Abans però, no m'estic d'avisar el lector que llegir al lliurepensador és com llegir Niezstche: no es una tasca senzilla, i hom corre el risc de caure en un abisme, abocat pels prejudicis propis i les paraules radicals, corprenedores (en ocasions esperpèntiques) del cavaller de la barretina. Quan se'l comprèn, però, la recompensa és gran.
En definitiva, sense qualificar ningú, només resta dir que cal ser molt especial per estimar en Martí.
Hola. Saludo a l`Eisenreich i l`Ander. M`encanta com sona el nom de Eisenreich. La superioritat ària queda ben clara en aquest nom. Tant l`escriptura com l`eufonia. És un nom potent, que denota superioritat, una superioritat digne de la gent forta. Em considero un poeta, i com a tal, un amant de la literatura, la pintura, l`arquitectura, la geometria, la música, les matemàtiques, la física, entre d`altres disciplines (desenvolupades gràcies a occident majoritàriament). Per tant, l`estètica, la trobo un element importantíssim. Per aquest motiu el trobo un nom preciós. Aquest nom m`inspira que l`única èlit capaç de desenvolupar aquestes disciplines som els que ens prenem molt seriosament la requesta del compromís amb el coneixement i el romanticisme més poètic. El coneixement és una cosa massa valuosa per deixar-la tan abandonada.
Hitler, a la seva obra, "Mein Kampf" comença el capítol número 11 de la següent manera: "Hi ha algunes veritats que són tan evidents que pel fet de ser tan evidents, passen desaparcebudes, o almenys no són reconegudes per la gent ordinària".
I qui és la gent ordinària? Doncs, senzillament la gent, la majoria, les persones en general, ignorants, orgullosos de ser-ne. Estúpides persones, que de la ignorància n`han fet un valor preciós. Cal organitzar una èlit cultural que no es deixi intoxicar pels actuals valors i que sigui dipositària del poder d`aquest planeta. No sempre la majoria té la raó i encara que una cosa sigui defensada per la majoria, això no la fa ni justa ni justificable. S`ha d`acabar d`una vegada per totes la dictadura de la democràcia. La democràcia tal i com avui dia és entesa és una paradoxa sense cap mena de sentit.
L`esperantisme és un bon exemple d`organització intel•lectual, per no parlar dels francmaçons. El que estic plantejant és desfer-se d`una ignorància maligna, derrotar-la i matar-la per sempre més i crear un nou ordre mundial on més que la democràcia hi hagi sentit comú, intel•ligència, i compromís, sobretot això. I qui no hi estigui d`acord, vol dir que no és digne de pertànyer a la èlit del coneixement i la veritat.
Martí Moretó [2005 March]
Hitler, a la seva obra, "Mein Kampf" comença el capítol número 11 de la següent manera: "Hi ha algunes veritats que són tan evidents que pel fet de ser tan evidents, passen desaparcebudes, o almenys no són reconegudes per la gent ordinària".
I qui és la gent ordinària? Doncs, senzillament la gent, la majoria, les persones en general, ignorants, orgullosos de ser-ne. Estúpides persones, que de la ignorància n`han fet un valor preciós. Cal organitzar una èlit cultural que no es deixi intoxicar pels actuals valors i que sigui dipositària del poder d`aquest planeta. No sempre la majoria té la raó i encara que una cosa sigui defensada per la majoria, això no la fa ni justa ni justificable. S`ha d`acabar d`una vegada per totes la dictadura de la democràcia. La democràcia tal i com avui dia és entesa és una paradoxa sense cap mena de sentit.
L`esperantisme és un bon exemple d`organització intel•lectual, per no parlar dels francmaçons. El que estic plantejant és desfer-se d`una ignorància maligna, derrotar-la i matar-la per sempre més i crear un nou ordre mundial on més que la democràcia hi hagi sentit comú, intel•ligència, i compromís, sobretot això. I qui no hi estigui d`acord, vol dir que no és digne de pertànyer a la èlit del coneixement i la veritat.
