En acabat aquest text no ho semblarà, però el cert és que sempre m'ha agradat el meu nom. A banda de considerar-lo prou original [que no pot dir-se de la majoria...però clar, vet aquí la relativitat del terme], té el valor afegir de ser un nom amb personalitat.
.
Héctor, segons tinc entès, significa "líder de hombres" en grec, i realment, Héctor de Troia és un personatge pel que sempre he mostrat una gran admiració. De petit, m'enfadava pensar que, a la lluita contra Aquil·les, que era la Gran Lluita, era ell qui en sortia perdedor. Sé que, involuntàriament, jo ho associava a un símptoma de debilitat. Amb el temps, vaig entendre la metàfora. Aquella lluita, Héctor no la podia guanyar, i no perquè fos MÉS dèbil que Aquil·les. Pels designis dels Déus, el Fill de Príam havia de morir allà, i ell no podia fer altra cosa que enfrontar-se al destí, i perdre honrosoment. A partir d'aquí, vaig començar a entendre tot el què representava realment Héctor: "valentía, arrojo, fortaleza, liderazgo, porte heroico" ,i.e., tot el què podia fer-lo el MÉS gran heroi, però essent alhora "caballero, honrado, magnánimo, respetuso, responsable, buen padre, buen esposo, buen capitán...", i.e, totes les qualitats que el feien el MÉS gran com a persona. És fàcil estimar Héctor de Troia, i sens dubte és per tota aquesta moralina que els meus pares van decidir-se per aquest nom. Per Héctor, noble de cor, que moria injustament sota l'espasa d'un Aquil·les victoriós, grandiós i invencible, ambiciós i arrogant, cruel i egoista.
.
Penso sovint que els meus pares van equivocar-se en l'adjudicació del nom, i trobo que hi ha una part important de mi que no explica aquest nom. Potser l'opció d'un nom compost tipus Héctor-Aquil·les hagués fet justícia a la meva dicotomia ;) .
En aquesta línia, m'ha semblat interessant incloure una relació dels noms que he rebut al llarg del temps. N'hi ha de eufònics i d'estúpids, de malsonants i de graciosos, de foscos i de surrealistes, però sens dubte expliquen una part important de la meva vida, i per extensió, de la meva persona en facetes ben diferenciades. Let's go:
.
Mianthed [així em coneixien al Club Tolkien]
Rotceh [realment estúpid...és meu]
Thor [se'l va inventar la Txan, i mai ha sonat igual si no ho deia ella]
Petit Héctor [és divertit sentir-ho d'un noi del 1987. xD]
éd-tó [tal com suena en Andalucía]
Héctorcín, juguete sin fin [tothom té mare, oi? ;)]
Héctor J.Bernal [el nom artístic respectable, eh Martí?...així firmava els exàmens]
Hitlercillo [aquest és de ma mare...carinyós. xDD]
Fondón [puto Ander..els amics són únics per crear traumes ;)]
Héctor Culo-recto [tota la primària amb la cançoneta...què cruels són els nens. kabrons]
Koki [la Clara em va batejar així quan em vaig tenyir]
Macarena [el legado de Juan. Generava confusions sobre les meves tendències als nouvinguts]
Figo [jajajajaj....encisador. Si la intenció era putejar-me, va fracassar]
Halterio [traducció al llatí de Héctor. Mai em va agradar]
Jiménez [sí sí , a Casp no tothom m'estimava...]
Raist [aix! De Raistlin...va ser curt però intens...pagaria per sentir-ho novament!]
Eisenreich [el meu jo a Internet. Eufònic]
Glande [per què serà? ;) ...En Martí que s'avorria]
Mmore [al Laia, quan se'ls va acudir que semblava àrab. Em cabrejava bastant..q estúpid]
Quejosín [jajajaja...l'Ander les clava sovint...però no sempre eh? ]
Excelso [Meravellós. Encara me'l diu ma mare quan està de bon humor :) ]
Guia [jajajaja...qui era el Guia Suprem al Camino, eh pakets? jajaja]
Pollerut [L'Ander marca les distàncies al llit. Ell és el "comealmohadas"]
Führer [xD. encara dura a la FME, però el to no és solemne...snif...no se puede tener todo]
Hec [pràctic]
(mi) Príncipe [a casa, quan era petit...Héctor era un príncep]
Priamíada [És l'apel·latiu característic d'en Feix. M'ha acabat agradant]
Gandalf [El més emprat. M'hi vaig habituar amb la Veronique, i des d'aleshores...]
Gan [no sempre era positiu fer-se dir Gandalf, resultava massa còmic]
Bernal perro [xDDD. Un altre trauma infantil. Aquest va sorgir d'una pintada a una paret]
Cabezón [De l'Israel. Sé que era x motius físics, però mai ho vaig veure jo així ]
Lestat [Oh, sublim! Quin greu no sentir-lo ja...pobre Lestat...temps oblidats...]
Satániko kabrón[ Al Laia m'estimaven molt. De quan sortia amb l'Alex...]
Aristóteles [quan vaig saber quant s'equivocava, vaig prohibir a mon pare tornar-m'ho a dir]
Librepensador [És el més tendre. Me'l deia mon pare de nadó. Fa temps que es va perdre :( ]
Cesar [ Encara se li escapa a ma mare de vegades. Diu que no hauria de pujar-me més l'EGO]
Poeta [havia d'acabar amb aquest, eh Clara? Hi havia tant en aquest nom...]
Crec que hi són tots, però si en recordeu algun més, just tell me. Per avui crec que està prou bé!
La coprotagonista
