En acabat aquest text no ho semblarà, però el cert és que sempre m'ha agradat el meu nom. A banda de considerar-lo prou original [que no pot dir-se de la majoria...però clar, vet aquí la relativitat del terme], té el valor afegir de ser un nom amb personalitat.
.
Héctor, segons tinc entès, significa "líder de hombres" en grec, i realment, Héctor de Troia és un personatge pel que sempre he mostrat una gran admiració. De petit, m'enfadava pensar que, a la lluita contra Aquil·les, que era la Gran Lluita, era ell qui en sortia perdedor. Sé que, involuntàriament, jo ho associava a un símptoma de debilitat. Amb el temps, vaig entendre la metàfora. Aquella lluita, Héctor no la podia guanyar, i no perquè fos MÉS dèbil que Aquil·les. Pels designis dels Déus, el Fill de Príam havia de morir allà, i ell no podia fer altra cosa que enfrontar-se al destí, i perdre honrosoment. A partir d'aquí, vaig començar a entendre tot el què representava realment Héctor: "valentía, arrojo, fortaleza, liderazgo, porte heroico" ,i.e., tot el què podia fer-lo el MÉS gran heroi, però essent alhora "caballero, honrado, magnánimo, respetuso, responsable, buen padre, buen esposo, buen capitán...", i.e, totes les qualitats que el feien el MÉS gran com a persona. És fàcil estimar Héctor de Troia, i sens dubte és per tota aquesta moralina que els meus pares van decidir-se per aquest nom. Per Héctor, noble de cor, que moria injustament sota l'espasa d'un Aquil·les victoriós, grandiós i invencible, ambiciós i arrogant, cruel i egoista.
.
Penso sovint que els meus pares van equivocar-se en l'adjudicació del nom, i trobo que hi ha una part important de mi que no explica aquest nom. Potser l'opció d'un nom compost tipus Héctor-Aquil·les hagués fet justícia a la meva dicotomia ;) .
En aquesta línia, m'ha semblat interessant incloure una relació dels noms que he rebut al llarg del temps. N'hi ha de eufònics i d'estúpids, de malsonants i de graciosos, de foscos i de surrealistes, però sens dubte expliquen una part important de la meva vida, i per extensió, de la meva persona en facetes ben diferenciades. Let's go:
.
Mianthed [així em coneixien al Club Tolkien]
Rotceh [realment estúpid...és meu]
Thor [se'l va inventar la Txan, i mai ha sonat igual si no ho deia ella]
Petit Héctor [és divertit sentir-ho d'un noi del 1987. xD]
éd-tó [tal com suena en Andalucía]
Héctorcín, juguete sin fin [tothom té mare, oi? ;)]
Héctor J.Bernal [el nom artístic respectable, eh Martí?...així firmava els exàmens]
Hitlercillo [aquest és de ma mare...carinyós. xDD]
Fondón [puto Ander..els amics són únics per crear traumes ;)]
Héctor Culo-recto [tota la primària amb la cançoneta...què cruels són els nens. kabrons]
Koki [la Clara em va batejar així quan em vaig tenyir]
Macarena [el legado de Juan. Generava confusions sobre les meves tendències als nouvinguts]
Figo [jajajajaj....encisador. Si la intenció era putejar-me, va fracassar]
Halterio [traducció al llatí de Héctor. Mai em va agradar]
Jiménez [sí sí , a Casp no tothom m'estimava...]
Raist [aix! De Raistlin...va ser curt però intens...pagaria per sentir-ho novament!]
Eisenreich [el meu jo a Internet. Eufònic]
Glande [per què serà? ;) ...En Martí que s'avorria]
Mmore [al Laia, quan se'ls va acudir que semblava àrab. Em cabrejava bastant..q estúpid]
Quejosín [jajajaja...l'Ander les clava sovint...però no sempre eh? ]
Excelso [Meravellós. Encara me'l diu ma mare quan està de bon humor :) ]
Guia [jajajaja...qui era el Guia Suprem al Camino, eh pakets? jajaja]
Pollerut [L'Ander marca les distàncies al llit. Ell és el "comealmohadas"]
Führer [xD. encara dura a la FME, però el to no és solemne...snif...no se puede tener todo]
Hec [pràctic]
(mi) Príncipe [a casa, quan era petit...Héctor era un príncep]
Priamíada [És l'apel·latiu característic d'en Feix. M'ha acabat agradant]
Gandalf [El més emprat. M'hi vaig habituar amb la Veronique, i des d'aleshores...]
