(el què ací figura està directament relacionat,i és conseqüència, del debat aparegut al flog de l'Ander el 04/04/05 - foto Edward Norton a www.fotolog.net/wings_of_maybe entorn del fenòmen publicitari...---LECTURA DE TEXT I POSTS RECOMANADA.
Allò que deiem:
Aquí i avui potser no trobareu res de nou. Res que no sabessiu ja de la publicitat, vaja, i potser res d`interessant. Jo parlo d`un sentiment.
La publicitat no és dolenta com a tal, només és un reflex del món en què vivim, i no l`actual, sinó el nostre: la civilització humana. En altres èpoques històriques foren altres els mecanismes; avui, s`utilitza la imatge (com s`emprà el Pantocràtor de Taüll per atemorir) i la repeteció (com els grecs q s`educaven llegint les grans obres mitològiques). L`objectiu? Doncs sempre el mateix, induïr un SuperEgo determinat a un sector de la humanitat, o tota ella. Fins aquí, sembla lògic que, en l`entorn de llibertats simulades i economia capitalista actual el que es pretengui sigui crear certs patrons de conducta que generin noves necessitats en l`individi, si és que no les tenien ja, i llavors imposar que, d`alguna manera, el producte ofertat és l`únic capaç de satisfer-la. Una estratègia molt hàbil. He de reconèixer que, vist des de fora, em semblaria una obra d`art en matèria d`anàlisi psicològic, alienació de l`home i manipulació de la voluntat (jo sok així de monstre).
Però no voldria centrar-me en els motius i les raons de la Publicitat, d`això n`hi ha a la pàgina de l`Ander que he dit abans. [Llegiu-ne també el doble comentari d`en Marten/Moretó. Si en acabar no us l`estimeu, és que no heu sabut destriar la palla, no podeu comprendre la solitud de l`heroi, la tragèdia de l`home a la plaça del mercat. m`envaig del tema...kè insuportable és aquest buit,Martí..avui ho he entès: si algú pot comprendre`m,sens dubte ets tu. No marxis mai.
Tornem. Gràcies al Jordi per la foto. Centreu-la a la pantalla i mireu-la una estona. Ara. Sisplau, només 30 segons. Quina sensació heu tingut? A ell li encanta... i a qui no. A mi també m`agrada. És una tragèdia, i no pas teatre. Està feta per seduïr. Hauria de felicitar al dissenyador: ha aconseguit l`objectiu , però és un monstre. Indiferent a l`opinió que es pugi tenir de la Coke Light, la foto sedueix sense reserves, captiva ferotgement amb el missatge 100% sexual. La invitació clara a la felació no deixa espai a la crítica. Evoca perfectament aquest desig instintiu tan fort que no pot combatre`s. No hi ha llibertat d`elecció: la imatge et conmina a rendir-te. T`agrada, incondicionalment. Sisplau, com la DETESTO!!! Tinc ganes de plorar. No s`hi pot fer res. Ha guanyat ella. És inevitable. I més tràgic és com més la mires, com més t`adónes que no pots lluitar-hi. Una impotència infinita. I els amics en parlen, i feu broma, i critiqueu la publicitat i ridiculitzeu l`escena, però TU saps que això és el que pretenia, que està present i no pots combatre-ho. Esperes oblidar-ho. Passen les setmanes però la foto és vigent, torna a aparèixer, en una conversa, en una afloració del subconscient, el que sigui...com si els llavis de la noia s`haguèssin extès al teu codi genètic. Forma part de tu. I NO HO VOLIES, i no pots canviar-ho, i la puta imatge sempre torna, incansable, recordant-te la teva feblesa humana. Quina voluntat més dèbil. I el per què rondant pel cap? Compraràs més Coca-Cola? No pas. És com violència gratuïta, no duu enlloc. Una demostració ostentosa de poder. Et pot? No ho sé, a mi em mata. Em mata no poder combatre-ho, em mata no poder ignorar-ho, em mate perquè en soc conscient i no hi puc fer res. I em mata pensar quants cops m`hauran manipulat, i ni tans sols me n`haurè adonat. I tinc ganes de plorar,joder, de ràbia, d`impotència, de ser tan dèbil, jo k sé!, de no poder controlar-ho, pensar k no sok lliure...em fa mal.
Què irònic, massa orgullós per acceptar que el meu destí no és meu, que pertany a la sexualitat de l`anunci, i a tantes altres coses que jo no voldria. I saber que no pot destruir-se. I la foto, k t`agrada impulsivament, de manera irrefrenable(amaba al Gran Hermano).
