Animalumnes: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;    NEEEEEEEEEEEET&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Profe:     &lt;span style="font-style: italic;"&gt;I allò que estava BRUT, ho deixarem...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Animalumnes(excepte un): &lt;span style="font-style: italic;"&gt;    NEEEEEEEEEEEET&lt;br /&gt;-mentrestant, &lt;/span&gt;l'Alumne en discòrdia: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;    BRUUUUUUUUT!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;4.16 pm.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Profe: Què passa Héctor? Altre cop l'estàs liant?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Alumne en discòrdia:     Aviam, perquè he de netejar jo allò que no és meu, si ja m'he cuidat de netejar la meva part.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Profe:     PERQUÈ HO DIC JO!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Alumne en discòrdia:     I a mi què? No em dóna la gana de recollir si no he embrutat jo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[val a dir en favor de l'alumne, que Ell s'havia preocupat de llençar "sus enseres" dp de dinar, mentre altres compartien alegrement la seva merda amb la resta :)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;4.30 pm.&lt;/span&gt; L'Héctor torna assegut sol, castigat, a l'autocar, indignat i plorós, perquè a més l'han obligat a netejar, "la merda dels altres".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;5.15 pm.&lt;/span&gt; La tragèdia augmenta quan els seus pares, lluny de secundar-lo, el renyen pel mal comportament, i recolzen l'autoritat escolar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;MORALINA:&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt; Emmerda tot lo que vulguis. Tots recullen per igual   :S&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-1687306453599973235?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/1687306453599973235/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=1687306453599973235' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/1687306453599973235'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/1687306453599973235'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/03/fase-anal.html' title='Fase Anal'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RghcOXrhJlI/AAAAAAAAAAc/H2GWt_SCWcM/s72-c/Dibujo.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-4281248362146142780</id><published>2007-03-06T02:52:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:52:01.803+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Lleterades i Martí</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RezLik6iKYI/AAAAAAAAAAM/jgKqBC4w5h8/s1600-h/Imagen028.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5038625878005918082" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; CURSOR: pointer" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RezLik6iKYI/AAAAAAAAAAM/jgKqBC4w5h8/s320/Imagen028.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Imatge del Divendres 2 de Març al Billy's, local on serveixen la Llet de Pantera més famosa de tota Barcelona [com arribar-hi: contactar amb en Billy Viladot, aka &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;El Chanquete&lt;/span&gt;].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tampoc és que sigui una gran foto, i a més no hi som tots [a banda de la Diana, falten la Kt -estava vomitant o potser era qui feia la foto? xDD i els dos jerkis: el simpàtic Andreu i el vacilón Hawaii, amb qui en Martí i la Kt van creuar més que paraules.]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però alerta, no és una foto qualsevol! Hi ha dos detalls sublims: el &lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;primer&lt;/span&gt;, la mà innocent que suaument toca les abdominals del Feix i que, unida al seu somirure, demostren que hi ha algunes coses que no canvien mai ;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El &lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;segon &lt;/span&gt;és el bunyol sota el pectoral del Feix mateix. Allò tan indescriptible no és sinó el cap d'en Martí, en posició del tot artificial que, mig estirat pels terres, emulava algun tipus d'escultura sublim que, desgraciadament, la foto no va poder captar. El resultat, però, no queda gens malament, perquè el conjunt de mans dirigint-se cap al seu coll inexistent susciten algun tipus de pràctica macabra sobre el seu tors que, certament, no és inverosímil.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així doncs, felicitats Martí, tu sempre ets l'heroi de la festa! Sisplau, no et suicidis. La teva vida (encara) és valuosa, si més no fins que l'Ander trobi nòvia i ens deixi tirats a tots tres [sí, a tu Unicorn Blau també xD]&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-4281248362146142780?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/4281248362146142780/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=4281248362146142780' title='15 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/4281248362146142780'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/4281248362146142780'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/03/imatge-del-divendres-2-de-mar-al-billys.html' title='Lleterades i Martí'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_bObLTNikmEg/RezLik6iKYI/AAAAAAAAAAM/jgKqBC4w5h8/s72-c/Imagen028.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>15</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-269205322946274034</id><published>2007-02-19T01:44:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:52:29.872+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Argument per a una Tragèdia</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè sentir-se trist sense tenir un bon motiu no em fa sentir millor.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Perquè l’evolució de raons i passions sempre ha estat desequilibrada, i les primeres governades per les segones.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè el Superhome és tan irreal com els herois de l’Antiga Grècia o els contes per a nens.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè , desencisat, he entès que la Política sempre s’ha alimentat dels Somnis dels pobles, i amb prou feines n’ha complert els d’uns pocs escollits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè ni la Religió ni Déu han omplert mai aquest buit tan profund.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;Perquè les postures nihilistes no poden construir una vida.&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè la Poesia que a mi em realitza és un art subtil que sublima amb les desgràcies de l’esperit.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè la Filosofia no aporta felicitat; és conseqüència de la seva absència.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè la Veritat mai ha importat, però a tothom li encanta omplir-se’n la boca amb ella.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè una existència frívola no pot apaivagar totes les fogueres nocturnes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Perquè buscar arreu les segones lectures no és clau de felicitat, i perquè mai n’he tingut prou només amb les primeres.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè la clau de la Felicitat, deien, és acceptar les coses tal com són.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè acceptar les coses tal com són requereix un conformisme que sempre m’ha mancat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè per ser feliç cal APRENDRE a ser feliç, i jo sempre he congeniat amb els romàntics.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Perquè trobar esperits afins és més difícil que la recerca de l’Atlàntida.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè mai he sabut conservar les amistats, i tampoc he après a assumir-ne la pèrdua.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè cal ser estúpid per avenir-se amb tothom, o superficial, o hipòcrita, i mai he tingut aquestes qualitats.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè acceptar-se un mateix implica defugir tota opinió externa, i “llibertat” és un antònim per a “societat”.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Perquè ja no crec en l’home, i alhora, no es pot viure sense creure-hi.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Perquè fa falta un gran caos per parir una estrella. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-269205322946274034?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/269205322946274034/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=269205322946274034' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/269205322946274034'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/269205322946274034'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/02/argument-per-una-tragdia.html' title='Argument per a una Tragèdia'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-116807326084283842</id><published>2007-01-06T09:01:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:52:36.027+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Abiert@ hasta el amanecer</title><content type='html'>Hablamos de ello en un bar hace un par de semanas: si yo tuviera novia, sin duda éste seria mi regalo de cumpleaños preferido, ¿cuál?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un "bailecito inocente" como este de Salma Hayek ante Tarantino en "&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;La Teta Enroscad&lt;/span&gt;a",&lt;br /&gt;metáfora del Deseo Prohibido, la Lujuria y el pecado carnal en una stripper mexicana [que por cierto se llama &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Satánico Pandemónium&lt;/span&gt;...jejeje]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[premio Excelso a la Escena más Erótica de los 90].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/2070/1265/1600/164282/hayek2.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/2070/1265/320/853377/hayek2.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;A los que habéis visto la escena, ¿lhubiérais preferido una escena con Hayek desnuda? [por ejemplo, en Desperado, que por cierto está censurada en U.S.A]&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;¡Yo me quedo con su bikini y su serpiente! ;)  y que conste que a mi Hayek, pues tampoco me entusiasma...que yo crecí idolatrando a Meg Ryan... ¡y así me va! :)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.D:  &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Al final resulta que la chica [la bailarina] sí era una arpía... ¡si es que hay que fiarse de las primeras impresiones!&lt;/span&gt;  xDDD.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.D2: He recuperado un diálogo de la peli&lt;br /&gt;Pandemónium[Hayek]: (sometiendo a Clooney) "&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Bienvenido a la esclavitud&lt;/span&gt;"&lt;br /&gt;Clooney:                                                         "&lt;span style="font-style: italic;"&gt;No, gracias, ya he estado casado&lt;/span&gt;"&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-116807326084283842?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/116807326084283842/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=116807326084283842' title='12 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116807326084283842'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116807326084283842'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2007/01/abiert-hasta-el-amanecer.html' title='Abiert@ hasta el amanecer'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>12</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-116715084817231170</id><published>2006-12-26T16:49:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:57:16.946+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Das Parfum</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Diria que, com ahir, Nadal, mai haviem trobat tan buit els Enfants aquests... és una paradoxa ben curiosa que, si ple, per motius obvis el local esdevé agobiant, però no deixa de sorprendre que, si buit, tampoc el clima és propici per a ballar... vaja, tot i així la nit va ser profitosa i diria que vam poder parlar de tot allò que, amb el Pol present, no hauria estat pas fàcil tractar ;) xDDD&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/2070/1265/1600/852841/Imagen074.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/2070/1265/320/96435/Imagen074.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Per cert, que com vam dir, incloc la descripció inicial d "&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Perfum&lt;/span&gt;". Una de les millors descripcions de la literatura universal. Ah, i en ambdues llengües.&lt;br /&gt;PER QUÈ? Doncs perquè volia suscitar el següent Debat: aquest llibre és un clar exemple on la &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Llengua Catalana literària es mostra allunyada del nostre Català usual&lt;/span&gt; [tret del del Pol, potser]. Sensació que, altrament, no m'ha sobrevingut llegint-lo en Castellà. Sense cercar culpables [o sí], llegiu i jutgeu l'evidència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot vostre:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"En la época que nos ocupa reinaba en las ciudades un hedor apenas concebible para el&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;hombre moderno. Las calles apestaban a estiércol, los patios interiores apestaban a orina, los&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;huecos de las escaleras apestaban a madera podrida y excrementos de rata, las cocinas, a col&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;podrida y grasa de carnero; los aposentos sin ventilación apestaban a polvo enmohecido; los&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;dormitorios, a sábanas grasientas, a edredones húmedos y al penetrante olor dulzón de los&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;orinales. Las chimeneas apestaban a azufre, las curtidurías, a lejías cáusticas, los mataderos, a &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;sangre coagulada. Hombres y mujeres apestaban a sudor y a ropa sucia; en sus bocas&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;apestaban los dientes infectados, los alientos olían a cebolla y los cuerpos, cuando ya no eran&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;jóvenes, a queso rancio, a leche agria y a tumores malignos. Apestaban los ríos, apestaban las&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;plazas, apestaban las iglesias y el hedor se respiraba por igual bajo los puentes y en los&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;palacios. El campesino apestaba como el clérigo, el oficial de artesano, como la esposa del&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;maestro; apestaba la nobleza entera y, si, incluso el rey apestaba como un animal carnicero y la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;reina como una cabra vieja, tanto en verano como en invierno, porque en el siglo XVIII aún no &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;se había atajado la actividad corrosiva de las bacterias y por consiguiente no había ninguna &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;acción humana, ni creadora ni destructora, ninguna manifestación de vida incipiente o en &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;decadencia que no fuera acompañada de algún hedor.&lt;/span&gt;"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;I ací en Català.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"A l'època a la qual ens referim regnava a les ciutats una fetor a penes concebible per a nosaltres, homes moderns. Els carrers pudiem a fems, els patis interiors pudien a orins, els bucs de les escales pudien a fusta podrida i a excrements de rata, les cuines, a col podrida i a greix de moltó; les cambres sense ventilació feien pudor de resclosit, les alvoces pudien a llençols llardosos, a edredons humits i a la punyent olor dolássa dels orinals. Les xemeneis pudien a sofre, les adoberies pudien a lleixius corrosius, els escorxadors, a sang coagulada. Els homes pudien a suor i a roba bruta; en llurs boques pudien les dents corrumpudes, llur alè pudia a ceba i llurs cossos, quan ja no eren joves, a tumors, a llet agra i a formatge ranci. Pudien els rius , pudien les places, pudien les esglèsies, pudia sota els ponts i dins els palaus. El pagès pudia com el capellà, l'oficial d'artesà com l'esposa del mestre; pudia tota la noblesa, i fins i tot pudia el rei, pudia com una fera, i la reina pudia com una cabra vella tant a l'estiu com a l'hivern. Perquè al segle divuit encara no havia estat deturada la corrosiva activitat dels bacteris, i a causa d'això no hi havia cap ocupació humana, sia creadora sia destructora, cap manifestació de vida en gestació o en decadència que no anés acompanyada d'alguna fetor."&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-116715084817231170?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/116715084817231170/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=116715084817231170' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116715084817231170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116715084817231170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/12/das-parfum.html' title='Das Parfum'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-116696047633222137</id><published>2006-12-24T12:28:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:53:43.434+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Gorgeous!</title><content type='html'>Aloha Fuckowskis!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara que és Nadal, periode de vacances alegres per a gairebé tothom, època de reclusió i penitència per a nosaltres, els de sempre [UPC-ins and co.],  només volia dedicar-vos un dolç "Que us bombin" a tots aquells que...vaja... a tothom :)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ací, una magnífica imatge nadalenca dels cosinets materns que invita a pensar...jo, jo vull tornar a la E.S.O. xD!!!!&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/2070/1265/1600/875183/illi.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/2070/1265/320/917974/illi.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-116696047633222137?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/116696047633222137/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=116696047633222137' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116696047633222137'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116696047633222137'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/12/gorgeous.html' title='Gorgeous!'