OBS: he decidit ampliar la durada del tema atès l`èxit relatiu que ha tingut el mateix,i el fet que hi hagi gent que volia dir la seva i no ho ha pogut fer. Tot i així,la meva reflexió la guardo per més endavant (encara la maduro).Voldria deixar clar,però,que el pobre Roy Batty NO és un Malo Malísimo (jo atribueixo a aquest concepte el típic dolent Disney-exceptuant l`Scar del Rei Lleó!!!- i/o els dolents àrabs/ex-soviètics de les pelis d`acció nordamericanes.D`altra banda, és important fer notar k l`Ander estava equivocat dient q el meu ideal màxim és la RAÓ (NO és així,sóc molt sentimental, i els meus personatges,tot i dolents, TAMBÉ ho són, de sentimentals i NO deixen la moral de banda per un objectiu! El que passa és que tenen una moral diferent,k acostuma a ser difícil de veure o entendre!).Finalment afegeixo q potser tot això de l`atracció es deu al fet que jo mai m`he sentit pertanyent a res,ubicat enlloc,sempre sol enmig de,i aparentment en contra...però d`això ja en parlarem un altre dia.
Així, tornem a Blade Runner (k nem parlat poc) i sobretot allà on vam deixar en Roy, pobre Roy, amb un breu comentari per recrear l`emoció de l`ambient:
Els replicants tenen prohibida l`entrada a la Terra sota pena de mort (la caça dels Blade Runners). En Batty i els altres volen trobar el seu Creador. Ell arriba a la Terra cercant respostes als seus enigmes, a l`incertesa que representa la seva pròpia existència. La paradoxa és que arrisca la seva vida per trobar-ne sentit a aquesta! Però els replicants estan formats perfectes,a imatge de l`ésser humà, però no estan creats per durar. Les respostes del Déu fan d`aquesta lluita per sobreviure una causa perduda (d`aquestes que a mi tan m`agraden). No queda espai per l`esperança.
Potser la Divinitat que els ha donat la vida és la barrera a la immortalitat i la llibertat d`esperit, però matant el seu Creador tampoc s`esvaeix el faktum (destí funest inevitable), perquè si el totpoderós, vulnerable, pot morir, llavors també el replicant. I com pot ser lliure si la mort ja és al llindar de la porta?
Jo vull viure més, Pare! deia a l`enginyer. I d`aquí l`amor a la vida.
5 comentarios:
Opositor, oposat... El contrari que fa al contrari, alter ego... stream of counciousness, feel it? Once upon a time, dimes for pennies, grimes that try to swim over unforgetable seas, awaiting for the pain to bleed, one time, two times, forever times. Ain`t no point of walking on skies when you try to fly, ain`t no way up when you want to look down, gone too smart to love those kinds of art. Have you ever walked through sunshine like stars dying against the light of chemical reactions into unaffordable energy explosions, nasty days of arson, bloody tears of poison, have you ever woke dreams to make them true, although they where so nice while sleeping, and suddenly, vanish.
és impossible evitar l`inevitable, en cas que existís? Evitar pensar, potser? evitar SENTIR? Sí, però ho podem amagar. Tots tenim un replicant a dins, que no vol sortir sota pena de mort (la caça dels Blade Runners). Si l`alliberem i els altres se n`adonen, què passarà amb nosaltres? serem dons culpables d`haver-lo mostrat al món, o serem culpables d`haver-lo amagat fins ara? Les intencions sovint són dures d`acceptar. No sé què busques en aquestes indagacions, però qui sap com reacconarem quan coneguem les teves intencions?
Eii!He vist que tenies fotolog i havia pensat deixar-te un post per aquí :-P He començat a tafanejar x aquí(sí sí....hi ha coses q no canvien mai)i veig que tothom t`escriu les seves reflexions i tal...mmmm...jo millor ho deixo x un altre dia vale?? Només era x saludar-te :-)
1bsito
P.D: No ha sigut que em fes pal llegir-m`ho tot eh? Que segur q ho has pensat XDDDD
Breu és el temps de que diposo. Adés i ara el cerco entre obligacions intempestives. Nogensmenys, confio que quatre columnates gòtiques serveixin en primera instància per manifestar-te el meu suport en les teves cosmogòniques empreses. Tanmateix, frases com "Sorry, this photo has reached its guestbook posting limit of 10 comments" em fan pensar que el teu pessimisme era no més que un recurs publicitari i que per ara puc continuar tranquil el meu jorn atrafegat amb la consciència neta d`aquell "he entrat, he escrit", al qual ja va recórrer Cèsar en les seves gestes.
He de veure (m`has d`ensenyar) Blade Runner tan per veure-la com xq em fa ilusió k sigui la teva preferida (pensava que era pulp fiction... weno, supongo k hay momentos para todo xD platon vs cronicas xDDD) aixxx...
ah! hi ha un enllaç al "flog" del dani en el meu petit espai.. xo la pua es k no si pot escriure.
No fare comentaris sobre el text,(si no et sap greu, m`agradaria fer una introspecció personalitzada cap a la teva persona).
Xò em reconcome una pregunta, k deriva del teu tema... què és dolent? és una paraula amb significat tangible o és una mera simplificació d`una realitat més complexa? si dolent fos una paraula buida, no+ estariem parlant de varies persones amb morals no compatibles? sembles dir això. Llavors,donant una ultima oportunitat a aquesta paraula, sem acudeix que potser és dolent el qui "oportunitza" la seva pròpia moral. Xò si un paio que té com a moral l`individualisme pur i dur tingues un moment tierno i ajudes una velleta a creuar el carrer seria DOLENT? No aquí ni ara.
Jo + aviat crek k es una paraula forsa estúpida, que no+ serveix per senyalar am el dit.
(Sento desviar el tema del teu flog xD)
Bona nit, beloved eisenreich.
Publicar un comentario