Martí Moretó [2005 March]
9 comentarios:
Text dur. Amb tot, Gan, caldria insistir encara més en la faceta contingent dels missatges martenians. Entre la sàtira i el dubte moral, el pretès profeta modern se'ns perfila com un llençador d'escomeses existencials. El més important és posar a prova la nostra capacitat d'ésser ferits per tals sagetes, la veritat de les quals passa sempre a un segon pla (vull creure).
Siento un gran alivio de no ser digna de pertenecer a tu élite, Martí.
Una de les coses que més m'agrada de vosaltres dos, Eisen i Ripseu, és que sou capaços de apreciar els punts positius de les coses que porten el segell de "tabú".
Crec que és un exercici molt necessari i interessant poder fer això de tant en tant (sense caure en l'altre extrem). És com el que parlavem l'altre dia, hector: Vull publicar pròximament un flog k es digui "5 coses bones de George Bush".
Per intentar (no ho aconseguirem mai) tenir un punt d'objectivitat, has de deixar de banda els dogmatismes, les corrents, les tendències i moltes altres coses que ens empenyen a la gent a generalitzar (per tant afirmar sense coneixement, deixant de banda casos particulars) sobre moltes coses.
M'entristeix moltíssim veure, per exemple, com tot el que faci un líder (nem a dir el Che), sigui pres com algo positiu. La visió d'aquest personatge és objecte d'una divinització que ens allunya de la ""realitat"". De la mateixa manera, el senyor Bush, com tot ésser humà, és posseidor d'una sèrie de qualitats, que sempre son obviades.
Aquest punt de vista que plantejo, incòmode, que et situa a mig camí entre uns i altres (la gran por de tots), que no et permet cridar "jo sok ANtiFeIxista, INdePendenTista i anTiCapitalista, posa'm una coca-cola" és el que crek k et permet mirar les coses amb una perspectiva sense gaires deformacions. Si no ets capaç de veure la part positiva i la part negativa d'aquest tipus de coses, no pots apreciar el que veus en la seva totalitat.
Marteno, tot i hi ha coses del teu text que no comparteixo (de fet crek k tu tampoc les comparteixes jajajaja), és d'una valentia digna d'adimració escriure un text així en una pàgina com la meva, plena de gent que no està habituada a tals escomeses. Això és el que per mi, et converteix en un heroi solitari, algu amb uns collons prou grans com per col·locar-se en un lloc en el que estàs a mercé de tothom i fotre una bona botifarra.
Crec que no conec ningú més que tu capaç de fer alguna cosa així. Invocant de nou la grandíssima frase Ruediana, "has de agraïr que la gent es mostri tal com és". M'agradaria dir per últim, que si l'escut del "políticament correcte" caigués, millor ens anirien les coses.
(Per últim, deixar clar que no estic dient que jo sigui capaç de aplicar el que dic,[molt ambiciós] xò si més no, és cap a on intento anar)
100% d'acord amb tu Ander. Hi ha coses que no comparteixo ni tan sols jo mateix, però és un text escrit amb tota la mala intenció de provocar, de fer pensar, i sobretot de posar moltes coses sobre la taula.
Doncs a mi m'encanta, i espero que l'autor no s'estigui retractant de les seves paraules. Tot i que es legítim que ho faci si es creu errat, fóra trist veure l'heroi fent-se enrere per la pressió mediàtica.
El que jo penso és que el text és eminentment lliure, i a més, l'hàbil autor incorpora elements dissuassoris que generen el mateix efecte que la fase selectiva en els estudiants de la UPC. M'explico. És cert que hi ha un parell de comentaris que podriem jutjar políticament incorrectes, la inclusió dels quals és, aparentment, gratuita [com és habitual en les nostres argumentacions]. No obstant això, la seva presència accelera la selecció darwinista dels lectors. Aquells que, alarmats o fastiguejats , no són capaços d'entreveure la profunditat dels pensaments abocats, no mereixen seguir llegint (i ja fan bé).