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-116388262066871432</id><published>2006-11-18T21:37:00.000+01:00</published><updated>2006-11-22T21:05:29.230+01:00</updated><title type='text'>Declaració de principis</title><content type='html'>- Mirem-nos cara a cara. Som hiperboris, - sabem prou bé com vivim d'apartats. "Ni per terra ni per aigua no trobaràs el camí que mena als hiperboris": Píndar ja sabia això de nosaltres. Més enllà del nord,  del glaç, de la mort -  la &lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;nostra&lt;/span&gt; vida, la &lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;nostra&lt;/span&gt; felicitat... Nosaltres hem descobert la felicitat, nosaltres sabem el camí, hem trobat la sortida de mil·lennis sencers de laberint. ¿Qui &lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;més&lt;/span&gt; l'ha trobat - ¿L'home modern, potser?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Jo no sé d'on vinc ni cap a on vaig; jo sóc aquell qui ni sap ni d'on ve ni cap a on va" - gemega l'home modern... D'aquesta modernitat estàvem malalts, - de la pau ambigua, del compromís covard, de la virtuosa manca de netedat del sí i del no moderns. Aquesta tolerància i &lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;largeur&lt;/span&gt; [llargeusa] del cor, que tot ho "perdona" perquè tot ho "comprèn", per a nosaltres és xaloc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡Abans viure enmig del glaç que enmig de les virtuts modernes i altres vents del sud! ... Érem prou valents, no teníem miraments ni envers nosaltres ni envers els altres: però el que no vam saber, durant molt de temps, va ser on anar amb la nostra valentia.     Ens vam tornar tenebrosos, se'ns va dir fatalistes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El nostre &lt;span style="font-style: italic;"&gt;fatum&lt;/span&gt; [destí] - &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;era&lt;/span&gt; l'abundància, la tensió, l'acumulació de forces. Teníem set de llamps i d'accions, no podíem estar més llunt de la felicitat dels esquifits, de la "resignació" ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el nostre aire hi havia una tempesta; la naturalesa que som va enfosquir-se - &lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;perquè no teníem cap camí.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fórmula de la nostra felicitat: un sí, un no, una línia recta, un &lt;span style="font-style: italic;"&gt;objectiu.&lt;/span&gt;..&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;Friedrich Nietzsche&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-116388262066871432?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/116388262066871432/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=116388262066871432' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116388262066871432'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/116388262066871432'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/11/declaraci-de-principis.html' title='Declaració de principis'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-115669954337177336</id><published>2006-08-27T19:08:00.000+02:00</published><updated>2006-08-27T19:30:25.750+02:00</updated><title type='text'>Y UNO APRENDE</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/DSC04276.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img alt="" border="0" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/DSC04276.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;                   [&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-size:85%;"&gt;Zion National Park, Utah&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;]&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Después de un tiempo,&lt;br /&gt;uno aprende la sutil diferencia&lt;br /&gt;entre sostener una mano&lt;br /&gt;y encadenar un alma.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y uno aprende&lt;br /&gt;que el amor no significa recostarse&lt;br /&gt;y una compañía no significa seguridad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y uno empieza a aprender...&lt;br /&gt;que los besos no son contratos&lt;br /&gt;y los regalos no son promesas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;                                                                                Y uno empieza a aceptar sus derrotas&lt;br /&gt;con la cabeza alta y los ojos abiertos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y uno aprende a construir&lt;br /&gt;todos sus caminos en el hoy&lt;br /&gt;porque el terreno de mañana&lt;br /&gt;es demasiado inseguro para planes...&lt;br /&gt;y los futuros tienen esa forma de caerse en la mitad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y, después de un tiempo,&lt;br /&gt;uno aprende que, si es demasiado,&lt;br /&gt;hasta el calor del sol quema.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así que uno planta su propio jardín&lt;br /&gt;y decora su propia alma&lt;br /&gt;en lugar de esperar que alguien le traiga flores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;                                                                                Y uno aprende que realmente puede&lt;br /&gt;                                                                                aguantar,&lt;br /&gt;                                                                                que uno realmente es fuerte,&lt;br /&gt;                                                                                que uno realmente vale,&lt;br /&gt;                                                                                y uno aprende y aprende...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;                                                                                Y con cada adiós uno aprende.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jorge Luis Borges&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/DSC04103.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/DSC04103.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;font-size:85%;"&gt; [Bryce Canyon, Utah]&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-115669954337177336?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/115669954337177336/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=115669954337177336' title='15 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115669954337177336'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115669954337177336'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/08/y-uno-aprende.html' title='Y UNO APRENDE'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>15</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-115439410223409548</id><published>2006-08-01T02:49:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:53:48.339+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Dues fotos</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/DSC04018.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/400/DSC04018.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;[Monument Valley, Utah]&lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/DSC03956.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/400/DSC03956.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[Grand Canyon National Park, Arizona]&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-115439410223409548?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/115439410223409548/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=115439410223409548' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115439410223409548'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115439410223409548'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/08/dues-fotos.html' title='Dues fotos'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-115214555024840950</id><published>2006-07-06T02:25:00.002+02:00</published><updated>2009-03-08T22:05:06.667+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>ALEA IACTA EST</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="RTE"&gt;Hola nois! (i noies també, va)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;"Gent, m'envaig. Que us bombin, cabrons".......jajajajaaj, aquest hauria estat un mail mooolt xul·lo, però vaja, no era ben bé la idea que volia transmetre, tot i que la temptació era enoorme.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;[jo vull ser Cal·lígula...aquests romans, que inmorals.  xDD]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Després vaig pensar que potser millor seria un escrit en gòtica retòrica sobre les virtuts de l'amistat i alguna altra cabòria de naturalesa pseudo-metafísica. Evidentment, aquest gust meu selecte per l'art de l'escriptura no és compartit per tots vosaltres, i s'ha de garantir que el missatge arribi al destinatari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;[també ocupava massa temps]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Llavors vaig tenir la pensada que, potser, estaria bé enllaçar una broma sobre cada un dels destinataris que entengués un grup nombrós dels lectors, però també era molt costosa i tampoc mereixeu tant :)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;[a més, el meu sentit de l'humor no sempre és acceptat com a tal.  Valgui l'experiència d'avui com a exemple.xDDDD]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Així doncs, deixant un cop més tot per al darrer moment [a les 4am agafem el tren i encara no he tancat la maleta...], m'he declinat per una carteta així en un to pretesament natural i distés, que pugui estar a l'abast i comprensió de tothom. "Què magnànim, aquest Héctor, que ens fa generoses concessions" "Aaah, velles arpies aduladores, ja rebreu el càstig merescut quan el cel us caigui al damunt".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Ei, se m'envà molt, però consti no he pres res [mon pare m'ha prohibit els Red Bull, que diu que dp estic inaguantable...héctor, no tens límit]. Aviam. Reprenc. Segurament es deu a l'emoció del viatge!!! Hey, marxo als E.U.A! Wal·la quina canya! Quina excitació! (la veritat és que no+ fa unes horetes que en sóc conscient..no hi pensava!. Jo, tiu, per fi, amb les ganes que jo tenia, que a Casp no m'hi van deixar per mala conducta...snif...snif...per fi fem justicia! Visca els neocons! (ei, hauré d'adaptar-me a "noves empreses"...allá donde fueres....)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Per fi vacances, després de tres setmanes de durs treballs d'entrevistes [i dp diuen que al telepizza es treballa més! si allà només follen! xDDD]. Jjajajajaaj. Ui, se'm fa estrany, deu fer uns 20 dies que surto gairebé TOTES les nits, i que faré jo ara, que als USA no puc beure ni una trista cervesa [si si, encara q estigui aromatitzada ;) sinó tens més de 21, no alcohol..el país de las libertades] i..&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Uf. Em podria passar hores fent el mongo a costa vostra, que em teniu tan mimat. "Yo escribo, tú lees...quasi com un César eh? "yo mando tú obedeces" "sométete a mi voluntad" Com anava.." Your wishes are orders, my Master...Master...Master...m'encanta aquesta paraula, podria afegir-la al meu nom, no?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Weno, ja acabo, tranqui la plebe, que seré breu; al cap i a la fi, tampoc sabreu gens ni mica ni gota de mi en dos (TWO, DEUX) mesos, així que tampoc valen les queixes ara.&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;IMPORTANT. VIP. Ens posem seriosos tots [sí sí, jo també...en Martí ha mort] xDDDDD. Nooooooooooo. Han matado al judío...hijos de puta! Ei, que BONA era la obra de teatre, eh? Què bé actuava l'Héctor, tot i que no fes cap paper eh? Que bé feia l'Héctor de Héctor, tius! Desagraïts filibusters...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Buf. Va. Aviam. Marxo. No és definitiu (torno al setembre), però marxo. Sí, ja ho sé. Sé que amb molts de vosaltres haviem quedat que aprofitariem l'estiu per veure'ns, o per veure'ns més del que ho hem fet, o per quedar, per sortir de festa, o per marxar uns dies,per parlar i posar-nos al dia i... i ara ja no será possible. Ho sé. Ho sento. Però havia de ser així. No ha estat gens fàcil. Per mi. Aquest any, vull dir. Seria injust amb mi mateix si fes una valoració negativa de tot plegat. Hi ha hagut coses molt bones, cert, i també n'hi ha hagut de dolentes. De molt dolentes, i sens dubte, un altre estiu a Barcelona hauria estat tràgic. De veritat. És per això que marxo. &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;El viatge als Estats Units (viatge de plaer) d'aquest Julilol és una excusa fantàstica, i l'Agost requeria un projecte ilusionant per a mi. Sí, sóc com un nen petit, i darrerament se m'estaven esgotant les il·lusions..pansit ni agrado ni m'agrado. Doncs això, en una situació crítica un recorre als seus pilars fonamentals, i vet aquí que a l'Agost marxo amb els Tres Mosqueters [AMP], primer a Germània, i després a Andalúsica [Àfrica no, sisplau ;)].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Necessitava (necessito) un canvi d'aires, i espero re-trobar-vos a la resta aquest setembre, amb més energia i més entusiasme que mai. A més, auguro canvis. Canvis importants. Hi ha alguna que altra sorpresa a la meva vida...però per saber-los, haureu d'esperar dos mesos :P (a no ser que els guardasecrets se'n desdiguin, però això, segur, no succeirà :) confio en ells).&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Sobre intendència. Bé, el meu mòbil no és tribanda, així que més  enllà de l'oceà no funciona.&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; E-mail? Suposo que el miraré algun que altre cop (al cap i a la fi, he de matricular-me a la uni i encara no sé els horaris :((( però dubto que tingui gaire temps als EUA. Tampoc crec que em vagi malament un xic de desconnexió. Al cap i a la fi, en què vam quedar: "El desarrollo tecnológico, ¿aísla al ser humano?" "Pues yo le diría..."&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Crec que he tancat la majoria de temes que havia de tancar abans de tocar el dos, i d'altres, que estan potser en "standby", doncs mira, així queden fins setembre. Cerrado por vacaciones, tu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Doncs no sé. Crec que ja no tinc gaire més a dir-vos. M'he anat ensopint mentre escrivia la carta, com podrà notar-se en la seva lectura. Estic cansat i tinc son, i m'aixeco en dues horetes :). Dormiré a l'avió, però hauria de seleccionar les lectures que......eeeiii, per cert, que m'ho vau demanar alguns i, oh EXCELS, us ho he concedit. He penjat a la meva web la llista amb els meus llibres preferits. Per mi és molt especial aquella llista..."todos hacemos listas...sólo importa el primero"---&gt;su puta madre (això serà perquè sóc un segundón oi? xDDDD). De veritat, són uns llibres molt selectes. Si us avorriu i no sabeu què llegir, jo responc per tots ells (ara, responc jo, segons la vostra opinió de mi i els meus hàbits, decidiu lliurement). Jo us vaig crear lliures!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Uf. Millor anar acabant. Com deia, que he de pillar els llibres i  anar perfilant el final de la maleta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Cuideu-vos molt. TOTS, i passeu unes vacances genials, que yo  trataré de hacer lo propio.&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Us estima i us aprecia, el vostre amic,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;Héctor Excelso Germánico Bernal&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;(hec, pels col·legues)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;p.d: si m'he deixat a algú, no ha estat intencionat! és que són massa adreces i badar és fàcil. En deixo una còpia a la pàgina, que també estarà de vacances una temporada: ischariot.blogspot.com&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div class="RTE"&gt;p.d2: si em trobeu a faltar, sempre podeu visitar la pàgina, que  és una part de mi.xDDDD&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-115214555024840950?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/115214555024840950/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=115214555024840950' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115214555024840950'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115214555024840950'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/07/alea-iacta-est.html' title='ALEA IACTA EST'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-115186285449972712</id><published>2006-07-02T19:01:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:53:58.472+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Lista</title><content type='html'>Por petición expresa (más bien sugerencia) de algunos de los presentes, así como por el propio deseo de compartir esta experiencia, he decidido colgar una Lista de aquellos libros y novelas que, según mi propia valoración, considero de imprescindible lectura, bien sea por su calidad literaria (narrativamente hablando), su perspectiva psicológica, su hilo argumental, o bien por motivos ulteriores surgidos de la interpretación de las metáforas acaecidas, o quizá por una conjunción de todas ellas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Evidentemente, con ello no avalo la posible calidad universal de los mismos (aunque algunos sean universalmente conocidos :P), pero si me permito la licencia de calificarlos, a título personal,  como obras deliciosamente excepcionales. A fin de cuentas, como ya dije alguna vez, cada una de ellas es la mejor en su categoría :)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estan listadas en estricto orden de lectura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;   &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Principito&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Antoine de Saint-Euxpéry.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Hobbit&lt;/span&gt;,  &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de JRR Tolkien.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Señor de los Anillos,&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; &lt;/span&gt;de JRR Tolkien.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Un Mundo Feliz&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Aldous Huxley.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Las Cenizas de Ángela,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Frank McCourt.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Silmarillion,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de JRR Tolkien.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Juego de Ender,&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt; de Orson Scott Card.