Gan [no sempre era positiu fer-se dir Gandalf, resultava massa còmic]
Bernal perro [xDDD. Un altre trauma infantil. Aquest va sorgir d'una pintada a una paret]
Cabezón [De l'Israel. Sé que era x motius físics, però mai ho vaig veure jo així ]
Lestat [Oh, sublim! Quin greu no sentir-lo ja...pobre Lestat...temps oblidats...]
Satániko kabrón[ Al Laia m'estimaven molt. De quan sortia amb l'Alex...]
Aristóteles [quan vaig saber quant s'equivocava, vaig prohibir a mon pare tornar-m'ho a dir]
Librepensador [És el més tendre. Me'l deia mon pare de nadó. Fa temps que es va perdre :( ]
Cesar [ Encara se li escapa a ma mare de vegades. Diu que no hauria de pujar-me més l'EGO]
Poeta [havia d'acabar amb aquest, eh Clara? Hi havia tant en aquest nom...]
Crec que hi són tots, però si en recordeu algun més, just tell me. Per avui crec que està prou bé!
8 comentarios:
jajajajajaja he rigut moltíssim (ja saps que amb les teves bromes ric incondicionalment, para bien o para mal).
La foto tb és molt bona, m'agrada perquè expressa bé tant la teva capacitat de lideratge com la de crear "amotinamientos" jajaja.
Saps que em diverteixen en sobremanera totes les teves experiències traumàtiques del Laia (el peine, "¿eres marica?" etc etc) i els motes no han defraudat: El millor, sens dubte és Bernal Perro, per la seva radicalitat i força. Cal dir que te mare tampoc es queda enrera amb aquest cèlebre "Hectorcín, juguete sin fin". Pobrete.
Segur que en falten moltíssims, però ara mateix només em venen al cap Tergiversector i Worker of Truth (Trabajador de la Verdad), dos dels meus preferits.
P.D: No Camerun babe. Que et sembla anar a engrandir la secta de "el amigo" aquest estiu?
on estigui un homèric:
Escolta'm oh, nissaga de Príam, Héctor, el de les ràpides paraules
que le quiten lo bailao
PFC (mai unes sigles no marcaran tant la història; i per tant poc temps [missatge premonitori camí del dia final amb bacó i bull negre de l'hereu del mestre Kempis])
Teorema de Catalan: tot parèntesi obert implica un parèntesi tancat.
Aportació pairal a la lògica proposicional, de l'hereu del mestre Kempis
jejeje, tas pillao.
siempre me ha encantado tu narcisismo, por eso en el fondo te amo de todo corazon xDD
Ha estat molt encertat el teu text Héctor. Ara mateix, a mi només se m'acudeixen tres noms més: Bartolo (és tal i com t'aclama un incondiconal teu als escenaris), Nimbul i Kamefes (aquest és tot un honor, tot i el rol que juga en el llibre en qüestió)
Fins aviat.
Rispeu
no t'enfadis garrulete, també jo tinc dret a mesclar frivolitat amb calidesa. Saps distingir perfectament cada una de les parts no? xD. No tink temps per a festes d'aquestes.. i tampoc sé qui és la noia en questio. A més ja saps que la perillositat d que hi vagi és 0, o sigui que és un mail només per retreure'm el missatge jajajajja. T truko xo estas en un dels teus cicles de son antihoraris. Nanit nimbulete.
ostiiiiiiii!!! si si si! no podia ser d'una altra manera, entrada triumfal al fotolog xDD
Doncs no està malament la llista de noms!
Que vaji bé, Gan!
Halterio.
Hi ha un actor argentí que es diu Héctor Alterio...
Seria com una mena de Pelegrí Pelegrí Pelegrí...
Publicar un comentario