"Jo no sé d'on vinc ni cap a on vaig; jo sóc aquell qui ni sap ni d'on ve ni cap a on va" - gemega l'home modern... D'aquesta modernitat estàvem malalts, - de la pau ambigua, del compromís covard, de la virtuosa manca de netedat del sí i del no moderns. Aquesta tolerància i largeur [llargeusa] del cor, que tot ho "perdona" perquè tot ho "comprèn", per a nosaltres és xaloc.
¡Abans viure enmig del glaç que enmig de les virtuts modernes i altres vents del sud! ... Érem prou valents, no teníem miraments ni envers nosaltres ni envers els altres: però el que no vam saber, durant molt de temps, va ser on anar amb la nostra valentia. Ens vam tornar tenebrosos, se'ns va dir fatalistes.
El nostre fatum [destí] - era l'abundància, la tensió, l'acumulació de forces. Teníem set de llamps i d'accions, no podíem estar més llunt de la felicitat dels esquifits, de la "resignació" ...
En el nostre aire hi havia una tempesta; la naturalesa que som va enfosquir-se - perquè no teníem cap camí.
Fórmula de la nostra felicitat: un sí, un no, una línia recta, un objectiu...
Friedrich Nietzsche