Vull dir, el plantejament que es fa sobre la idoneïtat de la democràcia en el sistema actual és encertada i està ben raonat, i jo també la qüestiono, i cert, allò del Hitler és una GILIPOLLADA, però això no pot desacreditar la resta del text, que res té a veure amb el dictador.
Cometriem l'error que ja deia l'Ander,i.e: el sujeto A opina X sobre la evolución científica. Si el sujeto A es un asesino, ¿entonces su opinión ya no es válida?
Si l'autor és un excèntric al que li agrada escandalitzar, jo li perdono [de fet,m'agrada], sempre i quan les seves aportacions siguin tan dignes com aquesta. He dit.
Jo crec que lo interessant del text és el que tu dius, que posa a prova la capacitat dels lectors (i del propietari de la pagina del fotolog encara més jajaja prueba no superada) de suportar temes políticament incorrectes, temes que tendeixen a desencadenar el linchamiento per part de la plaça del mercat. Xò que son temes molt importants en els que mai s'hi pot aprofundir realment si no s'exposa TOT. Must i recognize que si bé jo m'adono bé de la situació no tink les agallas per anar plantant textos incendiaris por ai. Admiro us.
P.D: Per cert, hector, m'encanta perquè les frases que dius que t'agraden de mi no recordo haver-les dit mai. Jajajaja estas segur que jo vai dir això de l'assassí (que em sembla molt encertat). No recordo quan ni on ni com vai diru. Curiós sens dubte ajajja.
No em retracto del text. Només dic que hi ha alguna part de fantasia per fer que el joc sigui més divertit. Per als no habituats en el món que comparteixo amb els meus amics els hi pot semblar que l'autor del text es tracta d'un malalt. Vés a saber, potser sí, però de tota manera, continuo creient que no sóc jo el que no toca de peus a terra sinó la resta. Això em torna a deixar en una posició de jo contra tots (tret dels meus companys d'armes, esclar).
Veig que algú diu que sent un gran alleugeriment de no ser digne de pertànyer a la meva elit. Per començar no és meva, jo només la defenso, però a més a més, crec que hi he d'afegir que no es pot ser covard. Cadascú s'ha d'exigir de si mateix el màxim i conèixer les seves limitacions. El conformisme és el gran error de l'actual societat del benestar i crec que fa que tots estiguem més desmotivats i ens comportem com veritables estúpids.
Parlant de la fase selectiva, potser sí que m'ha afectat personalment (vaja, segur que sí) i heus aquí el determinisme! Potser se'm pot acusar d'haver escrit aquest text per despit, i dir que mostra les meves mancances com a persona. A mans de Freud, o del pare de l'Ander, (alias Joseba Atxotegi, alias joseba colega) vés a saber què em diagnosticarien. I què? Sóc més lliure per anar a contracorrent? Sóc un producte més de l'actual organització social? I si no vull ser ni una cosa ni l'altra? Quins són els camins a seguir? L'exili? Ja n'he parlat més d'una vegada, però és dur seguir el camí de l'exili. Podré tornar si el trio? O de fet ja l'he triat involuntàriament, sense haver-ho decidit conscientment?
Si us he de ser francs, no acabo d'entendre la missiva de "le sofiste".
Martí
La missiva de le sofiste: el somni de la sofística produeix monstres. La fonia del mot Eisenreich no denota cap superioritat ària. Salvdvs!
Deixeu-me matitzar aquesta part del text. Ja sé que el nom Eisenreich no denota superioritat ària, però el que passa és que quan vaig composar el text, vaig trobar que col·locar-hi aquesta opinió era molt temptador.
Particularment el que sí que penso és que el nom de Eisenreich és eufònic i el trobo molt estètic.
Martí
Publicar un comentario