Des de ben petits els nostres pares i professors proven d'inculcar-nos la teoria de l'esforç i el valor de l'estudi. Com a nens, planxar el cul a una cadira i clavar els colzes davant un llibre ens és del tot antinatural i sovint desagradable: aquí comença la feina dels bons pedagogs, que intenten, hàbilment, implantar una política de compensacions a curt termini perquè, com gossos de Paulov, acabem estudiant pel pur plaer d'estudiar.
A l´Índia, un únic exemple colpidor pot valer més que 1.000 lliçons de pedagogia:
CAS A. Portador a la ruta sagrada de Govindghat - Gangaria, Uttarakand, a l'Himalaia indi.
[Bàsicament, un carregador de motxilles]
- Metres de desnivell Govindghat - Gangaria: 4300 - 1800 = 2500 m.
- Preu per motxilla= 250 Rs, i.e, 4 €
- Pes mig per motxilla = 10 kg.
- Número màxim de motxilles que pot dur: 4
- Hores en fer el recorregut: 7 h
CAS B. Oficial del pas fronterer amb nepal a Sunauli.
[bàsicament, un buròcrata amb estudis].
- Dies que cal residir obligatòriament fora de l'Índia si el turista ha comès l'error de fer un viatge Índia-Nepal-Índia: 60 dies.
- Possibilitat de creuar la frontera abans dels 60 dies: Impossible.
- Tramitació d'un salconduit express a la frontera, i.e., fer la vista grossa: 1000 Rs
- Temps de tramitació: 2 min.
En conclusió, En un dia amb sort, un portador, tot carregant 40 kg. a les seves esquenes muntanya amunt durant 7 hores, pot arribar a guanyar 1000 Rs [16 €]. Una bona suma si no fos pel fet que, malauradament, la temporada de peregrinatge només dura de Maig a Octubre, i ha d'estalviar, com les formigues, per a quan arribi l'hivern.
D'altra banda, en un dia amb sort, l'oficial de frontera, tot aixecant el seu braç quan dos turistes despistats, que han visitat Nepal uns dies i han de tornar a l'Índia, creuen la frontera, pot guanyar-se un sobresou de 2000 Rs [32 €]. Una bona suma si tenim en compte que, afortunadament, de turistes desesperats n'hi ha tot l'any i un parell de {blancs,asiàtics,negres} són fàcils de localitzar entre la gentada.
Sembla fàcil entendre per què a l'Índia hi ha tants bons estudiants...