10 comentarios:
Em sembla que tota la vida ens hem sobrevalorat. Pensem que, si ho volem, som capaços de tot, d`aconseguir-ho tot. Sovint crec que no som més que simples animals mortals. Els gossos, no es plantegen per què volen menjar, treure la llengua o tirar-se el primer que passa per davant. I mai es plantejaran si volien induïr la necessitat de fer-ho. És per aquest motiu que no comprenc la increíble manca de humilitat en fer aquestes sentències. Perquè, seria tot millor si ens poguéssim plantejar per què sentim les coses que sentim? aquest treball magnífic de psicòlegs que dius tu que han fet, no sé si tinc necessitat de saber-lo cert. De fet, preferiria no saber-lo, perquè aleshores fa el sentiment si cal més pur. És a dir, em posiciono respecte el tema: crec que el fet de plantejar-te el que t`has plantejat ha fet que t`acorralin les teves pors més amagades. Et sents buit, no és així? com si tot el que t`envoltés fos ja previst, com si tu no hi poguéssis fer res. Em sembla adient dir que a tu t`han mort les teves propies pors perquè, si més no, això és només una fotografia, i si bé és cert que si la mires tens la necessitat de continuar fent-ho, un cec no la hi tindria, igual que algú que no l`hagués vista mai.
Amb això et dic que, malgrat que sí que és veritat que guanya en el mateix moment que la veus, perquè coneix les limitacions de l`ésser humà, també ho és que d`aquí un temps ni te`n recordaràs. I, si ho fas, certament no hi pensaras. De fet, tot i que jo em posiciono clarament com a fan d`aquesta foto, sé que no hi penso constantment, i que quan passi el temps, podré viure sense ella. És només un sentiment passatger, és com fer-t`ho amb una amiga perquè sí. és com aquella noia de qui t`enamores al metro. Un cop ha marxat, la teva vista se`n va cap a la seva companya que sí que s`hi ha quedat, i te`n tornes a enamorar. Aquesta faceta de efímer que té el comportament humà és de les coses que més em fascina. La capacitat d`oblidar allò que has sentit, un moment o altre. I la d`inventar-se els sentiments que et diuen els records que han sentit.
En resum, tot i que molt dispers, el que volia dir és que no fa falta que en donis tanta importància, perquè segurament sortirà de la teva vida tal com n`ha entrat. A més, si t`ho pares a pensar, aquesta noia, si te la llepa perdrà tot l`encant. Aquesta faceta d`ensenyar el just perquè te`n facis una idea és brutal. De totes maneres, t`he de dir que a mi el que m`encanta d`aquesta noia són els seus ulls, i el seu cabell. Sobretot aquests ulls. Però és un tema del qual ja en parlaré un altre dia.
Avui sóc fan de l`ésser humà.
amb permís.
molt d`acord amb la primera entrega del tal GharN (ja em perdonaràs, però a la segona la cosa sha anat desgastant...potser massa lletres, potser rellegir feia pal). al propietari:
em dóna la sensació que et sembla que t`has quedat encallat en algun lloc. ets capaç de veure tot el que pretenen, però decideixes que això et tormenti, i creus que és la solució? tan t`agrada viure amb aquest sentiment d`impotència i ràbia continguda? és evident que jo no tinc la certesa que això no sigui el millor, ni tinc pas arguments, ni ganes, però no entenc com la simple idea de pensar que estàs submís et pot sotmetre. és com si et faltés un último empujón.
que la idea de saber el què hi ha no et faci més infeliços els dies que et queden més del que et mereixes. val molt la pena 1984.
un petó, anna
"ni afirma ni oculta, indica-significa"
Ah! Perdut oracle dèlfic!
Ah! Eterna victòria de l`erotisme sobre la pornografia!
Per què parlar clar existint la paràbola, pensaria Jesús.
Per què dir les persones pel seu nom existint la fàbula, pensaria Esop.
Per què explicar quan es pot insinuar, pensaria Lao Tsé.
Per què una comparació si existeix una metàfora, pensaria Tagore.
Per què un crit insultant si existeix la poesia, pensaria Quevedo.
Per què la veritat si existeix un sofisma, pensaria Protàgores.
I tots ells, no es podien equivocar...
Pensava que els càstings publicitaris es feien en funció de l`espessor de les celles...
Un xic per tothom.
El col.lega Montaigne deia que "no citava als altres sinó per expressar millor el seu pensament". És el teu cas, Pol?
A vegades penso q ets al sofisme el k jo sok a Sòcrates-- Agosarat, certament, però tots dos som al marge del moviment social (marginals), el mètode de treball és força similar, ell tenia a Platò embadalit i, weno ,jo tink a l`ander (sóc incorregible).
