06 mayo 2005

"Jo vull viure!" // L'Odisea dels Replicants


"Yo he visto cosas que
vosotros no creeríais.
He visto atacar naves en llamas
más allá de Orión.
He visto rayos C brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tanhäusser.
Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia.
Es hora de morir "

Roy Batty.

Sempre havia pensat que, si m`atrevia a obrir una petita finestra al món, ho faria amb aquestes paraules de Blade Runner. Afegeixo que ho faig amb un indici de temor, però no avancem esdeveniments.

En Batty és un dels meus personatges preferits de la realitat paral•lela que conforma el món de la imaginació ; suposo que aniran apareixent tots els integrants de la Llista, i potser algú sabrà dir-me el per què em sento tan atret (i identificat) cap a aquest tipus d’èssers, sempre antagonistes, que aconsegueixen desmarcar-se, encara que només sigui per un petit espai de temps, d’aquest perfil de Malo Malíssimo que impera arreu.

Concretament, en Batty és aquest dolent que hom tem, salvatge, fred, maquiavèlic...kill machine... en canvi,OH SORPRESA (per l’espectador mig), aquest èsser tan despreciable té sentiments...vol una història, necessita formar records artificials per recrear un passat que no té, sentir-se viu... tenir una existència similar a la humanitat! Quina paradoxa, voler assemblar-se a qui et desitja mort!
Tant se l’estima, la vida, que en els seus darrers instants l’acaba apreciant més que ningú altre (“more than anybody else living”)

Crec que les seves paraules són, expliciten molt bé tot el que per mi significa en Batty i la seva lluita. Decididament no era en Deckard (H.Ford) el personatge més rellevant de la pel•lícula...
Fins aviat.

P.D: Crec que en una cita com aquesta la versió anglesa és molt millor (la naturalesa tan dinàmica i concreta de l’idioma la fa ideal en aquest tipus de casos, més encara si és l’idioma original). Però a banda d’això de la construcció estètica i la cadència, hi ha UN detall que per a mi fa la versió original incomparable en qualitat a la traducció. Aquí la deixo, potser algú que em conegui sabrà trobar-lo:

“I’ve seen things you people wouldn’t believe.
Attack ships on fire off the shoulder of Orion.
I watched C-beams glitter in the dark near the Tanhausser gate.
All those moments will be lost in time, like tears in rain.
Time to die.”

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Me gustan las mujeres de grandes tetas.
Me encanta decir esto!

Anónimo dijo...

Ui! K es això? és un fotolog? vaja... després ens queixem d`ocultisme. Estic impacient per sentir les teves explicacions al respecte xD. (No comentaré res del text ja que sok un infiltrat sense veu ni vot aki). Malgrat tot, kuidat paket

Anónimo dijo...

Ah, els teus enigmes interiors i posteriors que m`inquieten. you people? Petit saltarella, sembles cercar oposar-te per mirar amb perspectiva, no ets presoner de la teva cerca? No fugis ratolí amant del blat, t`esclafaran, t`esclafaran.

Anónimo dijo...

M`inclino pel "you people" o el "time to die", tot i que sincerament, és mooolt difícil saber quin detall és el que fa la frase especial per a tu. A mi em mola com sona "glitter". Ho haurieu endevinat? xD
Jo crec que tota la frase en general sona més tràgica en anglès.

En quant a perquè t`identifiques amb aquests personatges... hi ha la part que diu en MoD, la busca de la perspectiva, La guerra és el pare de totes les coses, etc... xò si no+ fos per aquest motiu, que és el mateix que tu acostumes a reconèixer, no estaries preguntant-nos pq t`hi identifiques. A més per molt amant del saber que puguis ser, no crec que només et moguis per aquest impuls.
Tot i així, no crek que tu siguis com els personatges que descrius.

Jo crek que més aviat admires una part de la seva manera de ser, la que deixa de banda la moral per centrar-se en l`objectiu concret, és potser culpa del teu idealisme. Busques d`alguna manera la racionalitat en estat pur, deixar de banda els sentiments. Xò tu no ets així. Jo crek k si no tinguessis sentiments com va dir la roser xD no actuaries com actues. No tens una actitud freda i impassible, més aviat tens tendencia a emocionar-te. M`alegro de que sigui així. Per molt que t`hi empenyis hector, no ets ni seras mai un malo malísimo.

De fet, ara que hi penso, no ho dic per fotre, recordes allò que va dir el Marlon que tan despreciaves? Ets una mica de l`estil. El fet que t`enutjisessis davant d`aquesta "actitud vital" ho confirma d`alguna manera.(és similar a allò que em vas dir un cop quan vai comentar "no mi vai liar pq tenia massa cara-sumisa xD)

Anónimo dijo...