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;1984,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de George Orwell.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Fundación,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Isaac Asimov.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Las Uvas de la Ira,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de John Steinbeck.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Fundación e Imperio,&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt; de Isaac Asimov.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Segunda Fundación&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Isaac Asimov.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Retrato de Dorian Gray&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Oscar Wilde.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;City&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Alessandro Baricco.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Seda&lt;/span&gt;,&lt;span style="font-style: italic;"&gt; de Alessandro Baricco.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Mundo de Sofía&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Jostein Gaarder.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El hombre pervertido&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Juan Farias.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas ? &lt;/span&gt;(Blade Runner), &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Philip K. Dick.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Entrevista con el vampiro&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Anne Rice.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Si esto es un hombre&lt;/span&gt;,&lt;span style="font-style: italic;"&gt; de Primo Lévi.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El guardián entre el centeno&lt;/span&gt;,&lt;span style="font-style: italic;"&gt; de J.D. Salinger.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Yo, Claudio&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;de Robert Graves.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Como siempre he manifestado, y creo haber dado pruebas fehacientes de ello,  sería para mí motivo de honda satisfacción poder conversar alegremente sobre alguna de las obras aquí mencionadas, demostrando igual interés si la charla discurre sobre banalidades referidas a las obras, como si de anécdotas de las mismas acabamos extrapolando el Sexo de los Ángeles (que otrora tan caro les resultó a los habitantes de Bizancio).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-115186285449972712?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/115186285449972712/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=115186285449972712' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115186285449972712'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/115186285449972712'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/07/lista.html' title='Lista'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-114901879495991922</id><published>2006-05-29T17:48:00.000+02:00</published><updated>2006-05-30T23:31:46.090+02:00</updated><title type='text'>La Roulotte groga</title><content type='html'>La meva recepta evasiva per al temps de clausura que implica l'arribada dels finals es basa en quatre pilars fonamentals, excloent les trucades insistents de l'Ander, que com fa Ambientals, doncs no estudia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El gravador de DVD permet compaginar capítols de les 3 sèries [Mujeres Desesperadas, Camera Café i els Simpson] amb lectures més o menys prolongades de City.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;City és un llibre meravellós. Jo no sabria com transmetre la meva admiració pel mateix, tant per estil com per contingut. Senzillament, és el meu llibre preferit. Per aquest motiu tampoc és un llibre que recomanaria a tothom...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Acostumo a llegir trossets de City un cop o dos cada mes. Hi ha tantes idees diferents sorgides del no-res! Diumenge em vaig quedar amb les roulottes grogues. Exposo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/RulotGroga6.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img alt="" border="0" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/RulotGroga6.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" /&gt;&lt;/a&gt;La coprotagonista&lt;br /&gt;Shatzy Shell,&lt;br /&gt;dona jove,&lt;br /&gt;pretén&lt;br /&gt;comprar una roulotte&lt;br /&gt;per veure món.&lt;br /&gt;Troba una&lt;br /&gt;oferta&lt;br /&gt;d'un&lt;br /&gt;professor universitari, Bandini. Ella prefereix tractar amb intel·lectuals o catòlics, perquè els avergonyeix parlar de diners. Bandini és intel·lectual i catòlic.&lt;br /&gt;Bandini vol vendre's una roulotte groga Pagode del 71.  Ella no entén perquè algú voldria comprar una roulottede color groc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En acabar, Shatzy raona:&lt;br /&gt;"&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Es buena persona. No se merecía una roulotte amarilla. A veces la gente se castiga por algo que ni siquiera conoce, así, solo por el gusto de castigarse...decide castigarse.&lt;/span&gt;"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No hi ha motiu, doncs?  Pascal té el motiu? Puta roulotte groga.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-114901879495991922?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/114901879495991922/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=114901879495991922' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114901879495991922'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114901879495991922'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/05/la-roulotte-groga.html' title='La Roulotte groga'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-114817615950987373</id><published>2006-05-21T02:31:00.004+02:00</published><updated>2009-03-08T22:07:19.242+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>1000 noms</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Foto%20185.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Foto%20185.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Foto%20185.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En acabat aquest text no ho semblarà, però el cert és que sempre m'ha agradat el meu nom. A banda de considerar-lo prou original [que no pot dir-se de la majoria...però clar, vet aquí la relativitat del terme], té el valor afegir de ser un nom amb personalitat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Héctor, segons tinc entès, significa "líder de hombres" en grec, i realment, Héctor de Troia és un personatge pel que sempre he mostrat una gran admiració. De petit, m'enfadava pensar que, a la lluita contra Aquil·les, que era la Gran Lluita, era ell qui en sortia perdedor. Sé que, involuntàriament, jo ho associava a un símptoma de debilitat. Amb el temps, vaig entendre la metàfora. Aquella lluita, Héctor no la podia guanyar, i no perquè fos MÉS dèbil que Aquil·les. Pels designis dels Déus, el Fill de Príam havia de morir allà, i ell no podia fer altra cosa que enfrontar-se al destí, i perdre honrosoment. A partir d'aquí, vaig començar a entendre tot el què representava realment Héctor: "valentía, arrojo, fortaleza, liderazgo, porte heroico" ,i.e., tot el què podia fer-lo el MÉS gran heroi, però essent alhora "caballero, honrado, magnánimo, respetuso, responsable, buen padre, buen esposo, buen capitán...", i.e, totes les qualitats que el feien el MÉS gran com a persona. És fàcil estimar Héctor de Troia, i sens dubte és per tota aquesta moralina que els meus pares van decidir-se per aquest nom. Per Héctor, noble de cor, que moria injustament sota l'espasa d'un Aquil·les victoriós, grandiós i invencible, ambiciós i arrogant, cruel i egoista.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Penso sovint que els meus pares van equivocar-se en l'adjudicació del nom, i trobo que hi ha una part important de mi que no explica aquest nom. Potser l'opció d'un nom compost tipus Héctor-Aquil·les hagués fet justícia a la meva dicotomia ;) .&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/Foto%20185.0.jpg" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En aquesta línia, m'ha semblat interessant incloure una relació dels noms que he rebut al llarg del temps. N'hi ha de eufònics i d'estúpids, de malsonants i de graciosos, de foscos i de surrealistes, però sens dubte expliquen una part important de la meva vida, i per extensió, de la meva persona en facetes ben diferenciades. Let's go:&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Foto%20185.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Foto%20185.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Foto%20185.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;M&lt;/em&gt;ianthed&lt;em&gt; &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;[així em coneixien al Club Tolkien]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Rotceh &lt;/strong&gt;[realment estúpid...és meu]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Thor&lt;/strong&gt; [se'l va inventar la Txan, i mai ha sonat igual si no ho deia ella]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Petit Héctor&lt;/strong&gt; [és divertit sentir-ho d'un noi del 1987. xD]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;éd-tó&lt;/strong&gt; [tal com suena en Andalucía]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Héctorcín, juguete sin fin&lt;/strong&gt; [tothom té mare, oi? ;)]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Héctor J.Bernal&lt;/strong&gt; [el nom artístic respectable, eh Martí?...així firmava els exàmens]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Hitlercillo&lt;/strong&gt;&lt;em&gt; &lt;/em&gt;[aquest és de ma mare...carinyós. xDD]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Fondón&lt;/strong&gt; [puto Ander..els amics són únics per crear traumes ;)]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Héctor Culo-recto&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; [tota la primària amb la cançoneta...què cruels són els nens. kabrons]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Koki&lt;/strong&gt; [la Clara em va batejar així quan em vaig tenyir]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Macarena&lt;/strong&gt; [el legado de Juan. Generava confusions sobre les meves tendències als nouvinguts]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Figo&lt;/strong&gt; [jajajajaj....encisador. Si la intenció era putejar-me, va fracassar]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Halterio&lt;/strong&gt; [traducció al llatí de Héctor. Mai em va agradar]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Jiménez &lt;/strong&gt;[sí sí , a Casp no tothom m'estimava...]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Raist&lt;/strong&gt; [aix! De Raistlin...va ser curt però intens...pagaria per sentir-ho novament!]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Eisenreich&lt;/strong&gt; [el meu jo a Internet. Eufònic]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Glande&lt;/strong&gt; [per què serà? ;) ...En Martí que s'avorria]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Mmore&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; [al Laia, quan se'ls va acudir que semblava àrab. Em cabrejava bastant..q estúpid]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Quejosín&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; [jajajaja...l'Ander les clava sovint...però no sempre eh? ]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Excelso&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; [Meravellós. Encara me'l diu ma mare quan està de bon humor :) ]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Guia &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;[jajajaja...qui era el Guia Suprem al Camino, eh pakets? jajaja]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Pollerut&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; [L'Ander marca les distàncies al llit. Ell és el "comealmohadas"]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Führer&lt;/strong&gt; [xD. encara dura a la FME, però el to no és solemne...snif...no se puede tener todo]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Hec&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; [pràctic]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;(mi) Príncipe&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; [a casa, quan era petit...Héctor era un príncep]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Priamíada&lt;/strong&gt; [És l'apel·latiu característic d'en Feix. M'ha acabat agradant]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Gandalf&lt;/strong&gt; [El més emprat. M'hi vaig habituar amb la Veronique, i des d'aleshores...]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Gan&lt;/strong&gt; [no sempre era positiu fer-se dir Gandalf, resultava massa còmic]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Bernal perro&lt;/strong&gt; [xDDD. Un altre trauma infantil. Aquest va sorgir d'una pintada a una paret]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Cabezón&lt;/strong&gt; [De l'Israel. Sé que era x motius físics, però mai ho vaig veure jo així ]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Lestat&lt;/strong&gt; [Oh, sublim! Quin greu no sentir-lo ja...pobre Lestat...temps oblidats...]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Satániko kabrón&lt;/strong&gt;[ Al Laia m'estimaven molt. De quan sortia amb l'Alex...]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Aristóteles&lt;/strong&gt; [quan vaig saber quant s'equivocava, vaig prohibir a mon pare tornar-m'ho a dir]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Librepensador&lt;/strong&gt; [És el més tendre. Me'l deia mon pare de nadó. Fa temps que es va perdre :( ]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Cesar&lt;/strong&gt; [ Encara se li escapa a ma mare de vegades. Diu que no hauria de pujar-me més l'EGO]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Poeta&lt;/strong&gt; [havia d'acabar amb aquest, eh Clara? Hi havia tant en aquest nom...]&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Crec que hi són tots, però si en recordeu algun més, just tell me. Per avui crec que està prou bé!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-114817615950987373?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/114817615950987373/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=114817615950987373' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114817615950987373'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114817615950987373'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/05/1000-noms.html' title='1000 noms'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-114702921670793760</id><published>2006-05-07T20:48:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:54:04.975+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>El hombre que camina solo...</title><content type='html'>...o es un dios, o es un monstruo".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta és una frase del col·lega Aristòtil que ma mare fa anys que em repeteix a intervals regulars de temps, jugant sempre amb l'ambigüitat de reservar-se el judici sobre la meva persona...jejeje...algun dia parlaré d'en Raistlin Majère....hi ha dos llibres [només dos, diria], que ma mare va negar-se a continuar llegint, tot esgrimint tràgicament que "&lt;span style="font-style: italic;"&gt;cuanto más lo leo, más te odio&lt;/span&gt;". xDDD.  En Raistlin n'era el protagonista d'un d'aquests. Quin superhome, en Raist!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fins que arribi aquest dia [qui pogués fer màgia], em limitaré a enunciar fets menors...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando agarro a mi madre por el pasillo y, estampándola contra la pared y sujetándola por los hombros, le clavo esa mirada tan mía, propia de un asesino perturbado, unida a la mueca sobredibujada de superioridad y desprecio para decirle, suavemente en un susurro:&lt;br /&gt;"&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Di Esperanza a los Hombres.&lt;br /&gt;Ninguna albergo para mi."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Que son las palabras que Mamá-Aragorn le dice a su hijo, aún efebo, cuando está presta su muerte. En nuestro juego, sin embargo, mi madre siempre responde que ella no ha traído Esperanza al mundo, y que éste la condenará por haber engendrado semejante monstruo...suele acabar su discurso mirándome divertida y diciendo: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Eres Malo, Héctor"...&lt;/span&gt;a sabiendas de que pocas cosas que me diga podrían hacerme más feliz. xDDDD&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gracias por todo, Mamá. Sé que es dificil quererme.&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-114702921670793760?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/114702921670793760/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=114702921670793760' title='7 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114702921670793760'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114702921670793760'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/05/el-hombre-que-camina-solo.html' title='El hombre que camina solo...'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-114435945135612476</id><published>2006-04-06T23:07:00.000+02:00</published><updated>2006-04-15T22:14:49.963+02:00</updated><title type='text'>Sino</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Avui que es compleixen 60 anys de la publicació del Petit Príncep, sembla un bon moment per compartir un dels fragments més emotius de la meva curta vida de lector. El capítol 21, on l'essencial, és invisible per als ulls. És llarg, ho sé, però val la pena.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;p style="MARGIN-TOP: 20px; MARGIN-BOTTOM: 10px; LINE-HEIGHT: 100%" align="center"&gt;&lt;b&gt;21&lt;/b&gt; &lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="FONT-VARIANT: small-caps"&gt;ENTONCES&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; apareció el zorro: &lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¡Buenos días! -dijo el zorro. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¡Buenos días! -respondió cortésmente el principito que se volvió pero no vió nada. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Estoy aquí, bajo el manzano -dijo la voz.&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Prince.0.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/Prince.1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;/p&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;p&gt;-¿Quién eres tú? -preguntó el principito-. ¡Qué bonito eres! &lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Soy un zorro -dijo el zorro. