Reiem, cantàvem i jugàvem alegres, nens irresponsables, lliures, desitjosos de ser nens, sense saber que, ben aviat, la L de l'autoscola se'ns retiraria per decret marcial i hauriem de regir-nos per les Lleis de la Convivència...
[Traumes infantils, volumen 1. Hectorcín contra el Mundo]
Parc dels Pinetons, La Garriga. Excursió escolar. Tardor. Edat aproximada: 5.
4pm. Hora de recollir després d'un dia d'esbarjo i tornar a casa. Els profes, zoòlegs, ens reuneixen per jugar, segons diuen, al JOC MÉS DIVERTIT DE TOTS. L'expectació és màxima, i tots deixem els nostres "i vale que llavors jo me salvava..." i ens concentrem, excitats, a rebre la bona nova.
4.15pm. El professor fa saber el famós joc: es tracta de recollir tota la merda del Parc que hem escampat. El joc, com gairebé tot el que procedeix de l'escola, és desmotivant :(
Per re-motivar-nos, ens fa cridar la següent consigna (per què agrada tant cantar?) :
Profe: Perquè, allò que abans era NET, ho deixarem...
Animalumnes: NEEEEEEEEEEEET
Profe: I allò que estava BRUT, ho deixarem...
Animalumnes(excepte un): NEEEEEEEEEEEET
-mentrestant, l'Alumne en discòrdia: BRUUUUUUUUT!
4.16 pm. Profe: Què passa Héctor? Altre cop l'estàs liant?
Alumne en discòrdia: Aviam, perquè he de netejar jo allò que no és meu, si ja m'he cuidat de netejar la meva part.
Profe: PERQUÈ HO DIC JO!
Alumne en discòrdia: I a mi què? No em dóna la gana de recollir si no he embrutat jo.
[val a dir en favor de l'alumne, que Ell s'havia preocupat de llençar "sus enseres" dp de dinar, mentre altres compartien alegrement la seva merda amb la resta :)
4.30 pm. L'Héctor torna assegut sol, castigat, a l'autocar, indignat i plorós, perquè a més l'han obligat a netejar, "la merda dels altres".
5.15 pm. La tragèdia augmenta quan els seus pares, lluny de secundar-lo, el renyen pel mal comportament, i recolzen l'autoritat escolar.
MORALINA: Emmerda tot lo que vulguis. Tots recullen per igual :S
27 marzo 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Es recomendable inculcar en los niños un par de valores fundamentales:
El espíritu de sacrificio y la empatía.
El primero le ayudará a bregar con la injusticia y la incoherencia de este mundo mientras que el segundo le permitirá adaptarse facilmente a cualquier entorno social.
Así conseguiremos que el niño sea docil, politicamente correcto y lo más importante de todo: evitaremos que piense por si mismo.
¿Porqué será que eso del SACRIFICIO ajeno me recuerda tanto al Cristianismo, y al Comunismo, y al Nazismo, y al Islam (éste no es -ismo :P)...y en definitiva a casi cualquier movimiento social?
CONCLUSIÓN FILOSÓFICA
¿Será que, nuevamente, vemos que la Sociedad coarta la Libertad del Hombre?
CONCLUSIÓN FRÍVOLA
¿Será que el único que tolera mi Libertad es el Capitalismo Salvaje?
Ese no habla de Sacrificio, que yo sepa :P
Sea como sea, la Sociedad es una mierda. ¡QUE OS JODAN! xDDDD
Perdona pero el Capitalismo Salvaje™ te exige que sacrifiques tu esfuerzo invirtiéndolo en bienes materiales y servicios para que la rueda no deje de girar.
els mestres intentant fer creure que allo era el joc mes divertit del mon...quina escena tan trista... que estupida que es la gent gran quan intenta tractar amb nens.
J M Barrie (Peter Pan) deia: "no soy lo suficientemente joven como para saberlo todo"
què en penseu?
Quan era petit ho veia tot com una peli, potser era el començament d'un estat d'autisme. Per sort o per desgràcia, avui la realitat em sembla més tangible i amarga que mai.
Amb els anys aprenem a dibuixar, fem retrats, perspectives, grans projectes. Cap projecte pot ser més gran que el d'un nen que encara té tota la vida per davant. Cap judici sobre les persones està menys contaminat pels prejudicis com el d'un nen. Quina millor perspectiva que la del que ho veu tot des de fora?
S'hauria de prohivir el vot als majors de 14 anys...hehe
Per cert hector, t'he fet un petit comentari molt més trascendental i romàntic que aquest al post de les lleterades. Si has de desmentir alguna cosa, és el moment.
Billy.
Tú lo que tienes es un problema de egocentrismo. Seguro que esto no pasó y recogiste como los demás. Si tú de pequeño eras un trozo de pan y muy obediente...
Publicar un comentario