06 enero 2007

Abiert@ hasta el amanecer

Hablamos de ello en un bar hace un par de semanas: si yo tuviera novia, sin duda éste seria mi regalo de cumpleaños preferido, ¿cuál?

Un "bailecito inocente" como este de Salma Hayek ante Tarantino en "La Teta Enroscada",
metáfora del Deseo Prohibido, la Lujuria y el pecado carnal en una stripper mexicana [que por cierto se llama Satánico Pandemónium...jejeje]

[premio Excelso a la Escena más Erótica de los 90].


A los que habéis visto la escena, ¿lhubiérais preferido una escena con Hayek desnuda? [por ejemplo, en Desperado, que por cierto está censurada en U.S.A]
¡Yo me quedo con su bikini y su serpiente! ;) y que conste que a mi Hayek, pues tampoco me entusiasma...que yo crecí idolatrando a Meg Ryan... ¡y así me va! :)


P.D: Al final resulta que la chica [la bailarina] sí era una arpía... ¡si es que hay que fiarse de las primeras impresiones! xDDD.

P.D2: He recuperado un diálogo de la peli
Pandemónium[Hayek]: (sometiendo a Clooney) "Bienvenido a la esclavitud"
Clooney: "No, gracias, ya he estado casado"

12 comentarios:

Anónimo dijo...

La escena es interesant sobretot quan li fica el peu a la boca i li fa beure la cervesa q regalima. Mola pq ella es la dolenta!!
Pero lo millor de la peli es George Cloneey que amb el tatoo al coll te un morbazo que te mueress!!

A!! per cert ara ya se q et podem regalar pel cumple, tranquil q el ball no tel fare jo(em fan por les serps), pot ser l'ander, marti o pol s'ofereixen voluntaris!!!!!jajajaja

petonets

Anónimo dijo...

puc intentar-ho

Anónimo dijo...

diu que es poden fer servir alguns html tags, mimagino que no un script sencer, però ho probarem ;)
per si de cas, eus ací el link:

aquí n'hi ha un de flagged però amb l'embedded autoritzat (no sé quina és la politica amb els flagged):

http://www.youtube.com/watch?v=QHq1Pgzh4PE

I aquí un que no està flagged i per tant tothom hi pot entrar ;)

http://www.youtube.com/watch?v=iR3TEyY8uAo

efectivament blogger no m'ha deixat fer l'embedding, potser tu hector com a autor pots ;)

Anónimo dijo...

Jo segur que no m'ofereixo voluntari pel ball perquè els hi tinc pànic a les serps també. L'Ander segur que no hi té inconvenient però.

Miroslav Siegfried aus Moreton von Svalbard

Anónimo dijo...

Transcric literalment un fragment de l'obra "Contes en forma de L" de Miquel de Palol. No podia parar de riure quan ho vaig llegir, així que espero que a vosaltres també us diverteixi. Potser descontextualitzat és diferent, però vaja... No us foto més el rotllo.

Volpone diu:
- La Sadó té quatre rècords Guiness: nombre de tios follats en vint-i-quatre hores, nombre de tios en contacte sexual simultani amb el seu cos, temps follant sense interrupció, i nombre de tios follats en un mes.
- Els rècords en xifres me’ls puc imaginar – diu Momo-. Però el de nombre de tios en contacte sexual simultani, com es computa?
Orens mira el dossier, la Giulibertina se’n va a buscar més menjar.
- Segons això, es compten els tios en estat d’ejaculació immediata sense altra contribució que el contacte amb el cos d’ella. Això vol dir –continua llegint – un al cony, un al cul, tres a la boca – riuen – un entre els pits, un amb cada mà, un amb cada aixella, un amb cada peu – augmenten les riallades –, un amb l’interior de cada colze...quants en portem?
- Catorze si no m’he descomptat.
- Un amb l’interior de cada genoll, setze, tres entre els cabells, dinou, tres a l’espatlla, vint-i-dos...
- Un moment, tot això està molt bé, però com hi caben, tanta gent?
- Hi ha un esquema – Orens mostra el dibuix d’un cos cargolat, recordant en part la posició d’un pilot de moto, però amb les cames enrere, i amb tot de fletxes indicatives –. I documentació fotogràfica.
Mostra quatre fotos en color enganxades en un cartró DIN A4. En la primera hi ha una munió d’homes en filera, agafats de gairell, estiuencs i somrients, ....

Miroslav Siegfried aus Moreton von Svalbard

Anónimo dijo...

en Martí, que ja no és el nostre Martí, està prenent per costum sobrepassar els teus escrits amb els seus posts. Un petó/pollazo de contacte simultani per tots dos, de part del Roskilde mANDERinero.

Anónimo dijo...