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Ven a jugar conmigo -le propuso el principito-, ¡estoy tan triste!&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No puedo jugar contigo -dijo el zorro-, no estoy domesticado. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¡Ah, perdón! -dijo el principito.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Pero después de una breve reflexión, añadió:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¿Qué significa "&lt;b&gt;domesticar&lt;/b&gt;"?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Tú no eres de aquí -dijo el zorro- ¿qué buscas?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Busco a los hombres -le respondió el principito-. ¿Qué significa "domesticar"?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Los hombres -dijo el zorro- tienen escopetas y cazan. ¡Es muy molesto! Pero también crían gallinas. Es lo único que les interesa. ¿Tú buscas gallinas?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No -díjo el principito-. Busco amigos. ¿Qué significa "domesticar"? -volvió a preguntar el principito.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Es una cosa ya olvidada -dijo el zorro-, &lt;b&gt;significa "crear lazos... &lt;/b&gt;"&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;-¿Crear lazos?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Efectivamente, verás -dijo el zorro-. Tú no eres para mí todavía más que un muchachito igual a otros cien mil muchachitos. Y no te necesito. Tampoco tú tienes necesidad de mí. No soy para ti más que un zorro entre otros cien mil zorros semejantes. Pero si me domesticas, entonces tendremos necesidad el uno del otro. Tú serás para mí único en el mundo, yo seré para ti único en el mundo...&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Comienzo a comprender -dijo el principito-. Hay una flor... creo que ella me ha domesticado...&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Es posible -concedió el zorro-, en la Tierra se ven todo tipo de cosas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¡Oh, no es en la Tierra! -exclamó el principito.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El zorro pareció intrigado:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¿En otro planeta?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Sí.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¿Hay cazadores en ese planeta?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¡Qué interesante! ¿Y gallinas?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Nada es perfecto -suspiró el zorro.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Y después volviendo a su idea:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Mi vida es muy monótona. Cazo gallinas y los hombres me cazan a mí. Todas las gallinas se parecen y todos los hombres son iguales; por consiguiente me aburro un poco. Si tú me domesticas, mi vida estará llena de sól. Conoceré el rumor de unos pasos diferentes a todos los demás. Los otros pasos me hacen esconder bajo la tierra; los tuyos me llamarán fuera de la madriguera como una música. Y además, ¡mira! ¿Ves allá abajo los campos de trigo? Yo no como pan y por lo tanto el trigo es para mí algo inútil. Los campos de trigo no me recuerdan nada y eso me pone triste. ¡Pero tú tienes los cabellos dorados y será algo maravilloso cuando me domestiques! El trigo, que es dorado también, será un recuerdo de ti. Y amaré el ruido del viento en el trigo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El zorro se calló y miró un buen rato al principito:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Por favor... domestícame -le dijo.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;-Bien quisiera -le respondió el principito pero no tengo mucho tiempo. He de buscar amigos y conocer muchas cosas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-&lt;b&gt;Sólo se conocen bien las cosas que se domestican&lt;/b&gt; -dijo el zorro-. Los hombres ya no tienen tiempo de conocer nada. Lo compran todo hecho en las tiendas. Y como no hay tiendas donde vendan amigos, los hombres no tienen ya amigos. ¡Si quieres un amigo, domestícame!&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;-¿Qué debo hacer? -preguntó el príncipito.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;-Debes tener mucha paciencia -respondió el zorro-. Te sentarás al principio ún poco lejos de mí, así, en el suelo; yo te miraré con el rabillo del ojo y tú no me dirás nada. El lenguaje es fuente de malos entendidos. Pero cada día podrás sentarte un poco más cerca... &lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Prince2.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/Prince2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El principito volvió al día siguiente.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Hubiera sido mejor -dijo el zorro- que vinieras a la misma hora. Si vienes, por ejemplo, a las cuatro de la tarde; desde las tres yo empezaría a ser dichoso. Cuanto más avance la hora, más feliz me sentiré. A las cuatro me sentiré agitado e inquieto, descubriré así lo que vale la felicidad. Pero si tú vienes a cualquier hora, nunca sabré cuándo preparar mi corazón... Los ritos son necesarios.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;-¿Qué es un rito? -inquirió el principito.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Es también algo demasiado olvidado -dijo el zorro-. Es lo que hace que un día no se parezca a otro día y que una hora sea diferente a otra. Entre los cazadores, por ejemplo, hay un rito. Los jueves bailan con las muchachas del pueblo. Los jueves entonces son días maravillosos en los que puedo ir de paseo hasta la viña. Si los cazadores no bailaran en día fijo, todos los días se parecerían y yo no tendría vacaciones.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;De esta manera el principito domesticó al zorro. Y cuando se fue acercando eI día de la partida:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¡Ah! -dijo el zorro-, lloraré.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Tuya es la culpa -le dijo el principito-, yo no quería hacerte daño, pero tú has querido que te domestique...&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Ciertamente -dijo el zorro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- ¡Y vas a llorar!, -dijo él principito.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-¡Seguro!&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No ganas nada.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Gano -dijo el zoro- he ganado a causa del color del trigo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y luego añadió:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Vete a ver las rosas; comprenderás que la tuya es única en el mundo. Volverás a decirme adiós y yo te regalaré un secreto.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;El principito se fue a ver las rosas a las que dijo:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-No son nada, ni en nada se parecen a mi rosa. Nadie las ha domesticado ni ustedes han domesticado a nadie. Son como el zorro era antes, que en nada se diferenciaba de otros cien mil zorros. Pero yo le hice mi amigo y ahora es único en el mundo.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Las rosas se sentían molestas oyendo al principito, que continuó diciéndoles:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Son muy bellas, pero están vacías y nadie daría la vida por ustedes. Cualquiera que las vea podrá creer indudablemente que mí rosa es igual que cualquiera de ustedes. Pero ella se sabe más importante que todas, porque yo la he regado, porque ha sido a ella a la que abrigué con el fanal, porque yo le maté los gusanos (salvo dos o tres que se hicieron mariposas ) y es a ella a la que yo he oído quejarse, alabarse y algunas veces hasta callarse. Porque es mi rosa, en fin.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y volvió con el zorro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Adiós -le dijo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Adiós -dijo el zorro-. He aquí mi secreto, que no puede ser más simple : &lt;b&gt;Sólo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible para los ojos.&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Lo esencial es invisible para los ojos -repitió el principito para acordarse.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Lo que hace más importante a tu rosa, es el tiempo que tú has perdido con ella.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;-Es el tiempo que yo he perdido con ella... -repitió el principito para recordarlo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Los hombres han olvidado esta verdad -dijo el zorro-, pero tú no debes olvidarla. Eres responsable para siempre de lo que has domesticado. Tú eres responsable de tu rosa...&lt;/p&gt;&lt;p&gt;-Yo soy responsable de mi rosa... -repitió el principito a fin de recordarlo &lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;p&gt;-------------------------------------------------------------------------------------&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-114435945135612476?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/114435945135612476/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=114435945135612476' title='14 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114435945135612476'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114435945135612476'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/04/sino.html' title='Sino'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>14</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-114269646615153004</id><published>2006-03-18T16:26:00.000+01:00</published><updated>2006-03-18T16:41:06.166+01:00</updated><title type='text'>La Chispa Adecuada</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;Las palabras fueron avispas&lt;br /&gt;y las calles como dunas&lt;br /&gt;cuando aun te espero llegar...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En un ataúd guardo tu tacto&lt;br /&gt;y una corona, con tu pelo emmarañado&lt;br /&gt;queriendo encontrar un arcoiris...infinito&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mis manos que aún son de hueso&lt;br /&gt;y tu vientre sabe a pan:&lt;br /&gt;La Catedral es tu cuerpo&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Eras Verano y Mil Tormentas&lt;br /&gt;y yo el León que sonríe a las paredes&lt;br /&gt;que he vuelto a pintar del mismo color.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡ NO SÉ DISTINGUIR ENTRE BESOS Y RAÍCES&lt;br /&gt;NO SÉ DISTINGUIR LO COMPLICADO DE LO SIMPLE!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡Y AHORA ESTÁS EN MI LISTA&lt;br /&gt;DE PROMESAS A OLVIDAR&lt;br /&gt;TODO ARDE SI LE APLICAS LA CHISPA ADECUADA!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Chispa Adecuada...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-114269646615153004?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/114269646615153004/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=114269646615153004' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114269646615153004'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114269646615153004'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/03/la-chispa-adecuada.html' title='La Chispa Adecuada'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-114161505112961640</id><published>2006-03-06T03:19:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:57:33.987+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Words are not enough</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Imagen032.0.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Imagen032.0.jpg"&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="267" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/Imagen032.0.jpg" width="389" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Després de gairebé 6 setmanes de vacances ja és hora que les consideri closes i no puc estar-me de fer un balanç de les mateixes. Així, podriem dir que quan demà [d'aquí unes hores] m'aixequi, consideraré la fi de les mateixes, feliç i alhora trist per no poder seguir-les, però cal saber quan s'acaben les coses, i allargar aquesta seria un error [sobretot, acadèmicament parlant].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Així, he d'agrair-vos a vosaltres la vostra companyia, a tots aquells que heu fet, d'aquests dies, les millors vacances de la meva vida. Potser algú pensa que exagero, però la veritat és que el 23 de Gener era inimaginable que aquest temps podria donar tant de si, i potser també per això han estat tan fantàstiques, perquè eren inesperades. No en va, no he pogut fer CAP dels projectes "caseros" que tenia pendents, precisament perquè no he parat per casa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;No diré noms, perquè tots aquells amb qui he sigut feliç ja haurien de saber que ha estat així, per la qual cosa aquest text només és homenatge, i no evidència. Estones, moments, situacions especials que em passen pel cap, l'emoció dels quals no sabria expressar... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;des la neu verge als cims de Baqueira [anhel de llibertat], o el camp del Barça a vessar [frustracions de nen petit]; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;la catedral de Nôtre Dame amb els càntics i l'encens [quin moment més fantàstic per morir!], &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;o l'Otello al Liceu [frustracions de nen més gran];&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;el Pantocràtor de Taüll [quin poder més absolut!], &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;i la fredor d'en &lt;em&gt;Miguele Corleone &lt;/em&gt;[dos cops més, i no me'n canso!];&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;la classe d'en Marlon [que afortunats eh?],&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;i el mal d'amor parlat al Gòtic [aquest nom és més poètic ;)],&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;la sorra del Desert [aquesta sí que és preciosa],&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;o els vídeos de la infància [irreconeixible, i alhora, en essència la mateixa, desapercebuda];&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;la plujosa nit de Marina [i el fred als ossos],&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;i les tombes dels Grans Homes [i el fred als ossos];&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;la visió nocturna de BCN des de Montjuïc [i quin canvi!],&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;o abans, des de Collserola o el Parc Güell [i quin canvi!];&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sitges i els seus contrastos [viscut de nit però també viscut de dia],&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;o les estades tan grates a St. Joan 169 [que ja és com casa meva];&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;el formatge de la salsa del Lactuca [salsa amb un xic d' spaguettis] &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;o el formatge de les pizzes del Telepizza [ i el que acompanyava el formatge ;)].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Però sobretot, més que pels llocs [que també], per les persones, per totes les converses, diàlegs, xerrades i confessions en cafés i bars i museus i restaurants i passejades a recer del vent i el fred.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sobretot, per les persones&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;                   &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com he dit, les millors vacances de la meva vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;                                             &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A tots vosaltres, moltes gràcies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;                            &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;P.D: La foto, preciosa, va fer-la l'A.R. [Shawarma pels íntims ;)] aquella nit d'estiu del 2004 que vam quedar-nos a dormir a la platja de la Barceloneta, i estirats sobre la tumbona, erem feliços en els nostres somnis fins que va sorprendre'ns el Sol amb aquesta meravella.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-114161505112961640?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/114161505112961640/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=114161505112961640' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114161505112961640'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/114161505112961640'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/03/words-are-not-enough.html' title='Words are not enough'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113898785331337828</id><published>2006-02-03T17:10:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:58:12.299+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>En Marlon</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Avui [que ja és ahir], he complert finalment un dels meus somnis, un d'aquells que vas enraderint pel tarannà habitual i que semblen abocats a no realitzar-se mai. 4 anys feia que ho voliem fer, i per fi va arribar el dia. De tan fantàstic, que ja volem repetir-ho. No tinc paraules per transmetre les múltiples sensacions d'aquesta hora viscuda. Però feia molt de temps que no em sentia tan feliç.