06 julio 2006

ALEA IACTA EST


Hola nois! (i noies també, va)

"Gent, m'envaig. Que us bombin, cabrons".......jajajajaaj, aquest hauria estat un mail mooolt xul·lo, però vaja, no era ben bé la idea que volia transmetre, tot i que la temptació era enoorme.

[jo vull ser Cal·lígula...aquests romans, que inmorals. xDD]

Després vaig pensar que potser millor seria un escrit en gòtica retòrica sobre les virtuts de l'amistat i alguna altra cabòria de naturalesa pseudo-metafísica. Evidentment, aquest gust meu selecte per l'art de l'escriptura no és compartit per tots vosaltres, i s'ha de garantir que el missatge arribi al destinatari.

[també ocupava massa temps]

Llavors vaig tenir la pensada que, potser, estaria bé enllaçar una broma sobre cada un dels destinataris que entengués un grup nombrós dels lectors, però també era molt costosa i tampoc mereixeu tant :)

[a més, el meu sentit de l'humor no sempre és acceptat com a tal. Valgui l'experiència d'avui com a exemple.xDDDD]

Així doncs, deixant un cop més tot per al darrer moment [a les 4am agafem el tren i encara no he tancat la maleta...], m'he declinat per una carteta així en un to pretesament natural i distés, que pugui estar a l'abast i comprensió de tothom. "Què magnànim, aquest Héctor, que ens fa generoses concessions" "Aaah, velles arpies aduladores, ja rebreu el càstig merescut quan el cel us caigui al damunt".

Ei, se m'envà molt, però consti no he pres res [mon pare m'ha prohibit els Red Bull, que diu que dp estic inaguantable...héctor, no tens límit]. Aviam. Reprenc. Segurament es deu a l'emoció del viatge!!! Hey, marxo als E.U.A! Wal·la quina canya! Quina excitació! (la veritat és que no+ fa unes horetes que en sóc conscient..no hi pensava!. Jo, tiu, per fi, amb les ganes que jo tenia, que a Casp no m'hi van deixar per mala conducta...snif...snif...per fi fem justicia! Visca els neocons! (ei, hauré d'adaptar-me a "noves empreses"...allá donde fueres....)

Per fi vacances, després de tres setmanes de durs treballs d'entrevistes [i dp diuen que al telepizza es treballa més! si allà només follen! xDDD]. Jjajajajaaj. Ui, se'm fa estrany, deu fer uns 20 dies que surto gairebé TOTES les nits, i que faré jo ara, que als USA no puc beure ni una trista cervesa [si si, encara q estigui aromatitzada ;) sinó tens més de 21, no alcohol..el país de las libertades] i..


Uf. Em podria passar hores fent el mongo a costa vostra, que em teniu tan mimat. "Yo escribo, tú lees...quasi com un César eh? "yo mando tú obedeces" "sométete a mi voluntad" Com anava.." Your wishes are orders, my Master...Master...Master...m'encanta aquesta paraula, podria afegir-la al meu nom, no?

Weno, ja acabo, tranqui la plebe, que seré breu; al cap i a la fi, tampoc sabreu gens ni mica ni gota de mi en dos (TWO, DEUX) mesos, així que tampoc valen les queixes ara.
IMPORTANT. VIP. Ens posem seriosos tots [sí sí, jo també...en Martí ha mort] xDDDDD. Nooooooooooo. Han matado al judío...hijos de puta! Ei, que BONA era la obra de teatre, eh? Què bé actuava l'Héctor, tot i que no fes cap paper eh? Que bé feia l'Héctor de Héctor, tius! Desagraïts filibusters...


Buf. Va. Aviam. Marxo. No és definitiu (torno al setembre), però marxo. Sí, ja ho sé. Sé que amb molts de vosaltres haviem quedat que aprofitariem l'estiu per veure'ns, o per veure'ns més del que ho hem fet, o per quedar, per sortir de festa, o per marxar uns dies,per parlar i posar-nos al dia i... i ara ja no será possible. Ho sé. Ho sento. Però havia de ser així. No ha estat gens fàcil. Per mi. Aquest any, vull dir. Seria injust amb mi mateix si fes una valoració negativa de tot plegat. Hi ha hagut coses molt bones, cert, i també n'hi ha hagut de dolentes. De molt dolentes, i sens dubte, un altre estiu a Barcelona hauria estat tràgic. De veritat. És per això que marxo.
El viatge als Estats Units (viatge de plaer) d'aquest Julilol és una excusa fantàstica, i l'Agost requeria un projecte ilusionant per a mi. Sí, sóc com un nen petit, i darrerament se m'estaven esgotant les il·lusions..pansit ni agrado ni m'agrado. Doncs això, en una situació crítica un recorre als seus pilars fonamentals, i vet aquí que a l'Agost marxo amb els Tres Mosqueters [AMP], primer a Germània, i després a Andalúsica [Àfrica no, sisplau ;)].


