—Entonces el pecado no tiene importancia —dijo Armand—. Ningún pecado alcanza el mal.
—Eso no es verdad. Porque si Dios no existe, nosotros somos las criaturas de mayor conciencia del universo. Sólo nosotros comprendemos el paso del tiempo y el valor de cada minuto de vida humana.
Y lo que constituye el mal, el verdadero mal, es el asesinato de una sola vida humana. No tiene la menor importancia que un hombre pueda morir mañana o pasado mañana o con el tiempo... Porque si Dios no existe, esta vida..., cada segundo de la misma..., es lo único que tenemos.
-Then no sin matters -Armand said- No sin achieves evil.
-That's not true. Because if God doesn't exist we are the creatures of highest consciousness in the universe. We alone understand the passage of time and the value off every minute of human life.
And what constitutes evil, real evil, is the taking of a single human life. Whether a man would die tomorrow or the day after or eventually...it doesn't matter. Because if God does not exist, then life... every second of it...Is all we have.
4 comentarios:
Excel·lent pel·lícula i suposo que magnífic llibre el d'Anne Rice. Jo només puc jutjar la pel·lícula i he de dir que el triumvirat Lestat, Louis i Armand és magnífic:
- Lestat: cínic, impulsiu, eixelebrat i hedonista, pren el paper de "femme fatale".
- Armand: el que havia estat i ja no és. Una vella glòria en caiguda lliure que encara conserva certes prerrogatives i que per salvar l'honor ha de prendre partit sense poder a les noves generacions.
- Louis: la seva desgràcia és proporcional a la noblesa del seu esperit. El fet de no voler acceptar la seva condició i de veure's ultrapassat, i el dolor que això significa, és el motor de la història.
Es tremenda la capacidad de sintesis que estos sencillos parrafos tienen sobre conceptos como:Vida,asesinato,conciencia,tiempo.
Cosidera la vida como el valor más preciado que posée un individuo,y por tanto el asesinato como el mayor mal que se le puede hacer al mismo,dado que es su bien más preciado.
Y la idea de únicos seres concientes que navegan por este Cosmos,concientes del tiempo que viven tiene mucha fuerza.
Por esta forma de canalizar el autentico sentimiento humano,con su pesar,su sensación de soledad,con su complejo de culpa,etc.Es por lo que la Literatura como tal, se acerca más al conocimiento del individuo,y hace de la Filosofia tan solo un tratado frio y distante.
Excel·lent pel·lícula i suposo que magnífic llibre el d'Anne Rice. Jo només puc jutjar la pel·lícula i he de dir que el triumvirat Lestat, Louis i Armand és magnífic:
- Lestat: cínic, impulsiu, eixelebrat i hedonista, pren el paper de "femme fatale".
- Armand: el que havia estat i ja no és. Una vella glòria en caiguda lliure que encara conserva certes prerrogatives i que per salvar l'honor ha de prendre partit sense poder a les noves generacions.
- Louis: la seva desgràcia és proporcional a la noblesa del seu esperit. El fet de no voler acceptar la seva condició i de veure's ultrapassat, i el dolor que això significa, és el motor de la història.
Per cert, per mi, la millor eccena de totes, la més bona de la pel·lícula és la següent: quan en Louis i la Claudia veuen una actuació tetral del grup de l'Armand:
- Louis: Vampires pretending to be humans, pretending to be vampires.
- Claudia: How avant-garde!
És brutal.
Publicar un comentario