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Paso a mi castellano, que es menos literario que mi catalán, porque una de las proezas de Marlon consiste en mostrar que la Filosofia no requiere de grandes palabras, ni construcciones complicadas. Y es que ayer asistimos [Ander y yo] a una clase de Marlon, personaje sin par, y esta ha sido una experiencia única. En un momento de la misma, me dijo Ander: "Somos unos afortunados", y así en verdad me sentía yo. Asimismo, fue precioso observar el desarrollo de la clase desde fuera: para 4 alumnos que lo escuchaban absortos, el resto pintarrajeaba distraídos sus libros. Ninguno hablaba: les interesara o no, sabían todos que la autoridad de Marlon no podían vulnerarla. Y debo admitir que, en ocasiones, el hombre se iba por las ramas, divagaba en cosas que, pese a ser interesantes [por ej,el modelo reproductivo de la orangutana], no respondían al hilo argumental de la "película" que explicaba. Y no es que no fuera interesante, pero en aquello era disperso. Sin duda, debido a la gran cantidad de cosas que intentaba explicar, en su intento por hacer comprensible la esencia de todo aquello. En un momento dado, veías que reaccionaba, y era entonces cuando hacía uno de sus célebres comentarios sexuales [los mismos de antaño, pero nunca repitiendo uno en el mismo año]. Entonces la gente alzaba la vista y reía. Había vendido la Filosofía para hacerla interesante. Triste, pero sabías que no podía ser de otro modo. En una ocasión él me lo dijo: que era triste, pero necesario, y eso lo hacía más triste, y su único consuelo eran los 4 que, como antaño, sí le escuchábamos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y este es el homenaje que quiero hacerle, porque viéndole ayer, como en mi tiempo, entendí que era un ser genial, y por genio, era un incomprendido. Y ayer me he sentido feliz, como en su día, por tener la oportunidad de poder comprenderlo, y a la vez triste, por todos aquellos que jamás lo entenderán. Porque presenta ese aspecto agresivo y fanfarrón, altanero, que en su día me impidió decirle cuanto me marcó, y sin embargo, tenía ese fondo tan emotivo y vulnerable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Siempre recordaré cuando nos dijo: &lt;em&gt;"¡ No tingueu cap dubte que, en el futur, us enrecordareu de mi, perquè sóc del millor, sinó el millor, que trobareu a la vida."&lt;/em&gt; Cabronazo, qué vacilón y qué razón tenía, y por decirlo él ya no podías decirselo tú. En contraposición, aquella vez que vino, cabizbajo, y nos leyó su poema de Sinera, que apenas recuerdo. Al acabar, se quedó mirando el papel con los ojos turbios. Levantó la cabeza, nos miró y dijo: "&lt;em&gt;Sou uns cabrons&lt;/em&gt;". Y lo dijo con el tonillo habitual, y todos reímos, y sin embargo aquella vez sus palabras encerraban mucho más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sólo quería exponer aquí todas aquellas cosas que me gustaría contarle, pero que, por cómo es, dudo que algun dia lo haga. Al fin y al cabo, él era un genio incomprendido, y la única vez que se lo dije, fue para echarle en cara públicamente, un día que nos atacaba, que estaba proyectando sus frustraciones pasadas sobre nosotros, tras lo cual se rió diciendo "&lt;em&gt;M'agrada que em foteu canya&lt;/em&gt;", me dijo que tenía cojones y era malo, y me puso un 10 en actitud. Nunca más hablamos del tema. Puto Marlon.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pues eso, que ayer volví a oir sus frases certeras , cuando Ander se me acercaba y decía: "&lt;em&gt;com la clava&lt;/em&gt;".  Aquellas ideas sobre el mundo que alguna vez hemos pensado y que él resumía tan perfectamente. Dudo que encuentre nunca alguien que enseñe mejor la Filosofia. Y no porqué sea muy bueno [al fin y al cabo, ya he dicho que a veces se iba por las ramas, y que las referencias sexuales eran continuas, y por otro lado, que su capacidad explicativa menguaba cuanto más científico era el tema en cuestión, como ayer comprobámos cuando intentó hacer comprensible la Teoria de la Relatividad].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sin duda alguna, es por su PASIÓN por el Conocimiento, y por su capacidad para inundarme de ella. La propia definición de Filo-Sophia es "Amor al Conocimiento", "Querer Saber", y Marlon destilaba esa sensación por los cuatro costados. Uno de sus máximas siempre fue que, si no tenía ninguna utilidad práctica, la Filosofia era entonces una Pasión Inútil, pero una pasión que podía llenarte el espíritu, ¡pero cuidado! - decía- ni te daba de comer, ni calmaba las ánsias de poder ni las ganas de follar. xDDD. Acababa diciendo: &lt;em&gt;"És que jo sóc molt primari!".&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Después de la clase, contemplando la calle desde el patio superior, y hablando de Marlon con Ander, me dijo él que, pese a que sólo fueron 2 años, Casp había sido la etapa más feliz de su vida. Seguramente Ander, también de la mía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113898785331337828?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113898785331337828/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113898785331337828' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113898785331337828'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113898785331337828'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/02/en-marlon.html' title='En Marlon'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113857244835770213</id><published>2006-01-29T21:43:00.000+01:00</published><updated>2006-02-03T18:33:29.163+01:00</updated><title type='text'>La Plaça del Mercat</title><content type='html'>Doncs aquest fragment l'he trobat en el Treball de Recerca d'una personeta, lectura en la qual estic inmers aquests dies. És una selecció d'una de les obres del Filòsof de la Crispació, per uns, de l'Alliberament per altres. A mi Niezstche sempre m'ha agradat, i no sols pel seu caràcter antagonista, sinó per les veritats que enceta de tan en quant, veritats algunes amb molta palla, però grans veritats que comparteixo. Aquesta n'és una:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Entonces aprendí a decir "¡Qué me importan el mercado y &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;la plebe y el ruido de la plebe y las largas orejas de la plebe!" Vosotros hombres superiores, aprended esto de mí: en el mercado &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;nadie cree en hombres superiores. Y si queréis hablar allí, ¡bien! Pero &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;la plebe dirá parpadeando "todos somos iguales".&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;.&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;[...]&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;.&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Es una pobre especie enferma, una especie plebeya: contemplan &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;malignamente la vida, tienen mal de ojo para esta tierra &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;¡Evitad a todos los incondicionales de esa especie! Tienen pies y &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;corazones pesados: -no saben bailar.&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;.&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;FRIEDRICH NIEZSTCHE. Así hablo Zaratustra&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;strong&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;I és tan maco com utòpic. Jo no conec a cap home superior. M'agradaria ser-ne un.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113857244835770213?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113857244835770213/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113857244835770213' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113857244835770213'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113857244835770213'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/la-plaa-del-mercat.html' title='La Plaça del Mercat'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113797355892724849</id><published>2006-01-23T00:25:00.002+01:00</published><updated>2010-09-22T12:14:47.511+02:00</updated><title type='text'>Lord Henry</title><content type='html'>Iba a colgar la canción de Manowar titulada "Placer Esclavo",  pero aquellos que la conozcan sabrán reconocer que el fragmento que incluyo a continuación es mil veces mejor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aprovecho para presentar otro de mis personajes favoritos [el cuarto ya que aparece]. Se trata de Sir Henry,brillante y mordaz, amigo y mentor de Dorian Gray en la novela que lleva por título el nombre de éste [gran regalo de Euli, por cierto].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A remarcar su lenguaje irónico y demoledor, con un trasfondo de los más crítico para con la sociedad londinense del Siglo XIX...pero no aquello de: novela costumbrista con crítica a la sociedad del momento...no, no..aquí hierve la sangre a cada palabra...al más puro estilo Héctor. xD.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He seleccionado un par de fragmentos muy representativos. Si se me ocurre algun otro especialmente digno [que seguro lo hay], lo incluiré, aunque también pueden colaborar ustedes. Here they are:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;I.  Querido muchacho, las personas que sólo aman una vez en la vida son en realidad gentes superficiales. A lo que ellos llaman su lealtad y su fidelidad, yo lo llamo letargo de la costumbre o falta de imaginación. La fidelidad es a la vida emocional lo que la consistencia a la vida del intelecto: simplemente una confesión de fracasos. ¡ Fidelidad! Tendré que analizarla un día. Son muchas las cosas de las que nos desharíamos si no tuviéramos miedo a que otros las recogiesen. Pero no quiero interrumpirte. Sigue con tu historia.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;II. Querido muchacho, ninguna mujer es un genio.  Las mujeres son un &lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;sexo decorativo&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;.  Nunca tienen nada que decir, pero lo dicen de una manera encantadora. Las mujeres representan el triunfo de la materia sobre el espíritu, lo mismo que los hombres representan el triunfo de la mente sobre la moral[...], sólo hay dos clases de mujeres, las normales y las que se pintan. Las mujeres normales son muy útiles. Si quieres conseguir una reputación de respetabilidad, basta con invitarlas a cenar. Las otras mujeres son sumamente encantadoras. Pero cometen un error. Se pintan para tratar de parecer jóvenes.  Nuestras abuelas se pintaban para tratar de parecer brillantes cuando hablaban.[...] Cuando una mujer puede parecer diez años más joven que su hija, está perfectamente satisfecha.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;El Retrato de Dorian Gray. Oscar Wilde&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113797355892724849?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113797355892724849/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113797355892724849' title='12 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113797355892724849'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113797355892724849'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/sir-henry.html' title='Lord Henry'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>12</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113764610747233625</id><published>2006-01-19T05:32:00.001+01:00</published><updated>2009-10-16T06:05:06.944+02:00</updated><title type='text'>Ciudad del Pecado</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Aquest és el meu fragment preferit de la millor pel·lícula de 2005: Sin City. Tant m'agrada el plantejament, que estic fent una versió pròpia de l'escena. Però fins que aquesta vegi la llum, ens conformarem amb la versió fílmica. Car és extret directament d'aquest, potser es troben a faltar imatges, però crec que les paraules són prou sinergètiques. Sens dubte el que més m'agrada és el fràgil equilibri del text, que camina, indecís, entre la vessant romàntica i la canalla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/salesmanmovie.jpg" border="0" /&gt; &lt;p align="justify"&gt;Se estremece con el viento como la última hoja de un árbol que se muere.&lt;br /&gt;Dejo que oiga mis pasos.&lt;br /&gt;Se queda rígida un instante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“¿Quieres un cigarrillo?”&lt;br /&gt;“Claro, gracias… ¿Te aburren tanto como a mí?”&lt;br /&gt;“No he venido a divertirme. He venido….por ti. Llevo días observándote. Eres muy…deseable. No es tu rostro, ni tu físico, ni tu voz…. son tus ojos. Las cosas que veo en tus ojos.”&lt;br /&gt;“¿Y qué ves en mis ojos?”&lt;br /&gt;“Una serenidad salvaje. No quieres huir. Afrontarás lo que tienes que afrontar...pero no quieres hacerlo sola.”&lt;br /&gt;“No......no quiero hacerlo yo sola.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El viento se eleva electrizante. Ella es dulce y cálida, casi etérea.&lt;br /&gt;Su perfume es una dulce promesa que hace aparecer lágrimas en mis ojos. Le digo que no se preocupe. Que la salvaré de todo cuanto la asuste, y que la llevaré muy lejos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Le digo que.. la quiero…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El silenciador hace del disparo un susurro, y la abrazo fuerte hasta que se desvanece. Ya nunca sabré de que huía. Cobraré el cheque por la mañana.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113764610747233625?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113764610747233625/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113764610747233625' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113764610747233625'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113764610747233625'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/ciudad-del-pecado.html' title='Ciudad del Pecado'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113695241415488633</id><published>2006-01-11T05:04:00.000+01:00</published><updated>2006-01-14T19:55:52.876+01:00</updated><title type='text'>Marteno: Heroi Solitari</title><content type='html'>&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Heus ací un text de l'Heroi Solitari, preciós, que va escriure farà cosa d'un any, i que amb el seu consentiment incloc en aquest&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;a pàgina. Amb la seva publicació considero complet el cicle de lectures d'aquest nou Gener.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Abans però, no m'estic d'avisar el lector que llegir al lliurepensador és com llegir Niezstche: no es una tasca senzilla, i hom corre el risc de caure en un abisme, abocat pels prejudicis propis i les paraules radicals, corprenedores (en ocasions esperpèntiques) del cavaller de la barretina. Quan se'l comprèn, però, la recompensa és gran.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En definitiva, sense qualificar ningú, només resta dir que cal ser molt especial per estimar en Martí.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Marten0.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/Marten0.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hola. Saludo a l`Eisenreich i l`Ander. M`encanta com sona el nom de Eisenreich. La superioritat ària queda ben clara en aquest nom. Tant l`escriptura com l`eufonia. És un nom potent, que denota superioritat, una superioritat digne de la gent forta. Em considero un poeta, i com a tal, un amant de la literatura, la pintura, l`arquitectura, la geometria, la música, les matemàtiques, la física, entre d`altres disciplines (desenvolupades gràcies a occident majoritàriament). Per tant, l`estètica, la trobo un element importantíssim. Per aquest motiu el trobo un nom preciós. Aquest nom m`inspira que l`única èlit capaç de desenvolupar aquestes disciplines som els que ens prenem molt seriosament la requesta del compromís amb el coneixement i el romanticisme més poètic. El coneixement és una cosa massa valuosa per deixar-la tan abandonada.&lt;br /&gt;Hitler, a la seva obra, "Mein Kampf" comença el capítol número 11 de la següent manera: "Hi ha algunes veritats que són tan evidents que pel fet de ser tan evidents, passen desaparcebudes, o almenys no són reconegudes per la gent ordinària".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I qui és la gent ordinària? Doncs, senzillament la gent, la majoria, les persones en general, ignorants, orgullosos de ser-ne. Estúpides persones, que de la ignorància n`han fet un valor preciós. Cal organitzar una èlit cultural que no es deixi intoxicar pels actuals valors i que sigui dipositària del poder d`aquest planeta. No sempre la majoria té la raó i encara que una cosa sigui defensada per la majoria, això no la fa ni justa ni justificable. S`ha d`acabar d`una vegada per totes la dictadura de la democràcia. La democràcia tal i com avui dia és entesa és una paradoxa sense cap mena de sentit.&lt;br /&gt;L`esperantisme és un bon exemple d`organització intel•lectual, per no parlar dels francmaçons. El que estic plantejant és desfer-se d`una ignorància maligna, derrotar-la i matar-la per sempre més i crear un nou ordre mundial on més que la democràcia hi hagi sentit comú, intel•ligència, i compromís, sobretot això. I qui no hi estigui d`acord, vol dir que no és digne de pertànyer a la èlit del coneixement i la veritat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Martí Moretó [2005 March]&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113695241415488633?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113695241415488633/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113695241415488633' title='9 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113695241415488633'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113695241415488633'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/marteno-heroi-solitari.html' title='Marteno: Heroi Solitari'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113695229237440405</id><published>2006-01-11T05:02:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:59:10.931+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>...Yo sólo quiero caminar... (homage)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Diuen que hi ha llocs on el cel no és sempre blau o negre.. on el gel agafa colors cobalt, on hi ha 30 paraules per descriure blanc. U&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;n dels meus somnis es va endarrerint inevitablement sota el pes de la rutina i el&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt; pragmatisme.. com tants d`altres. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Hauriem de sortir més sovint del punt de vista que tenim per defecte i qüestionar una mica tot el que és suposadament obvi. Perquè la branca que tries et fa renunciar a les altres... i cada cop són més concretes, cada cop és més difícil rectificar. Val la pena pensar-ho bé. No vull trobar-me en la flor equivocada.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; per Ander Achot [2005, 12th March]&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/logand.0.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/logand.0.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt; &lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt; &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;(Dune)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; El poble Fremen vivia en ple desert d''Arrakis, desafiant valent la natura, només ells podien viure en aquelles condicions.&lt;/p&gt; &lt;div&gt;  &lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt; &lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;     &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;L''aigua era el tresor més preuat que tenien, i beure'n era el més gran dels plaers...