[Zion National Park, Utah]
Después de un tiempo,
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano
y encadenar un alma.
Y uno aprende
que el amor no significa recostarse
y una compañía no significa seguridad.
Y uno empieza a aprender...
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas.
Y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen esa forma de caerse en la mitad.
Y, después de un tiempo,
uno aprende que, si es demasiado,
hasta el calor del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede
aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
Y con cada adiós uno aprende.
Jorge Luis Borges
[Bryce Canyon, Utah]
15 comentarios:
esta mol xulo... mel vas recitar mig taja amb el teu accent "sin duda" i ara he vingut a mirar-lo, tal com em vas demanar. No tinc prou temps per comentar-ho aqui.. (soc lent) aixi que el proxim dia ho discutim amb "august enardiment" xD. Vagi be per alla paketot!
el vaig penjar fa poc per algún raconet jo també...vès...m'ha fet gràcia.
cuida't!
anna
que tindràs temps aquest setembre?
(I no, la referència no és pas retòrica ni estètica, ha sigut més aviat una excusa per dir-te alguna cosa. A més, m'ha fet il.lusió veure que hem compartit una mica el text, també)
Y uno aprende,
a ver una meta al final del camino,
y quiere descubrir cómo llegar a ella
Y uno se arrepiente,
y espera aprender a no perder la ilusión,
a conservar la esperanza de que, si uno quiere,
todo puede ser mejor
i jo cada dia aprenc
i cada dia la cago
Y no eres el único.
El problema es si la cagas demasiadas veces, incluso cuando te esfuerzas en no hacerlo.
¿Siempre hay una solución a los errores, o llega un momento en que lo has fastidiado todo tanto, que ya no hay vuelta atrás?
Un aprèn a aprendre i a no tenir por de fer-ho. A arriscar-se i ensopegar per enèssima vegada amb la mateixa pedra. I així riure-se'n d'un mateix i, amb això créixer.
L'Hector ja no actualitza... ja se sap, el noi disposa de poc temps.
La majoria d'homes es conformen amb una (els que en tenen!), 2 és digne d'admiració i envejes, xò 3 ja és una llegenda, una quimera que molt pocs poden assolir. (I mantenir, menys) Hector, ets un ligon. Com t'ho fas per tenir-ne tres i que la gent no sen enteri??
Els teus amics t'enyoren:
Ander i Martí
Caram Hèctor, com ho fas? Jo sóc el tercer, oi?
El teu altre amic, alternatiu i diversificador,
PFC
Borges era jueu, oi?
A veure si anem renovant eh...
Que tot això ja ho tinc molt vist. És igual si és frivol, la qüestió és que el públic vol que hi hagi sang i fetge, caps tallats oferts en safates.
De nada por haberte mostrado este poema cuyo autor en verdad es del todo desconocido (y confundido entre varios, en la red).
Pese a todo:
un abrazo
y gracias por citar aquí algunos de mis libros preferidos.
pd: voto por "El perfum"
my_im_mortal
veig que fa tres mil anys que vas penjar aquest poema en el teu blog! això de reciclar està bé... ehem...
nostalgia futura? ja sents que t'en vas??
espero que quan torni hagis après tantes coses o més de les que has après fins ara...
petons!
Ei H... Read Moreèctor, sento desacreditar les teves fonts, però aquest poema NO és de José Luis Borges.
Ja hi ha hagut diversos casos de poemes atribuïts erròniament a autors de prestigi. És un fenomen d'Internet: un autor desconegut escriu un poema i ell mateix o membres del seu entorn el firmen amb un nom reconegut. Els casos més flagrants són el "¿Quién muere?", atribuït a Neruda i el poema que cites. També García Márquez va desmentir l'autoria d'un poema que corria pel web com a seu.
El cas és que aquests poemes han estat molt criticats per les autoritats literàries, en oposició paradoxal a l'èxit que generen entre els lectors. Per exemple, la dona de Borges va remarcar que si el seu difunt marit hagués escrit el poema "Y uno aprende", mai s'hagués casat amb ell. Gabriel García Márquez també va criticar durament la qualitat del text que li atribuïen
La veritat és que acostumen a ser versos carregats de prescindibles tòpics i metàfores excessivament manides, però ben estructurats i amb ritme. Aquestes característiques els fan molt seductors a ulls del lector indocte. Un dels autèntics autors, davant la ferotge crítica de García Márquez, que el va titllar de cursi, va replicar: "yo no soy un letrado o una persona que ha estudiado Filosofía y Letras, soy un ser humano con la necesidad de comunicar lo que siente y no sé si lo hago bien o lo hago mal, pero lo hago con el corazón". Y, en part, té raó.
T'escric tot això perquè un cop jo també vaig deixar-me seduir per aquest tipus de poesia, vaig investigar una mica i hi vaig veure la trampa. A mi el poema que cites m'agrada, però no és de Borges ni té la qualitat de la qual n'era mereixedor.
Aprofito per saludar-te. Una abraçada crack, a veure si l'atzar ens fa retrobar de nou :)
You're right man. Ay, Alba Alba, que me mienteeees !!
Ara be, no crec que el poema estigui carregat de prescindibles topics. Definitivament, es un outlier quant a tematica emotiva es refereix. En podem seguir discutint ;)
Segons he llegit, es creu que es una traduccio dun poema angles ates la seva estructura.
Publicar un comentario