Llegint el log em kedo de pedra. Són sorprenents els meus canvis emocionals. Gairebé diria q és obra d`un altre, tan emotiu, tan tendre...tan "humà". Qualsevol diria que sok un desgraciat romàntic...de fet sí, però només a mitja jornada!! La meva estranya naturalesa es debat entre el pèrfid i el romàntic, el captor i el captiu, podria ser alhora víctima del sistema i el maquiavelic ideòleg del mateix (m`encanta el florentí).
Amb tot això, vull dir que estic d`acord amb les opinions d`Anna i Jordi. Jo sóc Fill del Determinisme! I estic agraït a les incidències externes q m`han induït la meva personalitat, tan crítica i miserable! (potser millor amb un xic menys de contradiccions emocionals , però "fa falta un gran caos interior per parir una Estrella",deia l`incomprès misògen d`en Friedrich.
I el geni té el seu preu ;)
Deia l`amic Descartes que podien raonar-li de 1000 maneres diferents q estava determinat,xò k en nar a dormir ell se sentiria lliure, ergo la Llibertat x ell sí existia.¡FALACIA AL CANTO!--- molts sentiren k la Terra era centre de l`Univers i això no implicava la seva certesa. OJO: jo no puc ni vull convèncer ningú q l`Home no és lliure. Això és com debatre el sexe dels àngelstotes les opcions són vàlides per a la raó. Només m`agrada pensar-ho, quan em dona la vena materialista.
Finalment,el k volia expresar era la relació d`Amor/Odi q li profeso a la imatge: d`una banda accepto (i admiro) la naturalesa alienadora i manipuladora de l`anunci. És una obra d`art a imitar en els meus estudis sobre el comportament humà (k faig jo a la upc?), la ductilitat de l`home.
D`altra banda, la meva fragilitat humana, "romanticismo" [res a veure amb el de hollywood], SENTO traïts els ideals de Llibertat de la Il.lustració i el Renaixement, es fa insoportable en un destí tan negre per a l`home. I això és un SENTIMENT que no puc raonar, quan ataca en hores baixes.
Tot plegat és un difícil trencaclosques. "Ésser en contradicció".
Vaig llegir fa poc una entrevista on l`entrevistat afirmava que el problema basc, és a dir, el terrorisme i tota la pesca, es podia resumir en el fet que els bascos "no follen". Pot semblar una banalització del conflicte, però aquesta idea conté implícitament (teorema de la funció implícita, je je) una idea que us voldria exposar, molt relacionada amb la dissertació del meu amic Eisenreich. I molta atenció amb la següent afirmació: "la sexualitat, la carn, "follar", amb tots els ets i uts, sovint és un obstacle de cara a la passió, el romanticisme, el progrés, la maduració, les qüestions transcendentals, etc". Fixeu-vos que he dit "sovint", que he utilitzat un adverbi diferent de "sempre". Generalment, follar, fa perdre la passió per les coses transcendentals, les coses més precioses que podem explorar. L`annuski, més amunt, pregunta a l`Eisenreich, si li agrada viure turmentat. Ara respondré en nom del meu amic: "La qüestió no és si a l`Eisenreich li agrada viure turmentat, la qüestió és que l`Eisenreich és un apassionat, un romàntic, i sap realitzar-se com a persona, i com a conseqüència d`això, de vegades cau en un estat de neurotisme, a vegades en un estat depressiu, a vegades en un estat d`eufòria, i tots aquests estats són involuntaris, però aquestes característiques només afecten als veritables poetes, és a dir, al superhome".
Pel que fa a l`anunci: Qui guanya realment, ella o tu? Ella és un objecte sexual, tu no, ella segurament deu ser analfabeta, tu no. Potser ella té un cos que podries desitjar, però tu tens una intel•ligència que ella ni tan sols sospita que pugui existir. I no em refereixo al coeficient intel•lectual. Si l`únic reclam és el sexual, el trobo un reclam molt pobre. Aquells que saben dominar la seva sexualitat, són els que fan les coses més grans. Ara podria fer ús de l`humor negre i posar com a exemple a Hitler, però no ho faré, seria de molt mal gust (je je).
PD: Eisenreich, Gràcies per tot. Sempre teu. Marten.
Doncs jo m`estic entendrint observant un petit insecte rodonet passejar-se per la taula, minúscul, estúpidament o sense preocupacions, ... no entenc perqué és el mateix. I de sobte el petit explorador es troba el ratolí (mouse), un enorme monolit que l`ajudarà a volar... de moment, no el faig servir per si de cas ho aconseguís.
Resulta que això em faria immensament feliç.