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;   &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;En canvi, prop dels sistemes cavernaris on habitaven, hi havia grans extensions, protegides de l'exterior, on els Fremen abocaven tota l'aigua que eren capaços d'estalviar, potser més.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;    &lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt; &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Perquè més fort que el desig de posseir-la, era el somni de fer renéixer el planeta, quan hi hagués prou aigua acumulada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;   &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;I aquest somni els donava alè per viure, i per a ell vivien, perquè l’esperança era una planta que creixia, fràgil, i sota aquest desig sacrificaven per un gran bé que n’eclipsava tots els altres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/arrakis.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img alt="" border="0" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/arrakis.jpg" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Potser no som Fremen, tu i jo, però estic convençut, que estem al marge de la rutina, que ens entretenim en una breu estada a la "urbe", fent un parèntesi fins que arribi el dia, un pèl llunyà però tampoc tant, en què decidirem que això està enllestit, i canviarem un pla existencial per un altre.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;   &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;I n'estic completament segur, amic, perquè et conec tant com em coneixes, i tots dos sabem que la nostra moral, les nostres prioritats, encara que a vegades ho sembli, no tenen res de quotidià&lt;i style=""&gt;, &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;the only drops, lost from a river, which never reach the sea&lt;/i&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;   &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;I ho crec, Ander, perquè som d'un altre motlle, perquè estem al marge de tantes i tantes convencions "socialment objectives" que ens passem pel forro, perquè allò que ens importa acostuma a ser poc més que una tonteria per a tothom, perquè un dia pot ser una jaqueta de pell amb un palestí, i al següent una blava que no s'arruga mai, i en canvi al tercer no haver-hi res, i seguir sent nosaltres perquè no importava la circumstància, ni tan sols el "superjo", només el "jo" i el "tu".&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Així només em queda dir-te que no desesperis, que no s'han trencat les ales, és que encara són massa joves per poder emprendre el vol fins a la flor desitjada, i després a una altra. I tingues per segur que estaré amb tu el dia que el gel tingui colors cobalt, allà on hi ha 30 paraules per descriure blanc. Fins aleshores serà un somni per nosaltres, però no utòpic! hi ha un fet que n’assegura l’existència: la nostra gàbia està oberta, perquè, qui sap per quin caprici del destí, tu i jo som lliures.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;   &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;"Tengo sed de infinito, y hambre de eternidad”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;   &lt;/div&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;   &lt;/div&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Fins aviat, amic.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113695229237440405?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113695229237440405/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113695229237440405' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113695229237440405'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113695229237440405'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/yo-slo-quiero-caminar-homage.html' title='...Yo sólo quiero caminar... (homage)'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113694874558476521</id><published>2006-01-09T03:52:00.000+01:00</published><updated>2006-01-11T05:02:03.006+01:00</updated><title type='text'>Niels</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/bohr.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/bohr.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;Sir Ernest Rutherford, presidente de la Sociedad Real Británica y Premio Nobel de Química en 1908, contaba la siguiente anécdota:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por la respuesta que había dado en un problema de física, pese a que este afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente acertada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Profesores y estudiantes acordaron pedir arbitraje de alguien imparcial y fui elegido yo. Leí la pregunta del examen y decía: “Demuestre cómo es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; El estudiante había respondido: “Lleva el barómetro a la azotea del edificio y átele una cuerda muy larga. Descuélgalo hasta la base del edificio, marca y mide. La longitud de la cuerda es igual a la longitud del edificio”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Realmente, el estudiante había planteado un serio problema con la resolución del ejercicio, porque había respondido a la pregunta correcta y completamente. Por otro lado, si se le concedía la máxima puntuación, podría alterar el promedio de sus estudios, obtener una nota más alta y así certificar su alto nivel en física; pero la respuesta no confirmaba que el estudiante tuviera ese nivel.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Sugerí que se le diera al alumno otra oportunidad. Le concedí seis minutos para que me respondiera la misma pregunta pero esta vez con la advertencia de que en la respuesta debía demostrar sus conocimientos de física. Habían pasado cinco minutos y el estudiante no había escrito nada. Le pregunté si deseaba marcharse, pero me contestó que tenía muchas respuestas al problema. Su dificultad era elegir la mejor de todas. Me excusé por interrumpirle y le rogué que continuara.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; En el minuto que le quedaba escribió la siguiente respuesta: “Coge el barómetro y lánzalo al suelo desde la azotea del edificio, calcula el tiempo de caída con un cronómetro. Después se aplica la fórmula: altura = 0,5 por A por T2. Y así obtenemos la altura del edificio”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;    En este punto le pregunté a mi colega si el estudiante se podía retirar. Le dio la nota más alta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Tras abandonar el despacho, me reencontré con el estudiante y le pedí que me contara sus otras respuestas a la pregunta. Bueno, respondió, hay muchas maneras, por ejemplo, coges el barómetro en un día soleado y mides la altura del barómetro y la longitud de su sombra. Si medimos a continuación la longitud de la sombra del edificio y aplicamos una simple proporción, obtendremos también la altura del edificio.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Perfecto, le dije, ¿y de otra manera? Sí, me contestó; este es un procedimiento muy básico para medir un edificio, pero también sirve. En este método, coges el barómetro y te sitúas en las escaleras del edificio en la planta baja. Según subes las escaleras, vas marcando la altura del barómetro y cuentas el número de marcas hasta la azotea. Multiplicas al final la altura del barómetro por el número de marcas que has hecho y ya tienes la altura. Este es un método muy directo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Por supuesto, si lo que quiere es un procedimiento más sofisticado, puede atar el barómetro a una cuerda y moverlo como si fuera un péndulo. Si calculamos que cuando el barómetro está a la altura de la azotea la gravedad es cero y si tenemos en cuenta la medida de la aceleración de la gravedad al descender el barómetro en trayectoria circular al pasar por la perpendicular del edificio, de la diferencia de estos valores, y aplicando una sencilla fórmula trigonométrica, podríamos calcular, sin duda, la altura del edificio.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; En este mismo estilo de sistema, atas el barómetro a una cuerda y lo descuelgas desde la azotea a la calle. Usándolo como un péndulo puedes calcular la altura midiendo su periodo de precesión. En fin concluyó, existen otras muchas maneras.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Probablemente, siguió, la mejor sea coger el barómetro y golpear con él la puerta de la casa del conserje. Cuando abra, decirle: señor conserje, aquí tengo un bonito barómetro. Si usted me dice la altura de este edificio, se lo regalo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; En este momento de la conversación, le pregunté si no conocía la respuesta convencional al problema (la diferencia de presión marcada por un barómetro en dos lugares diferentes nos proporciona la diferencia de altura entre ambos lugares). Evidentemente, dijo que la conocía, pero que durante sus estudios sus profesores habían intentado enseñarle a pensar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; El estudiante se llamaba Niels Bohr, físico danés, premio Nobel de Física en 1922, más conocido por ser el primero en proponer el modelo de átomo con protones y neutrones que lo rodeaban. Fue fundamentalmente un innovador de la teoría cuántica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD"&gt;&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt; Al margen del personaje, lo divertido, lo curioso de la anécdota, lo esencial de esta historia, es que LE HABÍAN ENSEÑADO A PENSAR.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113694874558476521?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113694874558476521/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113694874558476521' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113694874558476521'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113694874558476521'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/niels.html' title='Niels'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113661502656838986</id><published>2006-01-07T06:58:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:59:07.657+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>JESUCRISTO: TU ÚNICA ESPERANZA</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/estampita.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/400/estampita.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Esta foto de nuestro santo más ilustre me vuelve loco: confieso que la tengo colgada en el armario de mi habitación junto a las postales de medio mundo pero es que es  ¡ irresistible ! La vi por vez primera en la iglesia de San Carlos de Viena, y me llevé 20 estampitas con oración y todo pa' casa (evidentemente, gratis, pero en lenguas distintas, hasta en catalán había). &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Personalmente, me encanta imaginarme lo que estaría pensando ahí, tiene cara de : "&lt;strong&gt;Te voy a meter un puro que te vas a cagar&lt;/strong&gt;" (similar a la escultura del Padre Ortodoxo de Praga , pero en versión Siglo XX, así como más fino).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Por cierto, por si alguien no lo sabe, se trata de Josemaría Escrivá, santo fundador del Opus Dei, organismo a cuyo cargo está la tutela de los valores de la cristiandad (la Única y verdadera, i.e , Católica Apostólica y Romana, se entiende). Pero a lo que íbamos que me despisto:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(extracto de un panfleto que muy amablemente se reparte los festivos en los aledaños de Pza.Cataluña, es de mis lecturas preferidas...suelo llevarlo siempre en el bolsillo hasta que se me pierde. Entonces me pasó algunos meses así como mustio, hasta que llega a mis manos un nuevo papelín  :)  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;JESUCRISTO: TU ÚNICA ESPERANZA&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;-Ahora es el tiempo de la salvación-&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jesús dijo: El tiempo se ha cumplido, y el reino de Dios se ha acercado; arrepentíos, y creed en el evangelio (&lt;em&gt;Marcos 1:15&lt;/em&gt;)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;-Pero es necesario arrepentirse-&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Jesús les dijo: Si no os arrepentís, todos pereceréis igualmente &lt;em&gt;(Lucas 13:3&lt;/em&gt;)&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;-Porque todos somos pecadores-&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;¿O no sabéis que los injustos no heredarán el reino de Dios? no os dejéis engañar; los fornicadores, los idólatras, los adúlteros, los afeminados, los homosexuales, los ladrones, los ávaros, los borrachos, los difamadores, los estafadores, los hechiceros, los homicidas, los cobardes e incrédulos y todos los mentirosos, tendrán su parte en el lago que arde con fuego y azufre que es la muerte segunda (&lt;em&gt;1ª. Corintios 6:9-10 y Apocalipsis 21:8)&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;-Pero Jesús vino para la salvación-&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pero Dios no envío a su Hijo al Mundo para condenar al mundo, sino para que el mundo sea salvo por medio de El. El que cree en Él, no es condenado; pero el que no cree, ya ha sido condenado, porque no ha creído en el nombre del unigénito Hijo de Dios (&lt;em&gt;Juan 3:17-18)&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113661502656838986?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113661502656838986/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113661502656838986' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113661502656838986'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113661502656838986'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/jesucristo-tu-nica-esperanza.html' title='JESUCRISTO: TU ÚNICA ESPERANZA'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113661306197584977</id><published>2006-01-04T06:12:00.001+01:00</published><updated>2009-03-08T21:59:19.769+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Toma Religión, infiel</title><content type='html'>&lt;p align="left"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/viajeestiu%20358.jpg"&gt;&lt;img style="CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/400/viajeestiu%20358.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div align="left"&gt;"No oiga, de verdad, si yo soy ateo y aspiro a ser feliz en mi vida en la tierra, que sólo tengo una." &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;"¿Pero qué dices, desgraciado? ¡Esto no va así, hombre! ¡Te estás perdiendo! Deja que te ayude el Vicario de Cristo! Infiel, yo te bautizo como Hijo de Dios. Tóma en tu seno la Luz De Cristo, Hijo Mío. ¡ Si es gratis ! Dios te quiere junto a Él, ¿no lo ves? Recibe su Rayo de la Verdad.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;¡Deja ya de sufrir, pecador, y arrodíllate ante su Poder y Bondad infinita! Empieza ahora una nueva vida de misericordia y flagelación. ¡ Te estoy dando la Libertad, desdichado !&lt;/em&gt; &lt;em&gt;Yo soy tu Pastor, oveja desagradecida ¿Acaso no soy clemente?&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;P.D: P&lt;span style="font-size:85%;"&gt;or si no queda claro, la foto, sencillamente, me encanta. Es superior a mí, no puedo evitarlo. Nunca ví una declaración de intenciones tan honesta y sincera. ¡Toma Religión, infiel, la quieras o no!&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113661306197584977?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113661306197584977/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113661306197584977' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113661306197584977'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113661306197584977'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/toma-religin-infiel.html' title='Toma Religión, infiel'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-113635515425971627</id><published>2006-01-02T06:58:00.000+01:00</published><updated>2006-01-07T07:26:38.046+01:00</updated><title type='text'>IF (Projecte Sinergia)</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/praia.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; CURSOR: pointer" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/200/praia.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Un dels meus somnis és veure el blau de l'Atlàntic a Cabo Verde...blau de lapislázuli, tan intens, tan autèntic)&lt;/span&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;IF...(by Kipling)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;...Si puedes mantener la cabeza cuando todo a tu alrededor pierde la suya...&lt;br /&gt;...Si puedes confíar en tí cuando todos dudan...pero admitir tambien sus dudas...&lt;br /&gt;...Si puedes esperar sin cansarte de la espera, y aún gozar de ella...&lt;br /&gt;...y si eres engañado, no pagar con mentiras...o si odiado, no odiar tú a tu vez, sin creerte por ello, ni demasiado bueno, ni demasiado sabio...&lt;br /&gt;...si puedes soñar, sin hacer que los sueños te adormezcan, y pensar, sin hacerte esclavo de tus ideas...&lt;br /&gt;...si puedes enfrentarte al triunfo y al desastre, y tratar del mismo modo a ambos farsantes...&lt;br /&gt;...si puedes mirar las cosas que en tu vida has roto y recogiéndolas, reconstruirlas con paciencia...&lt;br /&gt;...si puedes amontonar todos tus triunfos, y arriesgarlos a un sólo golpe de suerte...&lt;br /&gt;...y después de perder, empezar de nuevo sin añorar lo perdido...&lt;br /&gt;...si puedes forzar tus nervios y tus tendones, para jugar tu turno cuando ya parezcas derrotado...&lt;br /&gt;y resistir cuándo no te quede nada, excepto la voluntad de resistir...&lt;br /&gt;...si puedes hablar a las multitudes, sin perder tu capacidad de escuchar...&lt;br /&gt;...si puedes tratar con los poderosos, sin contagiarte de su soberbía...&lt;br /&gt;...si, ni AMIGOS ni enemigos pueden HERIRTE...&lt;br /&gt;...si cuentas con TODOS, pero con ninguno DEMASIADO...&lt;br /&gt;...si puedes percibir ese minuto exquisito, en que cada uno de los sesenta segundos cuentan...&lt;br /&gt;...tuya será la tierra y todo lo que en ella habita...&lt;br /&gt;...pero lo más importante...&lt;br /&gt;.............Serás un hombre, hijo mío.............. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-113635515425971627?