Assaig sobre la suor

1/3

A mesura que passen els dies el cos i la ment comencen a acostumar-se a aquesta terra i, poc a poc, es va acceptant l'absencia de tots aquests detalls que el Diego i jo hem acabat anomenant comicament els luxes d'Occident, dels quals alguns son, en estricte desordre: les senyals de transit i velocitat (i aixi tampoc calen velocimetres), els semafors, les papereres (els rius ja van prou be), la carn refrigerada (1 punt mes pels vegetarians), el menjar no picant (I told you I don't want Spicy!... Sir, it is not spicy, it's Nepali food!) i l'aire acondicionat , que total, tampoc funcionaria perque hi han constants talls d'electricitat, aigua potable (be, molts juren que ho es per a ells) i roba neta (que netejada amb l'aigua anterior, sempre queda un xic mes bruta que ahir, pero mes neta que dema). Altres luxes innecessaris inclouen les tasses de vater (un forat sempre es mes practic) i el paper (potser al cubell d'aigua, marro, no nomes hi havia aigua ;) aixi com la higiene en general (molt ressentida a causa de les sagrades plasterades de vaca) i la neteja (Yes, We are Less Dirty, deia el nostre hotel a Varanasi).





A canvi, el viatger es naturalitza i accepta que tot menjar indi/nepali es picant, que les caques de gossos, vaques, buffalos, humans i cabres son elements actius de l'urbanisme indi, els busos tenen un "profund" contacte huma i els sotracs son dignes de Port Aventura (o millor, doncs els camions volcats als penyasegats no son decoratius).
Pero sobretot, s'acostuma a la suor.

2/3

El tema de la suor a Occident em recorda a la hipocresia amb la qual els indis tracten la sexualitat. D'una banda, els temples hindus i budistes van plens de penya follant, imatges del Kama Sutra, camells copulant, divinitats en extasi, etc. En canvi, es impensable que un noi i una noia es facin un peto pel carrer. Esta mal vist, fins i tot, que una parella casada passegi de la ma !
Aixi, tant reprimits estan que no es extrany que quasi totes les noies occidentals que hem conegut hagin sofert alguna mena d'incomoditat sexual amb els autoctons.
Un fet similar passa a Occident amb la suor. S'accepta que aquest es un proces natural de regulacio de la temperatura del cos, pero en veritat es un tabu: la nostra societat va plena de desodorants antitranspirants, perfums, tovalloletes i milers de virgueries per amagar que, en tornar un vespre de treballar, algun ens assenyali i digui amb una ganyota 'ecs, fa olor a suat'.

3/3

La suor a India es diferent, perque amb tanta humitat i/o calor, sues. Sues en despertar-te i quan te'n vas a dormir. Sues al tren i a l'autobus, i basicament sua tothom (menys els rics, que es moren per ser occidentals). Sues quan rius i quan estas agobiat, quan prens un thentuk tibeta o un thali indi sues i tens les mans enganxifoses i conversant veus les riuades de suor brillant que recorren la cara dels teus amics. D'alguna manera, en algun moment t'adones que has trascendit la suor, que vas xop des de fa hores, la samarreta amarada, pero no importa perque tothom esta com tu. I tens una cosa menys de la qual preocupar-te...

En tot cas, jo no vull fer apologia de la suor, ni dur la mateixa samarreta durant 1 mes, pero es cert que, en algunes coses, els indis estan molt mes propers a la terra que nosaltres: sovint se'ns oblida que hasta el Mono Astronauta necesita orinar*