De tot el comentat, no+ puc afegir que el poder de la publicitat resideix en l'atac al subconscient. Qui d'entre els grans filòsofs citats dominava el que entrava al seu subconscient? jo crec que cap. L'únic que pots fer un cop se ta escolat dins del cervell és combatre'l a cops de raó. Exagerant una mica, cada cop que tu vegis el producte anunciat, el teu subconscient dira "coooompraaal BUAHAHAHAHA" xD. L'unic que podras fer un cop sentis dita veueta és raonar i pensar que allò no té sentit ni benefici. Aquest és el gran problema, que és una batalla perduda de antemano. Coca-cola esta dentro de ti xD.
Hi ha un exemple mol ilustratiu per tot això: Jo no em considero racista, però no puc negar que el fet de visualitzar un negre produeix algun tipus de alteració en la meva percepció, i mal que me pese, potser no és massa positiva. A que collons pot ser degut això? Un motiu és el contrast, xò l'interessant de debò és que els tòpics han format una imatge de negre (el mon de les idees) en que és tonto, pobre, perillós i quita-trabajo. La reacció que segueix aquesta és la culpabilitat. "Joder Ander, perquè et pasa això? ets un puto xenòfob?" Llavors, milers de motius sobradament raonats envaeeixen el meu cap i em justifiquen que el negre és igual que jo. Sempre has de fer aquest esforç mental.
El meu exemple preferit xò, ara si, aplicat al consum de bens i serveis, és el de veure com podem comprar un producte que sabem sobradament que és manufacturat per nens esclaus. El fet que una marca, una puta insignia de merda sigui capaç de passar per sobre d'aquest fet m'aterroritza.
Ander.
Potser per això el nostre amic Roger sempre discutia a totes les classes amb el professor de religió, no fos cas que aquesta, inadertidament, s'instal·lés al seu interior. Gran personatge aquest Rueda!
Ara faré una mica d'exercici demagògic (d'aquest q tan li agrada al Pol Sofista)a costa de l'Ander:
Dius que se t'ha generat una "imatge" de negre "tonto, pobre, perillós i quita-trabajo", i que això es correspon al Món de les Idees, que és una invenció/raonament de Plató. En canvi, aquest bon home deia que el Món de les Idees era l'únic veritable, al qual l'home i accedia mitjançant l'experiència de la raó (CONEIXEMENT INMISCENT), que no era sinó el fet de "recordar" el que el negre és en si. D'aquí deduiriem que, segons tu, el negre és realment "tonto, pobre, perillós i quita-trabajo". jejeje.
Però potser et referies a Aristòtil, k deia k coneixiem a través de l'experimentació dels sentits i el posterior raonament de les experiències extretes (CONEIXEMENT TRASCENDENT). Però d'aquí deduim novament que el teu coneixement et duu a formar-te la idea d'arbre, després d'haver "experimentat" molta informació d'arbres, o de "negre", després d'haver assolit molta informació de "negre".I novament, el teu raonament ens diu k els negres en realitat són "tontos, pobres, perillosos i quita-trabajos". jajjajaja
Sigui com sigui no tens salvació!!! jajajajaj
Mithrandir.
P.D: Evidentment, com tot bon demàgog, m'he servit de falàcies i ambigüitats per fer anar el text on jo volia, tal i com fa el sofista uns comentaris més amunt, que fa venir-se bé comentaris que, descontextualitzats, connoten unes intencions que en realitat no hi són pas. Aquesta és la màgia que fa el demàgog. Una Oda a la Mentida! La veritat és que és un art.
L'explicació és, en aquest cas concret, que tant per Plató com per Aristòtil el coneixement era SEMPRE objectiu i vertader, i la opinió era un criteri format única i exclusivament a partir de la raó.
Avui dia puc assegurar que aquest coneixement no és OBJECTIU. Si existeix el Món de les Idees, dificilment l'home hi arriba, degut a les limitacions de la seva capacitat cognoscitiva, i evidentment en l'opinió hi juga un paper molt més fonamental l'EDUCACIÓ, que tampoc imposa valors objectius. Finalment, val a dir que tampoc hi figurava el concepte de "sentiments", i com gent cabal i aparentment sana pot alegrar-se de manera quasi fanàtica de la derrota de Madrid 2012. I no per "raons", senyors, pura i dura i únicament, per sentiments (d'odi,suposo, en aquest cas)!!!! Què maleable és l'home. Jo no seré lliure, però n'hi ha cada un...
Must I recognize que potser no he fet un ús correcte de el món de les idees... a partir d'aquest descuit, certament has destrossat el meu càndid argument i m'has convertit en un xenòfob i feixxxistteeee. No em queda sinó felicitar-te per aquest exercici impressionant de demagògia. He de dir que estic molt content de que siguis amic meu xD pq qui et tingui en contra pot sofrir amargament. Estudia geometria, paketot!
Publicar un comentario