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/113635515425971627/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=113635515425971627' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113635515425971627'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/113635515425971627'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2006/01/if-projecte-sinergia.html' title='IF (Projecte Sinergia)'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112946429741809840</id><published>2005-10-16T12:41:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:59:27.740+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Desde Praga con Amor (UNO)</title><content type='html'>Cansado de mí y mi afición por ponerle motes "cariñosos" a mis amigos en calidad de "Trabajador de la Verdad" (tal es mi profesión), y cito como ejemplos valedores a &lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;Martí Jueu, Ander Rompebragas, Pol del Feix 0 Titis Lujuria&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; (lo de "titis" conste que es suyo), el tal Martí decidió bautizarme con un nuevo seudónimo, capaz de avergonzarme por mi atrevimiento y perseverancia. Díjome aquello de: &lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; FONT-STYLE: italic"&gt;"Héctor el Grande, Héctor el Glande"&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt; Bromas aparte, estoy seguro de que Martí escogió ese nombre tras contemplar el monumento que los praguenses realizaron en mi honor y que, muy humildemente, os muestro a continuación (y es verídico). Esta expuesto en pleno Stare Mesto, de visita obligada cuando viajen a Chequia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Disfrútenlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/400/viajeestiu%20261.jpg" border="0" /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112946429741809840?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112946429741809840/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112946429741809840' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112946429741809840'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112946429741809840'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/10/desde-praga-con-amor-uno.html' title='Desde Praga con Amor (UNO)'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112942901240490754</id><published>2005-10-08T09:35:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:59:32.512+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Recuperación Histórica</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/IM0000202.JPG"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/IM000020.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Hoy me he levantado feliz. Motivos había unos cuántos, pero el hecho es que hoy me he levantado feliz, y colgar ahora esta foto es la consecuencia. Quizá porque he evocado otro momento especial, uno que en su dia no juzgué como tal.De este "momento" se cumplirán pronto 3 años (y sí, DIOS, cómo pasa el tiempo), y hoy día no seria capaz de imaginar mi vida sin ellos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Referente a Ander, creo que hay poco que pueda añadir ahora, pues cualquiera que mantenga una mínima relación conmigo ha oído hablar de él, y puesto que no es mi pareja, puede deducirse de ahí nuestra estrecha relación. Según sus propias palabras: "Ja sas k tu ets el meu noviu: tots els marrons de la parella i sense sexe! Algun rar i poderós motiu fa k s’aguanti aket desequilibri inestable!" Doncs sí, sembla atzarós que siguem tan amics, i celebro aquest fet inexplicable, perquè sens dubte ets la persona amb qui sóc i em sento més lliure, com deies, amb qui puc treure el "pitjor" (i ambdós sabem què és el pitjor ;) de mi mateix sense cap mena de reserves. I és aquí on la frase d'en Kurt Cobain és més vigent (Un amigo es aquél que lo sabe todo sobre ti y aún así sigue siendo tu amigo). Però també és llibertat en sentit espiritual, és parlar en profunditat, sense pedanteries ni cultismes. És potser la sinceritat, i la teva absència de prejudicis, el teu caràcter afable i el teu tracte…No és casual que siguis l'única persona en el món a qui truco amb regularitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Martí (Marteno para los amigos) es, sencillamente, mi ídolo. Me dijo una vez, en tono irónico, que todo lo que sabía lo había aprendido de mí (en referencia a su humor negro), pero sin duda alguna es él quien ha cambiado mi visión del mundo. Sin entrar en detalles, diré que Martí es mi meta en la vida, a la vez que mi faktum inevitable. L'heroi Solitari, als marges del riu. Perque, com ja vaig dir fa temps aquí a la web, s'ha de ser molt especial (o estrany) per estimar-te Martí, per destriar la palla d'entre el Tot (i tu saps que a vegades en poses molta, que en això tens art ;) però si hi ha una representació física de l'ideal que jo busco en els meus personatges de ficció, sens dubte tu ets qui més s'hi apropa. En definitiva, gràcies Martí per mostrar-me el camí cap a l'exterior de la caverna, aquest camí que tan sovint oblido, i que tan fàcil recordo quan et miro als ulls, mentre dius despreocupadament, amb la teva fràgil innocència, allò de Catalunya està seca. Tant de bo mai perdis aquest esperit teu de nen esperançat. Trobaràs el teu lloc, i espero ser aleshores al teu costat, perquè m'ajudis a trobar el meu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalment arribem al cas més sucós. La figura central rep el nom d’Albert, tot i que, en el seu dia, jo el bategés Billy. Va ser el meu company del Treball de Recerca, i això no significaria gaire sinó fos perquè el TR era sobre Tolkien, i sabent tots el que per mi significa parlar del Mestre, transforma aquelles nits davant el PC en un agradable record de la persona amb qui les vaig compartir. Però l’altre nit l’Albert em va dir, crec recordar, que havia de deixar d’estar a la defensiva. I el que és cert és que ha plogut moltíssim de l’Albert de la foto al Billy d’avui dia. I en aquests canvis, reconec que era ell a qui em referia quan, entre bromes però amb regust amarg, deia allò de “La JERC m’ha robat un amic”. I així ho sentia, cada cop que sabia de tu com d’un conegut llunyà de qui fa anys que no en tens notícia. Com, poc a poc, es diluïa la teva presència en el temps, i vaja, tampoc vaig fer res per canviar-ho, i no sabria dir perquè. Em sap greu haver-me perdut aquests anys de la teva vida, Albert, però m’alegro que, potser per atzar, potser per l’Eulàlia, després de tanta pluja t’hagi trobat novament, acabada la tempesta. Tant de bo no ens extraviem novament.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112942901240490754?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112942901240490754/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112942901240490754' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112942901240490754'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112942901240490754'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/10/recuperacin-histrica.html' title='Recuperación Histórica'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112837310091083650</id><published>2005-09-27T22:18:00.000+02:00</published><updated>2005-10-16T04:24:17.330+02:00</updated><title type='text'>Philosophia Parte Prima</title><content type='html'>Aquests són dos fragments que he seleccionat d'un llibre que he llegit recentment, fantàstic regal d'aniversari, el qual, crec, mai hagués llegit si ell no me l'hagués presentat. Gracias, Pedro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El llibre duu per títol "Si esto es un hombre", de Primo Levi, i de la seva grandesa no parlaré ara. Té la virtut, potser com el film d'Amen, de narrar una temàtica sense caure en l'evidència del victimisme. Segur que és això el que, en definitiva, el fa tan gran.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/Arbeit_macht_frei__Auschwitz.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/Arbeit_macht_frei__Auschwitz.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Els texts, però, fan referència al'esperit humà: un petit estudi psicològic en la línia sartriana sota un marc del tot extraordinari. Ja era hora que aparegués una xic de Filo per aquí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Todo el mundo descubre, tarde o temprano, que la felicidad perfecta no es posible, pero pocos hay que se detengan en la consideración opuesta de que lo mismo ocurre con la infelicidad perfecta. Los momentos que se oponen a la realización de uno y otro estado límite son de la misma naturaleza: se derivan de nuestra condición humana, que es enemiga de cualquier infinitud. Se opone a ello nuestro eternamente insuficiente conocimiento del guturo; y ello se llama, en un caso, esperanza y en el otro, incertidumbre del mañana. Se opone a ello la seguridad de la muerte, que pone límite a cualquier gozo, pero también a cualquier dolor. Se oponen a ellos las inevitables preocupaciones materiales que, así como emponzoñan cualquier felicidad duradera, de la misma manera apartan nuestra atención continuamente de la desgracia que nos oprime y convierten en fragmentaria, y por lo mismo en soportable, su conciencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[...]&lt;br /&gt;Porque así es la naturaleza humana, las penas y los dolores que se sufren simultáneamente no se suman por entero en nuestra sensibilidad, sino que se esconden, los menores detrás de los mayores, según una ley de perspectiva muy clara. Es algo providencial y que nos permite vivir en el campo. Y también es ésta la razón por la cual con tanta frecuencia, en la vida en libertad, se oye decir que el hombre es insaciable: mientras, más que de una incapacidad humana para el estado de bienestar absoluto, se trata de un conocimiento siempre insuficiente de la naturaleza compleja del estado de desgracia, por lo cual a causas que son múltiples y ordenadas jerárquicamente se les da un solo nombre, el de la causa mayor, hasta que ésta llegue a desaparecer, y entonces uno se asombra dolorosamente al ver que detrás de una hay otra; y en realidad, muchas otras.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: right"&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Primo Levi&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;br /&gt;Ell, en aquest cas concret, es referia a l'hivern i a la gana. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112837310091083650?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112837310091083650/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112837310091083650' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112837310091083650'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112837310091083650'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/09/philosophia-parte-prima.html' title='Philosophia Parte Prima'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112510474122957347</id><published>2005-08-27T03:01:00.008+02:00</published><updated>2009-10-16T05:55:57.485+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>¿Amor? Amor no...caprici.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/feelin%27blue1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/feelin%27blue1.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:100%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:100%;"&gt;&lt;br /&gt;I es altre cop nit fosca i tèrbola quan, com si d’una atracció inevitable es tractés, recau en els mateixos somnis, en les mateixes esperances que, ja veié un cop eren això, només somnis, i res més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Impulsat per un sentiment d’angoixa que l’envaeix i el supera, no déu, i no pot, resistir-se a la temptació de tornar a caure en el mateix parany on ja ho fiu temps ençà, no molt llunyà, suficient per creure que no passaria més, atès que dels errors s’aprèn, i els creia desapareguts de sa vida.&lt;br /&gt;Per desgràcia, aclucant els ulls, imaginant una altra forma que el dugués allà on desitjava, només negà una realitat que s’esforçava en perseguir-lo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:100%;"&gt;I en la nova matinada, de bellesa tan subtil que ni raig de lluna gosava sa presència, en un espai de temps indefinit, fruit d’hores mortes i sentiments perduts que afloraven dels seus amagatalls, revelant una pertorbadora presència,&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;comprengué la immensitat d’una desgràcia que no podia ser anomenada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;     &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:100%;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Si en algun moment, abstret en reflexions que només l’entristien, s’omplí un mar de llàgrimes de cristall sota el seu rostre, fou més que un plor desconsolat, que mostrés la feblesa que sentia. Un apagat gemec, llançat al silenci de la nit, que expressés l’amargor d’un enteniment que no tenia paraules. Era la punta d’un iceberg en un gèlid oceà, el símbol d’una propera perdició.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;     &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:100%;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Amb els ulls envermellits, car la impotència del moment li causava una angúnia penetrant, tornà a creure, més per necessitat, que l’escletxa de llum s’obria al fons del llarg passadís, i intentà fer unes passes sense saber on dirigir-les.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;     &lt;p class="MsoBodyText2"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:100%;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:100%;"&gt;Sense possibilitat d’emergir, atacant des dins: per sempre més, la processó seguiria desfilant per l’interior de ses entranyes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112510474122957347?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112510474122957347/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112510474122957347' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112510474122957347'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112510474122957347'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/08/amor-amor-nocaprici.html' title='¿Amor? Amor no...caprici.'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112510442702472844</id><published>2005-08-20T22:36:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:59:42.036+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Tímid intent literari</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Llovizna. Incesante caída sobre lonas de tela: mojadas, frías.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Ese frío, salvaje, desgaja el rostro en pequeños fragmentos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Los ojos, nublados ; la mirada, perdida.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Perdida en horizonte, adivinando una respuesta que no llega,&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;que se anhela y no se tiene.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;       &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;El interior, de vidrio cristalino, empañado por el vaho,&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;insufrible protección del espacio vacío,  apagado,  ya NADA,  hiriente vacuidad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;       &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Lejos,  alumbra una luz nacarada,  brillante,&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;ostensible muestra inútil de poder, camina hacía una violácea rendición.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Nacarado violáceo muere en gris, y gris sin llama, evoca tristeza.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;La luz se apaga.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Camino a las nieblas, sentimientos caídos en él, insondable olvido&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;que de todo se nutre. El verde esperanza no llega.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Fuera sigue lloviendo débilmente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;   &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;Y el frío desgarra la carne, indefensa y suave.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112510442702472844?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112510442702472844/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112510442702472844' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112510442702472844'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112510442702472844'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/08/tmid-intent-literari.html' title='Tímid intent literari'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112071613898307304</id><published>2005-07-07T07:58:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:59:46.735+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Allegro</title><content type='html'>La poesia,MoD, la poesia i els sentiments. Podria rebatre, potser, una idea, però no l'expressió d'un sentiment.La pàtria, l'etern dilema romàntic de la pàtria, que ens porta irremisiblement a Milán Kundera i..su insoportable levedad del Ser.&lt;br /&gt;Perquè l'home no ÉS sinó té arrels, un ferm desfonsament, cadenes a la llibertat, i en canvi, com més lliure, més lleuger, més inocu i més volàtil, menys HOME. Eterna tragèdia sorgida d'una curiosa paradoxa...aquesta balança condemnada a un infeliç equilibri per no caure en cap dels dos abismes....&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aixxx Pol, com n'és de trista la filosofia vista des de l'home sentit. I com en sóc, de trist i melangiós, i com em vaig prometre que no faria més poesia, que no feia sinó entristir-me. Però has vingut tu,Portador de Tristesa. I com n'és de BELLA, la tristesa, fruit de la tragèdia humana, i com aquesta mateixa tragèdia genera en mi una atracció sobrenatural per caure a l'abisme (esta vertiginosa,irrefrenable sensación de morir en el vacío).&lt;br /&gt;Podria, en un atac d'ira,pensar un PER QUÈ? Per què, Pol, vas aparèixer? Però potser és que jo ja et buscava. Buscava la tristesa de les teves paraules, la tràgedia en les teves paraules, la bellesa de les teves paraules.&lt;br /&gt;I tot plegat? Perquè la meva, com potser la teva, és una causa perduda, una lluita inútil!Tan maca per la impotència, per la futilesa dels actes del protagonista. I quina és, aquesta tragèdia en tres actes?&lt;br /&gt;Que tengo sed de infinito, y hambre de eternidad, y saber que no podran ser saciadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.D: M'alegra pensar que, potser ara, he trobat algú que pot comprendre qué sento quan forço la soledat, quan el cel es negre i les veus callen, resumit tan perfectament en aquesta frase de Unamuno. Gràcies Pol, per ser amb mi.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112071613898307304?