Galileu va enunciar al segle XVII la teoria dels vasos comunicants, segons la qual, quan connectem dos dipòsits que contenen un mateix líquid a diferent alçada, es produeix un transvasament del líquid, i el nivell d’un recipient baixa mentre el de l’altre puja fins a arribar a una situació d’equilibri on els nivells s’igualen.
De manera similar, la globalització augmenta i eixampla les connexions entre els dipòsits de riquesa econòmica i cultural dels països, possibilitant un transvasament de capitals, valors i coneixements com no s’ha vist mai a la història.
Més encara, el seu propòsit final és eliminar les barreres existents entre els països, per tal d’aconseguir un marc comú únic ,un implúvium on tots hi aportem, i d’on tothom hi pugui beure.
I és que la globalització és un fenomen unificador que transcendeix situacions locals, transformant-les en plantejaments de caràcter mundial. És un procés complex, que afecta les relacions entre països però també comprèn molts aspectes de la vida quotidiana de les persones. Al llarg d’aquest debat els mostrarem com les diferents vessants de la globalització milloren la qualitat de vida dels ciutadans.
1. En primer lloc, la vessant econòmica. Fa 250 anys, la humanitat, excepte alguns privilegiats, era globalment pobre. Amb la Revolució Industrial, aquesta situació va canviar a Occident, però la resta del món no se’n va beneficiar.
Com veurem més endavant, la globalització acaba amb el proteccionisme i les pràctiques oportunistes, fa partícip a la resta del món dels avanços tecnològics, i això té com a conseqüència clara en els principals índexos que mesuren la qualitat de vida.
A tall d’exemple, l’any 1970 al Nord d’Àfrica 200 nens de cada 1000 naixements morien abans de complir els 5 anys. En canvi, el 2006 aquesta xifra havia baixat fins a 50 morts per cada 1000 naixements, reduint-se l’índex de mortalitat en un 75 %
2. En segon terme, la innovació tecnològica i l’aparició d’Internet han permés el sorgiment de mitjans de comunicació globals. Avui dia, en qualsevol moment qualsevol ciutadà pot informar-se de què està succeint a l’altra banda del món. Com més informació disponible tenim, millor formació i més coneixements adquirim. Així, la globalització fomenta l’esperit crític, símbol indispensable de la civilització.
Organitzacions com Greenpeace o Amnistia Internacional deuen gran part del seu renovat èxit a la globalització de la informació. L’any 2002 aquesta última va evitar que Amina Lagual, una noia nigeriana, fos condemnada a la lapidació per adulteri gràcies a una campanya de pressió social via Internet que va reunir més de 3,5 milions de firmes.
3. Finalment, es dóna un procés de globalització cultural, heterogeni, que no implica l’eradicació de la cultura pròpia, sinó la modernització de les estructures socials dels països mitjançant l’aprenentatge i compartició de noves idees i coneixements, la transmissió de valors i, en definitiva, la composició creativa de noves formes culturals que prenen elements de la cultura tradicional del país així com d’altres propis d’influències externes.
L’ablació, o extirpació del clitoris, és una tradició imperant al continent africà des de fà segles. Seguint les directrius de les ONU el govern d’Eritrea ha prohibit aquesta pràctica cruel.
Com diu Anthony Giddens, professor del London Business School, “cal que ens lliurem dels hàbits i prejudicis del passat per construir el futur”
Perquè la globalització és una eina. Una eina creada per nosaltres i per a nosaltres. És en un món globalitzat, on té sentit aplicar solucions globals per a problemes de dimensió internacional.
Vivim en un període de transició històrica, on els canvis que es produeixen no afecten només a una zona concreta del món, sinó que s’estenen a tot el globus. Encara estem aprenent, però els primers fruits han madurat.
La globalització econòmica ha generat riquesa alhora que ha reduït fronteres, i ha millorat la sanitat, l’educació i l’esperança de vida. Els nous mitjans de comunicació han fomentat l’esperit crític de la humanitat, i la globalització cultural ha divulgat coneixements i expandit valors més justos.
No podem oblidar que ens trobem al segle més democràtic de la història.