Amb poc temps he vist quatre pel•lícules:

- Match Point

- Scoop

- La Dàlia Negra

- El truco final

Les tres pel•lícules em van agradar molt. Però això no és l'única cosa que tenen en comú aquestes quatre pel•lícules. A les quatre hi surt la flamant Scarlett Johanson, filla de pare danès i mare d'origen Polonès. I la veritat és que recordant les noies daneses i les noies ESLAVES, no m'estranya que ella sigui la dona més bella del món. I ho dic en termes absoluts. I qui no estigui d'acord amb mi, que m'ho digui en persona que li trencaré la cara.
A Dinamarca les dones són espectaculars, però és sabut per tothom que les dones més maques del món són les eslaves. La Scarlett no és altra cosa que la materialització d'una sinèrgia extremadament inhabitual: combina l’orgull ari amb la nostàlgia eslava. En definitiva, no hi ha res més elevat. Ella és el somni de tot home.
Fa temps que dic que quan tingui fills, als nens els hi posaré noms eslaus (Miroslav, Stanislav, Vladimir, Boris, Dmitri,...) i a les noies noms grecs (Alcestis, Anastàsia, Alexia, Ariadna, Electra, etc), purament per motius eufònics. Ara bé, crec que em reservo dos noms de noia, encara que no siguin grecs: Scarlett i Dàlia. Senzillament són perfectes.

Marti Moreto

Eisenreich dijo...

Diria que no hi ha una persona al món més impressionable que en Martí Moreto, also known as Vladimiro Estanislaista Moratón.

Quan vinguis a casa t'ensenyaré un joc nou que he dissenyat a partir del Parxis; a l'estil de "LA CENA DE LOS DIOSES", l'he batejat com "LA EXCURSIÓN DE JUDÁ"


pd: Estanislaista...Stallinista...em sembla a mi que aquest gir cap a Orient no és tan sols geogràfic, sinó també ideològic. Estàs enrogint per moments, potser? Martí, que la Perestroika va passar fa temps! Clar que, tu sempre has estat un nostàlgic

Anónimo dijo...

Jo ja fa temps que dic que m'he tornat comunista, en el sentit més idealista de la paraula, tot i que no m'acabeu de creure. Això no vol pas dir però, que a partir d'ara voti els "ecosocialistes". Res més lluny de la realitat.
No sóc impressionable, senzillament escric les meves impressions. L'única justificació que veig en el fet que vosaltres em considereu la persona més impressionable del món és que segurament compartim poques afinitats poètiques, cosa que en certa manera em preocupa, en la mesura que això dificulti la nostra comunicació per la possibilitat que no em prengueu seriosament. L’Ander és un apassionat de la guitarra elèctrica, i no per això jo dic que sigui la persona més impressionable del món. I tu Héctor, ets un apassionat de Tolkien, i no per això dic que ets la persona més impressionable del món.
Per altra banda entenc perfectament que no m'entengueu, perquè com sempre ha estat, i per molt que ho vulgui evitar, el poeta, el veritable poeta, sempre segueix el seu camí en solitari.

Héctor, jo el que no entenc és la dinàmica d’aquest bloc. Mira que intento escriure-hi coses interessants, intel•ligents, divertides, que creïn expectativa. Intento col•laborar perquè la cosa s’animi. En definitiva, quan tu inicies un tema, jo li acabo de donar l’empenta que tan necessita, però no hi ha manera... Tothom calla com un mort! Si no fos per mi.... Què hi farem!

PD: Tinc unes ganes boges de jugar al teu joc inspirat amb “El almuerzo de los Dioses”.
PD’: Vaig avançant lentament en la redacció de les nostres peripècies a Alemanya, Dinamarca i Àustria.

Marti Moreto i Font

Anónimo dijo...

El Martí tindrà molts fills, eh? i purament per motius eufònics.

Anónimo dijo...

Marti els teus fills pasaran un infern a l'escola si els hi poses aqests noms!!!!

Sort!! q com ets un troç de pa, serà la teva dona qui decideixi els noms!!!!

Marti petó!!!

Anónimo dijo...

Avui tinc dues notícies per a vosaltres:
La primera és que MANOWAR és el millor grup de música de heavy metal que existeix i ha existit mai. L'Ander me'n va regalar un DVD i a la meva vida hi ha aparegut un abans i un després. El punt d'inflexió ha estat veure aquest DVD. Fa temps que afirmo que el somni de qualsevol persona és ser cantant d'un grup de heavy metal amb tots els trets que els caracteritzen. MANOWAR els compleixen tots. En aquest sentit són extremadament clàssics: sexe, droga i rock dur, molt dur.
L'altra notícia és que he petit una dislocació, luxació i cop molt fort a la meva espatlla, en circumstàncies molt nobles.
Pol! No sé perquè vas haver de marxar abans. La festa al parc Güell va ser molt xula.
Héctor! A veure si anem actualitzant la pàgina!
Ander, regala'm la segona i la tercera part de DVD's de MANOWAR, és una inversió segura.

Héctor, no m'agrada gens que diguis coses que no són. No tinc nòvia. Héctor, que frívol que ets.

Martí