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112071613898307304/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112071613898307304' title='5 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112071613898307304'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112071613898307304'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/07/allegro.html' title='Allegro'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112034989830685110</id><published>2005-07-03T01:38:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:59:50.909+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>Pobre Judas</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/judas2.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/judas2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Siempre torpes en la comprensión y precipitados en el juicio.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Con ustedes el inigualable Judas Iscariote, del film Jesus Christ Superstar, Heraldo de los Incomprendidos y Príncipe de las Causas Perdidas –que son mis favoritas, como ya dijo Bunbury en su día.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para quien no haya vista la obra, es importante decir que este Judas es radicalmente distinto al que presentan las Sagradas Escrituras (nadie pensare que soy un sacrílego ;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un hombre de principios y moral firme, seguidor y amigo de Jesús, contempla atónito como todos sus objetivos se desvanecen, sus causas tornan imposibles y sus iniciativas vanas. Sus mitos se derrumban y se refleja esa impotencia en su rostro y en grito desgarrado, derrotas en su alma. Un idealista envuelto en una historia que le viene grande. Y la decepción. Esa decepción en sus ojos al ver la ceguera de los otros, el fanatismo, y sobretodo, el cambio abrumador en su mejor amigo, su ídolo, su Maestro, cuando éste deja de ser hombre y empieza a creerse Dios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hasta aquí sus motivaciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sus opciones son limitadas, y nuevamente, como pasara con Roy Batty, pobre Roy, Judas también está condenado de antemano. Ese “faktum” inevitable, ese destino maldito inevitable al que está abocado el antihéroe.  Nadar contra corriente y sentir los músculos desgarrarse, y la impotencia martillear las sienes. ¡¡Esa desesperación por cambiar lo imposible!! Y el corazón apretando por dentro, al comprender la futilidad de nuestros actos.&lt;br /&gt;Porque...¿Tienen sus acciones el efecto que él quería? Obviamente no. Desgraciado, saber qué quiere no es suficiente. Títere en manos de los Dioses, por más que haga es el Malo, Pérfido Traidor, y sin embargo sólo halla la paz cuando muere.&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Curioso es un malo con remordimientos...quizá el juicio era apresurado, ¿no?&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con ustedes Judas, la oveja descarriada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Pero qué persigue REALMENTE este Judas?  No soy quien para responder algo así. Por ello incluyo la Canción de Judas (a modo de monólogo). Mi deseo es que la canción pudiera transmitir todo aquello que no pueden mis palabras, pero creo que será casi imposible si el lector no ha visto la película. Hay que oír a Judas para vivir, para entender su dolor. Quien busque respuestas, puede que en ella halle alguna. Pobre Judas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;My mind is clearer now : at last all too well&lt;br /&gt;I can see where we all soon will be.&lt;br /&gt;If you strip away the myth from the man&lt;br /&gt;you will see where we all soon will be.&lt;br /&gt;Jesus!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;You’ve started to believe&lt;br /&gt;the things they say of you.&lt;br /&gt;You really do believe&lt;br /&gt;This talk of God is true??&lt;br /&gt;And all the good you’ve done&lt;br /&gt;will soon get swept away&lt;br /&gt;You’ve begun to matter more&lt;br /&gt;than the things you say&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Listen Jesus I don’t like what I see&lt;br /&gt;All I ask is that you listen to me&lt;br /&gt;And remember : I’ve been your right hand man all along.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;You have set them all on fire&lt;br /&gt;They think they’ve found the new Messiah&lt;br /&gt;And they’ll hurt you when they find they’re wrong!&lt;br /&gt;I remember when this whole thing began :&lt;br /&gt;no talk of God then, we called you a man.&lt;br /&gt;And believe me, my admiration for you hasn’t died&lt;br /&gt;But every word you say today&lt;br /&gt;gets twisted round some other way&lt;br /&gt;and they’ll hurt if they think you’ve lied!&lt;br /&gt;[…]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Listen Jesus. Do you care for your race?&lt;br /&gt;Don’t you see we must keep in our place?&lt;br /&gt;We are occupied!! Have you forgotten how put down we are?&lt;br /&gt;I’m frighten by the crowd&lt;br /&gt;for we are getting much too loud&lt;br /&gt;And they’ll crush us if we go too far&lt;br /&gt;If we go too far!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Listen Jesus to the warning I give&lt;br /&gt;Please remember that I want us to live&lt;br /&gt;But it’s sad to see our chances weakening with every hour.&lt;br /&gt;All your followers are blind&lt;br /&gt;Too much heaven on their minds!&lt;br /&gt;It was beautiful but now It’s sour&lt;br /&gt;Yes It’s all gone sour...............&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Listen Jesus to the warning I give!&lt;br /&gt;Please remember that I want us to live!&lt;br /&gt;Listen, listen to me!&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112034989830685110?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112034989830685110/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112034989830685110' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112034989830685110'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112034989830685110'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/07/pobre-judas.html' title='Pobre Judas'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112034506235122276</id><published>2005-05-21T00:45:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T21:59:57.023+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>La Grandesa de l'Home // you like it! (wanted or not)</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/fever2.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/400/fever2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;(el què ací figura està directament relacionat,i és conseqüència, del debat aparegut al flog de l'Ander el 04/04/05 - foto Edward Norton a &lt;a href="http://www.fotolog.net/wings_of_maybe"&gt;www.fotolog.net/wings_of_maybe&lt;/a&gt; entorn del fenòmen publicitari...---LECTURA DE TEXT I POSTS RECOMANADA.&lt;br /&gt;Allò que deiem:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí i avui potser no trobareu res de nou. Res que no sabessiu ja de la publicitat, vaja, i potser res d`interessant. Jo parlo d`un sentiment.&lt;br /&gt;La publicitat no és dolenta com a tal, només és un reflex del món en què vivim, i no l`actual, sinó el nostre: la civilització humana. En altres èpoques històriques foren altres els mecanismes; avui, s`utilitza la imatge (com s`emprà el Pantocràtor de Taüll per atemorir) i la repeteció (com els grecs q s`educaven llegint les grans obres mitològiques). L`objectiu? Doncs sempre el mateix, induïr un SuperEgo determinat a un sector de la humanitat, o tota ella. Fins aquí, sembla lògic que, en l`entorn de llibertats simulades i economia capitalista actual el que es pretengui sigui crear certs patrons de conducta que generin noves necessitats en l`individi, si és que no les tenien ja, i llavors imposar que, d`alguna manera, el producte ofertat és l`únic capaç de satisfer-la. Una estratègia molt hàbil. He de reconèixer que, vist des de fora, em semblaria una obra d`art en matèria d`anàlisi psicològic, alienació de l`home i manipulació de la voluntat (jo sok així de monstre).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però no voldria centrar-me en els motius i les raons de la Publicitat, d`això n`hi ha a la pàgina de l`Ander que he dit abans. [Llegiu-ne també el doble comentari d`en Marten/Moretó. Si en acabar no us l`estimeu, és que no heu sabut destriar la palla, no podeu comprendre la solitud de l`heroi, la tragèdia de l`home a la plaça del mercat. m`envaig del tema...kè insuportable és aquest buit,Martí..avui ho he entès: si algú pot comprendre`m,sens dubte ets tu. No marxis mai.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tornem. Gràcies al Jordi per la foto. Centreu-la a la pantalla i mireu-la una estona. Ara. Sisplau, només 30 segons. Quina sensació heu tingut? A ell li encanta... i a qui no. A mi també m`agrada. És una tragèdia, i no pas teatre. Està feta per seduïr. Hauria de felicitar al dissenyador: ha aconseguit l`objectiu , però és un monstre. Indiferent a l`opinió que es pugi tenir de la Coke Light, la foto sedueix sense reserves, captiva ferotgement amb el missatge 100% sexual. La invitació clara a la felació no deixa espai a la crítica. Evoca perfectament aquest desig instintiu tan fort que no pot combatre`s. No hi ha llibertat d`elecció: la imatge et conmina a rendir-te. T`agrada, incondicionalment. Sisplau, com la DETESTO!!! Tinc ganes de plorar. No s`hi pot fer res. Ha guanyat ella. És inevitable. I més tràgic és com més la mires, com més t`adónes que no pots lluitar-hi. Una impotència infinita. I els amics en parlen, i feu broma, i critiqueu la publicitat i ridiculitzeu l`escena, però TU saps que això és el que pretenia, que està present i no pots combatre-ho. Esperes oblidar-ho. Passen les setmanes però la foto és vigent, torna a aparèixer, en una conversa, en una afloració del subconscient, el que sigui...com si els llavis de la noia s`haguèssin extès al teu codi genètic. Forma part de tu. I NO HO VOLIES, i no pots canviar-ho, i la puta imatge sempre torna, incansable, recordant-te la teva feblesa humana. Quina voluntat més dèbil. I el per què rondant pel cap? Compraràs més Coca-Cola? No pas. És com violència gratuïta, no duu enlloc. Una demostració ostentosa de poder. Et pot? No ho sé, a mi em mata. Em mata no poder combatre-ho, em mata no poder ignorar-ho, em mate perquè en soc conscient i no hi puc fer res. I em mata pensar quants cops m`hauran manipulat, i ni tans sols me n`haurè adonat. I tinc ganes de plorar,joder, de ràbia, d`impotència, de ser tan dèbil, jo k sé!, de no poder controlar-ho, pensar k no sok lliure...em fa mal.&lt;br /&gt;Què irònic, massa orgullós per acceptar que el meu destí no és meu, que pertany a la sexualitat de l`anunci, i a tantes altres coses que jo no voldria. I saber que no pot destruir-se. I la foto, k t`agrada impulsivament, de manera irrefrenable(amaba al Gran Hermano).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112034506235122276?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112034506235122276/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112034506235122276' title='10 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112034506235122276'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112034506235122276'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/05/la-grandesa-de-lhome-you-like-it.html' title='La Grandesa de l&apos;Home // you like it! (wanted or not)'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>10</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112018132985086541</id><published>2005-05-12T03:05:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T22:00:02.143+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>La Caça dels Blade Runner</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/skond_photo.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/320/skond_photo.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;OBS: he decidit ampliar la durada del tema atès l`èxit relatiu que ha tingut el mateix,i el fet que hi hagi gent que volia dir la seva i no ho ha pogut fer. Tot i així,la meva reflexió la guardo per més endavant (encara la maduro).Voldria deixar clar,però,que el pobre Roy Batty NO és un Malo Malísimo (jo atribueixo a aquest concepte el típic dolent Disney-exceptuant l`Scar del Rei Lleó!!!- i/o els dolents àrabs/ex-soviètics de les pelis d`acció nordamericanes.D`altra banda, és important fer notar k l`Ander estava equivocat dient q el meu ideal màxim és la RAÓ (NO és així,sóc molt sentimental, i els meus personatges,tot i dolents, TAMBÉ ho són, de sentimentals i NO deixen la moral de banda per un objectiu! El que passa és que tenen una moral diferent,k acostuma a ser difícil de veure o entendre!).Finalment afegeixo q potser tot això de l`atracció es deu al fet que jo mai m`he sentit pertanyent a res,ubicat enlloc,sempre sol enmig de,i aparentment en contra...però d`això ja en parlarem un altre dia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així, tornem a Blade Runner (k nem parlat poc) i sobretot allà on vam deixar en Roy, pobre Roy, amb un breu comentari per recrear l`emoció de l`ambient:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els replicants tenen prohibida l`entrada a la Terra sota pena de mort (la caça dels Blade Runners). En Batty i els altres volen trobar el seu Creador. Ell arriba a la Terra cercant respostes als seus enigmes, a l`incertesa que representa la seva pròpia existència. La paradoxa és que arrisca la seva vida per trobar-ne sentit a aquesta! Però els replicants estan formats perfectes,a imatge de l`ésser humà, però no estan creats per durar. Les respostes del Déu fan d`aquesta lluita per sobreviure una causa perduda (d`aquestes que a mi tan m`agraden). No queda espai per l`esperança.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser la Divinitat que els ha donat la vida és la barrera a la immortalitat i la llibertat d`esperit, però matant el seu Creador tampoc s`esvaeix el faktum (destí funest inevitable), perquè si el totpoderós, vulnerable, pot morir, llavors també el replicant. I com pot ser lliure si la mort ja és al llindar de la porta?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo vull viure més, Pare! deia a l`enginyer. I d`aquí l`amor a la vida.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112018132985086541?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112018132985086541/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112018132985086541' title='5 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112018132985086541'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112018132985086541'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/05/la-caa-dels-blade-runner.html' title='La Caça dels Blade Runner'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14096709.post-112017979107976718</id><published>2005-05-06T02:22:00.001+02:00</published><updated>2009-03-08T22:00:06.497+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artesanal'/><title type='text'>"Jo vull viure!" // L'Odisea dels Replicants</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/1600/collage2.JPG"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2070/1265/400/collage1.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;"&lt;em&gt;Yo he visto cosas que &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;vosotros no creeríais.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;He visto atacar naves en llamas &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;más allá de Orión.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;He visto rayos C brillar en la oscuridad &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;cerca de la puerta de Tanhäusser.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Es hora de morir&lt;/em&gt; "&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Roy Batty.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre havia pensat que, si m`atrevia a obrir una petita finestra al món, ho faria amb aquestes paraules de Blade Runner. Afegeixo que ho faig amb un indici de temor, però no avancem esdeveniments.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Batty és un dels meus personatges preferits de la realitat paral•lela que conforma el món de la imaginació ; suposo que aniran apareixent tots els integrants de la Llista, i potser algú sabrà dir-me el per què em sento tan atret (i identificat) cap a aquest tipus d’èssers, sempre antagonistes, que aconsegueixen desmarcar-se, encara que només sigui per un petit espai de temps, d’aquest perfil de Malo Malíssimo que impera arreu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Concretament, en Batty és aquest dolent que hom tem, salvatge, fred, maquiavèlic...kill machine... en canvi,OH SORPRESA (per l’espectador mig), aquest èsser tan despreciable té sentiments...vol una història, necessita formar records artificials per recrear un passat que no té, sentir-se viu... tenir una existència similar a la humanitat! Quina paradoxa, voler assemblar-se a qui et desitja mort!&lt;br /&gt;Tant se l’estima, la vida, que en els seus darrers instants l’acaba apreciant més que ningú altre (“more than anybody else living”)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Crec que les seves paraules són, expliciten molt bé tot el que per mi significa en Batty i la seva lluita. Decididament no era en Deckard (H.Ford) el personatge més rellevant de la pel•lícula...&lt;br /&gt;Fins aviat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.D: Crec que en una cita com aquesta la versió anglesa és molt millor (la naturalesa tan dinàmica i concreta de l’idioma la fa ideal en aquest tipus de casos, més encara si és l’idioma original). Però a banda d’això de la construcció estètica i la cadència, hi ha UN detall que per a mi fa la versió original incomparable en qualitat a la traducció. Aquí la deixo, potser algú que em conegui sabrà trobar-lo:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“I’ve seen things you people wouldn’t believe.&lt;br /&gt;Attack ships on fire off the shoulder of Orion.&lt;br /&gt;I watched C-beams glitter in the dark near the Tanhausser gate.&lt;br /&gt;All those moments will be lost in time, like tears in rain.&lt;br /&gt;Time to die.”&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14096709-112017979107976718?l=ischariot.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://ischariot.blogspot.com/feeds/112017979107976718/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14096709&amp;postID=112017979107976718' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112017979107976718'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14096709/posts/default/112017979107976718'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://ischariot.blogspot.com/2005/05/jo-vull-viure-lodisea-dels-replicants.html' title='&quot;Jo vull viure!&quot; // L&apos;Odisea dels Replicants'/><author><name>Eisenreich</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02056434050423427594</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>8</thr:total></entry></feed>