Necessitava (necessito) un canvi d'aires, i espero re-trobar-vos a la resta aquest setembre, amb més energia i més entusiasme que mai. A més, auguro canvis. Canvis importants. Hi ha alguna que altra sorpresa a la meva vida...però per saber-los, haureu d'esperar dos mesos :P (a no ser que els guardasecrets se'n desdiguin, però això, segur, no succeirà :) confio en ells).
Sobre intendència. Bé, el meu mòbil no és tribanda, així que més enllà de l'oceà no funciona.
E-mail? Suposo que el miraré algun que altre cop (al cap i a la fi, he de matricular-me a la uni i encara no sé els horaris :((( però dubto que tingui gaire temps als EUA. Tampoc crec que em vagi malament un xic de desconnexió. Al cap i a la fi, en què vam quedar: "El desarrollo tecnológico, ¿aísla al ser humano?" "Pues yo le diría..."
Crec que he tancat la majoria de temes que havia de tancar abans de tocar el dos, i d'altres, que estan potser en "standby", doncs mira, així queden fins setembre. Cerrado por vacaciones, tu.


Doncs no sé. Crec que ja no tinc gaire més a dir-vos. M'he anat ensopint mentre escrivia la carta, com podrà notar-se en la seva lectura. Estic cansat i tinc son, i m'aixeco en dues horetes :). Dormiré a l'avió, però hauria de seleccionar les lectures que......eeeiii, per cert, que m'ho vau demanar alguns i, oh EXCELS, us ho he concedit. He penjat a la meva web la llista amb els meus llibres preferits. Per mi és molt especial aquella llista..."todos hacemos listas...sólo importa el primero"--->su puta madre (això serà perquè sóc un segundón oi? xDDDD). De veritat, són uns llibres molt selectes. Si us avorriu i no sabeu què llegir, jo responc per tots ells (ara, responc jo, segons la vostra opinió de mi i els meus hàbits, decidiu lliurement). Jo us vaig crear lliures!!!

Uf. Millor anar acabant. Com deia, que he de pillar els llibres i anar perfilant el final de la maleta.

Cuideu-vos molt. TOTS, i passeu unes vacances genials, que yo trataré de hacer lo propio.
Us estima i us aprecia, el vostre amic,

Héctor Excelso Germánico Bernal

(hec, pels col·legues)


p.d: si m'he deixat a algú, no ha estat intencionat! és que són massa adreces i badar és fàcil. En deixo una còpia a la pàgina, que també estarà de vacances una temporada: ischariot.blogspot.com

p.d2: si em trobeu a faltar, sempre podeu visitar la pàgina, que és una part de mi.xDDDD

02 julio 2006

Lista

Por petición expresa (más bien sugerencia) de algunos de los presentes, así como por el propio deseo de compartir esta experiencia, he decidido colgar una Lista de aquellos libros y novelas que, según mi propia valoración, considero de imprescindible lectura, bien sea por su calidad literaria (narrativamente hablando), su perspectiva psicológica, su hilo argumental, o bien por motivos ulteriores surgidos de la interpretación de las metáforas acaecidas, o quizá por una conjunción de todas ellas.

Evidentemente, con ello no avalo la posible calidad universal de los mismos (aunque algunos sean universalmente conocidos :P), pero si me permito la licencia de calificarlos, a título personal, como obras deliciosamente excepcionales. A fin de cuentas, como ya dije alguna vez, cada una de ellas es la mejor en su categoría :)

Estan listadas en estricto orden de lectura.

El Principito, de Antoine de Saint-Euxpéry.
El Hobbit, de JRR Tolkien.
El Señor de los Anillos, de JRR Tolkien.
Un Mundo Feliz, de Aldous Huxley.
Las Cenizas de Ángela, de Frank McCourt.
El Silmarillion, de JRR Tolkien.
El Juego de Ender, de Orson Scott Card.
1984, de George Orwell.
Fundación, de Isaac Asimov.
Las Uvas de la Ira, de John Steinbeck.
Fundación e Imperio, de Isaac Asimov.
Segunda Fundación, de Isaac Asimov.
El Retrato de Dorian Gray, de Oscar Wilde.
City, de Alessandro Baricco.
Seda, de Alessandro Baricco.
El Mundo de Sofía, de Jostein Gaarder.
El hombre pervertido, de Juan Farias.
¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas ? (Blade Runner), de Philip K. Dick.
Entrevista con el vampiro, de Anne Rice.
Si esto es un hombre, de Primo Lévi.
El guardián entre el centeno, de J.D. Salinger.
Yo, Claudio, de Robert Graves.

Como siempre he manifestado, y creo haber dado pruebas fehacientes de ello, sería para mí motivo de honda satisfacción poder conversar alegremente sobre alguna de las obras aquí mencionadas, demostrando igual interés si la charla discurre sobre banalidades referidas a las obras, como si de anécdotas de las mismas acabamos extrapolando el Sexo de los Ángeles (que otrora tan caro les resultó a los habitantes de Bizancio).