El "you people". Deixa ben clar que, malgrat no ser humà, té els mateixos desitjos que qualsevol persona: sobreviure. La vida és l`únic que ens pertany pròpiament i defensar-la és la més lícita de les lluites.

Entenc la teva postura. De vegades ser Malo Malísimo et dona certs punt de vista que no tindries si t`homogeneïtzessis amb la resta dels mortals. T`ho diu una dona freda i calculadora...

Anónimo dijo...

Pel que fa a Blade Runner, ni idea, de fet no en tenia ni coneixement. Em sap greu, potser així desacredito la pàgina, malgrat tot, no crec que el meu començament estigui a "l`alçada" del primer comentari, m`ho permets dir d`aquesta manera héctor??:)
Després d`una petita reflexió.. (espero no allunyar-me del tema..)
La complexitat dels pensaments i l`existència de matissos són dos dels fets que donen cos als personatges.Un personatge prototipus d`una qualitat en concret no pot aspirar mai a ser admirat,com a màxim, servirà a l`autor per accentuar les característiques i els debats interns del personatge interessant en qüestió.Potser serveix per provocar compassió entre els lectors, quina pena un ésser tan buit de contingut!Acabo amb el pobre estereotip afegint una altra idea:aquest desgraciat encaixa de p.mare en les faules pels nens petits..
En aquest sentit, els personatges que presentes tenen valor, substància, sortint-me del registre: tenen xixa!

I dono les gràcies que t`agradin aquests i no els Malo Malísimo comentats, que valen tant poc com les Bondats Personificades, i que rebutjo només pel to moral que adopta qualsevol text que els presenta. De fet, és fins i tot d`agrair que adoptin un caire moralitzant, que n`hi ha d`altres utilitzen el Malo Malísimo per explicar batalles sense sentit, ie, vosaltres dolents versus nosaltres bons (se m`acaba d`aparèixer el Tarzan amb el rude domini del llenguatge dient Tú NO SÉ QUÈ (se m`ha anat del cap si deia Jenny o Xita o..:)) YO Tarzan -espero que sàpigueu a l`escena que em refereixo, jo que mai he vist la peli me la sé!). En fi, quan usen aquest recurs de muy muy malo, no val mai la pena.
Finalment, per què la inclinació pels dolents si bé plens de contingut??En certa manera, m`atreviria a dir que són més rics que qualsevol altre.
Pot ser que no gaudeixin de més idees o matisos però almenys per mi, commouen més. S`intenta concebre, entendre per què un ésser amb tal capacitat de raonament assumeix el rol de malvat i, és més, l`afronta sense que sembli una condemna (tràgic però poca cosa més...) sinó que si sent a gust (si no m`he perdut pel camí,Roy Blatty difereix poc de l`esquema presentat no??)
No deixa de ser per mi un atac frontal al fet de creure en una naturalesa humana bona. Xoquen i conviden a la reflexió, potser ens fan ballar esquemes que donàvem per segurs i vàlids sota qualsevol situació...
Mira se m`ha acabat la corda!!! Un altre dia serà eh?!

PD: algunes observacions:
-mai m`havia plantejat firmar amb pseudònim, així que SE BUSCA ...:)
-i continuo buscant: SE BUSCAN LOS PUNTOS Y SEGUIDOS...no sé que em passa que els perdo pel camí (sorry per la densitat)
-em solidaritzo amb els que escriviu en català correcte i us prometo he intentat que no se m`escapés cap falta d`ortografia. Podeu ser bons amb mi i pensar (segur que ja ho heu fet) que es tracta d`un ERROR TIPOGRÂFIC:)

Anónimo dijo...

Estimat Gan, mataries per una ovella electrica? mataries per uns falsos records o una falsa vida? l`antagonista crea el protagonista. La seva condicio de dolent crea el bo. Es el necessari, el diferent, el que s`ha d`aturar perqué es perillós, el que dona sentit...mmm. Dius que t`hi sents identificat; potser es una mica ambiciós...¿? I espero que m`ho perdonis, pero avui no et vull fer heroi. No vull parlar de Blade runner!
time to sleep
-anim amb el blog, si t`omple. Però jo diria que aquesta bonica perdua de temps es més per tu que per nosaltres. en tot cas, deixar unes paraules per a l`eternitat mai està de més, no? ...no tinguis pressa, hereu de l`infortuny!-

Anónimo dijo...

no tingui por, el temor és innecessari, jo estaré aquí per llegir-lo.

t'hi sents atret pq a més de ser dolents -la qual cosa ja r0cks- són sexys i personatges allunyats de la mitja, com ho sou vós...

jo no ho trobo paradoxal... molts moviments "revolucionaris" miri com acaben...

en tot cas, primer ho llegeixo tot, i després, si cal, ja hi afegiré alguna altra cosa... i així no li faig spam