La Plaça del Mercat

Doncs aquest fragment l'he trobat en el Treball de Recerca d'una personeta, lectura en la qual estic inmers aquests dies. És una selecció d'una de les obres del Filòsof de la Crispació, per uns, de l'Alliberament per altres. A mi Niezstche sempre m'ha agradat, i no sols pel seu caràcter antagonista, sinó per les veritats que enceta de tan en quant, veritats algunes amb molta palla, però grans veritats que comparteixo. Aquesta n'és una:

Entonces aprendí a decir "¡Qué me importan el mercado y la plebe y el ruido de la plebe y las largas orejas de la plebe!" Vosotros hombres superiores, aprended esto de mí: en el mercado nadie cree en hombres superiores. Y si queréis hablar allí, ¡bien! Pero la plebe dirá parpadeando "todos somos iguales".

.

[...]

.

Es una pobre especie enferma, una especie plebeya: contemplan malignamente la vida, tienen mal de ojo para esta tierra ¡Evitad a todos los incondicionales de esa especie! Tienen pies y corazones pesados: -no saben bailar.

.

FRIEDRICH NIEZSTCHE. Así hablo Zaratustra

.

I és tan maco com utòpic. Jo no conec a cap home superior. M'agradaria ser-ne un.