Hauriem de sortir més sovint del punt de vista que tenim per defecte i qüestionar una mica tot el que és suposadament obvi. Perquè la branca que tries et fa renunciar a les altres... i cada cop són més concretes, cada cop és més difícil rectificar. Val la pena pensar-ho bé. No vull trobar-me en la flor equivocada.
per Ander Achot [2005, 12th March]
(Dune) El poble Fremen vivia en ple desert d''Arrakis, desafiant valent la natura, només ells podien viure en aquelles condicions.
L''aigua era el tresor més preuat que tenien, i beure'n era el més gran dels plaers...
En canvi, prop dels sistemes cavernaris on habitaven, hi havia grans extensions, protegides de l'exterior, on els Fremen abocaven tota l'aigua que eren capaços d'estalviar, potser més.
Perquè més fort que el desig de posseir-la, era el somni de fer renéixer el planeta, quan hi hagués prou aigua acumulada.
I aquest somni els donava alè per viure, i per a ell vivien, perquè l’esperança era una planta que creixia, fràgil, i sota aquest desig sacrificaven per un gran bé que n’eclipsava tots els altres.
I n'estic completament segur, amic, perquè et conec tant com em coneixes, i tots dos sabem que la nostra moral, les nostres prioritats, encara que a vegades ho sembli, no tenen res de quotidià, the only drops, lost from a river, which never reach the sea.
I ho crec, Ander, perquè som d'un altre motlle, perquè estem al marge de tantes i tantes convencions "socialment objectives" que ens passem pel forro, perquè allò que ens importa acostuma a ser poc més que una tonteria per a tothom, perquè un dia pot ser una jaqueta de pell amb un palestí, i al següent una blava que no s'arruga mai, i en canvi al tercer no haver-hi res, i seguir sent nosaltres perquè no importava la circumstància, ni tan sols el "superjo", només el "jo" i el "tu".
Així només em queda dir-te que no desesperis, que no s'han trencat les ales, és que encara són massa joves per poder emprendre el vol fins a la flor desitjada, i després a una altra. I tingues per segur que estaré amb tu el dia que el gel tingui colors cobalt, allà on hi ha 30 paraules per descriure blanc. Fins aleshores serà un somni per nosaltres, però no utòpic! hi ha un fet que n’assegura l’existència: la nostra gàbia està oberta, perquè, qui sap per quin caprici del destí, tu i jo som lliures.
"Tengo sed de infinito, y hambre de eternidad”
Fins aviat, amic.
3 comentarios:
"Lliure" no s’ha d’interpretar en el sentit hollywodià! potser podria haver emprat una paraula menys degradada per expressar-ho, però a mi no m’importa, i espero que a tu tampoc).
Ostres noi, fa ja un any d'aquest comentari i encara és vigent, i no sols això, la il·lusió no minva, i el veig més proper que mai fins ara i ostres, jo em sento més lliure que quan el vaig escriure, i sé del cert que, quan el tornem a llegir en un any, serem millors encara. Serà cert que ho aconseguirem? Com em va dir la Veronique fa poc, que l'autèntic canvi es produeixi, o que tot hagi estat un somni efímer, només depèn de mi. I el millor, és cert? Haurà mort finalment Kant, o millor dit, haurà mort el "MEU" Kant? Quin goig, Ander, tenir-te al meu costat, sense reserves, sense pors...quin tiu! Saps?
Avui m'aniré a dormir més feliç, sabent que estaràs sempre amb mi. Senzillament, no penso deixar que t'allunyis. T'estimo.
Per cert, jo crec que Canadá és un lloc maco per viure, sense Estatuts ni Constitucions ni -ismes...sobretot, sense tants -ismes i tanta gent versada en ells. Què et sembla? T'apuntes?
S'admenten suggerències eh? També m'atrau força algun país càlid, no sé, México o Tailàndia, però llunyà.
(sí sí, Martí, serà difícil per tu, però deixarem aquesta merda de la cultura europea, i la musulmana, i si cal ens endurem a Niezstche sota el braç i a Wagner en CD's, i llegirem a Palol sota el sol de migdia. xDDDD)
Entre nosaltres, tinc la impressió que amb aquesta gent en aquest ambient, em pansiré més que en Frodo a la Comarca. Prometeu-me que fotrem el camp: amb això sóc feliç :)
Hola amics. Torno per aquí després d'una etapa fosca (la veritat és que no tenia la direcció de la web i no sabia com trobar-la fins que de casualitat l'Héctor me la va donar). Em faig el ferm propòsit de passar a ser una de les forces vives d'aquesta pàgina (sense posar en dubte, esclar, el lideratge del nostre Eisenreich) i així, estimat Héctor, fer que sigui més atractiva. Com que veig que esteu discutint el tema estiu jo proposo una cosa. A veure, a mi m'és igual on anem.Per cert, Ander, ahir el Miki Moto, a Afer Exteriors se'n va anar a Rússia, i és increïble aquell país.
Però estaria molt bé anar a Israel. M'encantaria. Què us sembla? Us agradaria passar un parell de mesos en un Kibutz? Sabeu què és un Kibutz? Atenció, és una proposta seriosa, tan seriosa com que m'agrada Sangtraït o Miquel de Palol. Vaja, aquesta és la meva proposta: anar a un Kibutz. A veure què hi dieu.
Marti, Ripseu
Publicar un comentario